procés català

El cas de Brian o quan la lumbàlgia d'un mosso et pot enviar a la presó

L'activista Brian Bartés s'enfronta aquest dimarts a un judici per haver agredit presumptament un agent de la policia catalana durant la manifestació del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 15 de gener de 2022 a les 16:44 |
Brian Bartés, a les portes del TSJC | ACN
"No em jutgen pel que vaig fer, em jutgen per les meves idees". És una frase habitual i  que repeteixen els centenars d'activistes independentistes que, per un motiu o altre, s'han d'asseure al banc dels acusats. El procés es troba en hores baixes, però la repressió judicial continua activa. L'any 2022 arrenca amb el cas de Brian Bartés, un jove de Mollet del Vallès que la setmana que ve afronta el primer dels dos judicis que té pendents per dues manifestacions relacionades amb el procés els anys 2018 i 2019. Bartés, de 29 anys i programador d'aplicacions web, s'enfronta a una pena total de nou anys de presó. Tres anys en la primera causa -per haver agredit presumptament un agents dels Mossos que assegura que pateix lumbàlgia arran de l'incident-, i sis per a la segona, pels incidents en la manifestació durant el consell de ministres a Barcelona.

El primer judici és aquest dimarts a les deu del matí a l'Audiència de Barcelona, un tribunal acostumat a aquest tipus de carpetes. El cas fa referència a l'acció de Tsunami Democràtic -l'organització que va vehicular les protestes post-sentència i que està investigada per terrorisme a l'Audiència Nacional- al Camp Nou, coincidint amb el Barça-Madrid. Una munió de gent s'hi va concentrar. "Vaig sortir de la feina i vaig decidir anar-hi amb un amic. Ja havia participat en la manifestació de l'aeroport i el tall de la frontera", explica Bartés en declaracions a NacióDigital.


La mobilització va transcórrer amb tranquil·litat fins que hi va haver les primeres càrregues dels Mossos. Pocs minuts després, Bartés, que tornava a casa, va ser detingut. Va passar tres dies a la comissaria de les Corts sense saber, assegura, per quin motiu l'havien arrestat. Les acusacions sostenen que va clavar una puntada de peu a un mosso, que es van traduir en dolor lumbar i afectacions a la zona del glutis esquerre i dolor a l'avantbraç esquerre, i que es van guarir una setmana després d'anar al metge. En un primer escorcoll, diu l'escrit d'acusació, es va intervenir una pedra "tipus llamborda" a l'acusat.
 

Manifestants a les portes del Camp Nou Foto: Paula Roque


"Quan va haver-hi els primers incidents vaig perdre el meu amic. Em vaig quedar sol i vaig decidir marxar. De cop, un home em va parar i em va dir que l'acompanyés. Li vaig respondre que no i, just després, quatre o cinc agents em van tirar a terra. Em van emmanillar i em van portar dins del recinte del Camp Nou", detalla Brian. En aquest moment va començar el calvari. "Em van tenir una hora al cotxe patrulla i em feien preguntes que no entenia. Jo els demanava que em portessin al metge, perquè prenc medicació, però no ho van fer", recorda. Després d'aquest primer interrogatori, el van traslladar a la comissaria de les Corts, on va passar una hora més tancat al cotxe. Allà va tenir el primer atac d'ansietat. "Tenia la sensació que m'ofegava". Finalment el van portar al metge. "Vaig passar tres dies al calabós. Estava molt espantat perquè pensava que se'm quedarien", recorda.

No és el primer que passa per aquesta situació. En un reportatge publicat per NacióDigital fa unes setmanes, Josant Valverde, un dels acusats en el cas per les protestes de la investidura fallida de Carles Puigdemont, explicava els problemes de salut mental que li havia provocat tot el procediment. "Després de la detenció vaig patir estrès posttraumàtic i una depressió", explicava Valverde a aquest diari. El cas de Bartés és similar. Després de ser detingut al Camp Nou va tenir atacs de pànic i angoixa, i es va "aïllar". No volia parlar amb ningú ni va acceptar les mostres de suport que li arribaven. Dos mesos després d'aquell incident, els Mossos el van tornar a detenir. Aquest cop, per la seva participació a la manifestació contra el consell de ministres de desembre de 2018 a Barcelona. "Vaig entendre que calia el grup de suport i vaig començar a millorar l'estat d'ànim", explica.


"La notificació és que estàs detingut"


Aquesta segona detenció va ser rocambolesca. Es va produir dos mesos després de la primera, a principis de 2020, per uns fets que havien tingut lloc feia dos anys. "Els Mossos m'havien estat seguint. Van veure que no havia anat a treballar i es devien posar nerviosos. Van entrar a la meva feina i em van trucar per dir-me que m'havien de donar una notificació", recorda Bartés. "Tinc domicili conegut, tenen el meu telèfon, he comparegut sempre que m'ho han demanat... Això que fan és per intimidar", lamenta. El jove, acompanyat de la seva advocada, Norma Pedemonte, d'Alerta Solidària, va anar fins a la comissaria. En un principi no deixaven entrar la lletrada però finalment hi van accedir. "La notificació és que estàs detingut", va dir-li l'agent dels Mossos.

Bartés té una teoria sobre el que li està passant, però reconeix que no té proves que ho acreditin. "Van muntar un cas en contra meva, però van veure que no tinc antecedents i que difícilment em podrien posar a la presó. Per això comencen a investigar-me i troben imatges meves en d'altres manifestacions, com la del consell de ministres de 2018", apunta. En aquella acció, l'activista no va ser identificat. "Vaig anar-hi, va ser tot tranquil i vaig marxar sense cap problema". Dos anys després, els Mossos el van detenir. En aquesta segona causa, Bartés s'enfronta a sis anys de presó pels delictes d'atemptat, desordres públics i maltractament d'obra. Segons ell, tot plegat es una "persecució política" per les seves idees. El judici serà el 18 de maig, també a l'Audiència de Barcelona.

De fet, la notificació del judici, com la notificació de la seva detenció, també va ser estranya. Fins dilluns passat, Bartés no sabia quan tindria la vista oral. En plena roda de premsa a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, quan la seva advocada i el grup de suport explicaven als mitjans qüestions relacionades amb el primer judici, dues funcionàries judicials es van acostar al jove per donar-li personalment la notificació de la data del segon judici. "Això no es fa així. Bartés té un domicili conegut i tenen el telèfon per notificar-li aquesta informació. No és un fugat. L'únic que volen és intimidar", va dir, visiblement molesta, l'advocada Pedemonte. "En aquest segon procediment mai s'han intentat posar en contacte amb mi personalment", assenyala Bartés. La defensa, de fet, utilitzarà això de cara al segon judici per denunciar vulneracions de drets.

La Generalitat es retira però "el mal ja està fet"


En el primer judici, l'activista s'enfronta a una pena de fins a tres anys i dos mesos de presó pels delictes d'atemptat a l'autoritat, desordres públics i lesions. La Generalitat hi té un paper destacat, si bé està previst que formalitzi la retirada de la causa el dia de la vista oral, un cop l'agent dels Mossos afectat ha contractat un advocat privat. "El mal ja està fet. Han construït el marc perquè l'agent dels Mossos o la Fiscalia acusi per més delictes", lamenta Bartés. En declaracions a NacióDigital, Pedemonte critica que durant tot el procediment els advocats de l'administració han acusat per més delictes que el ministeri fiscal, cosa que facilita que ara l'advocat dels Mossos es faci seu l'escrit de la Generalitat, i que pot acabar incrementant la pena dels dos anys inicials fins als tres anys i dos mesos.  En tot cas, la defensa posarà èmfasi en mirar de desactivar aquesta jugada de la Generalitat i fer caure el delicte de desordres públics.

"La Fiscalia diu que no hi ha prou prova per acusar de desordres, i si la Generalitat es retira el que no pot ser és que l'agent dels Mossos acusi d'un delicte que no l'afecta", argumenta Pedemonte. També intentarà desacreditar l'acusació de lesions, tenint en compte que l'agent dels Mossos afectat -que sosté que pateix lumbàlgia a causa de la presumpta agressió de Bartés- ha tingut diverses operacions d'esquena i patologies prèvies. "No es pot responsabilitzar el Brian del mal d'esquena de l'agent", apunta l'advocada. Més enllà d'això, també posarà sobre la taula que l'expedient no s'ha custodiat correctament o que s'han volgut incloure proves contra l'acusat a la causa un cop ja s'havia tancat la instrucció. "No ens podem acostumar a situacions com la del Brian i tants d'altres", remarca l'advocada. El primer dels dos judicis de Bartés, si no hi ha canvis d'última hora, arrenca aquest dimarts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació