Puigneró avisa que el 17-A acabarà a la justícia europea si l'Estat no reobre la investigació

El vicepresident sosté que els tribunals internacionals "poden tornar a pintar la cara" a Espanya si no s'obren pesquises per les revelacions de l'excomissari sobre els atemptats del 2017

Jordi Puigneró, aquest dimecres a RTVE.
Jordi Puigneró, aquest dimecres a RTVE. | RTVE
12 de gener del 2022
Actualitzat a les 8:48h
Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat i dirigent de Junts, ha avisat aquest dimecres en una entrevista al programa Cafè d'Idees de RTVE que els atemptats del 17-A acabaran a la justícia europea i internacional en cas que l'Estat no investigui les revelacions de l'excomissari José Manuel Villarejoen les quals vinculava el CNI amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017. "Si es volen treure dubtes i sospites, l'Estat ha d'investigar", ha ressaltat Puigneró, que ha ressaltat que les instàncies internacionals "poden tornar a pintar la cara a Espanya.

"Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya". De manera inesperada i pràcticament de passada, Villarejo va deixar anar ahir a l'Audiència Nacional aquesta afirmació, que situa el CNI i qui en va ser director, Félix Sanz Roldán, al darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost de 2017. Villarejo no va acreditar amb proves aquestes afirmacions, però fins ara tampoc hi ha hagut una voluntat real -ni política ni judicial- d'esclarir tots els enigmes que encara sobrevolen els atemptats.

Ara com ara, no està demostrat que el CNI impulsés o promogués l'atemptat per fer un "petit ensurt" a Catalunya, com diu Villarejo. No hi ha cap investigació judicial, política -no hi ha hagut interès en fer-la- o periodística que ho acrediti fins a l'extrem que planteja el comissari jubilat. El CNI no desclassificarà la informació sobre els fets, l'imam de Ripoll va morir a Alcanar en les hores prèvies a l'atemptat i els principals membres de la cèl·lula van ser abatuts pels Mossos. L'Audiència Nacional, que va condemnar tres dels terroristes a penes de fins a 53 anys de presó, va bloquejar qualsevol intent de les acusacions d'anar al fons dels fets i els grans partits espanyols han vetat qualsevol investigació al Congrés. Encara hi ha moltes preguntes que no tenen una resposta clara, i les paraules de Villarejo reforcen de nou totes les teories i arguments que fugen de la veritat oficial que va dictar la justícia espanyola.

Als tribunals, el judici del 17-A va deixar de banda aquells aspectes més espinosos, com ara la relació del CNI amb Abdelbaki Es Satty o el paper de l'Estat en els atemptats. El magistratAlfonso Guevara es va encarregar de parar els peus als advocats de les víctimes i a la seva sentència, de més de 1.000 pàgines, s'evita qualsevol referència a alguns dels punts més foscos. Un dels advocats en la causa, Jaume Alonso Cuevillas, sempre ha dit que no s'ha volgut saber tota la veritat d'aquells fets. "En tots els recursos que vam presentar demanaven línies d'investigació sobre la relació del CNI amb Es Satty, però totes es van rebutjar. Vam tocar ferro", apunta Cuevillas en declaracions a NacióDigital. Ara com ara, hi ha una sentència en primera instància pendent de recurs, i no es descarta obrir fronts internacionals.