La Generalitat estudia accions legals pel vincle entre el servei secret espanyol i els atemptats del 17-A

Aragonès confirma que els serveis jurídics del Govern estudien les declaracions de Villarejo "per saber la veritat, per les víctimes, pels catalans i per qui vol pau i democràcia"

Reunió del Govern de l'11 de gener del 2022.
Reunió del Govern de l'11 de gener del 2022. | Govern
11 de gener del 2022
Actualitzat a les 22:29h
El Govern ha activat l'engranatge per donar resposta a les declaracions de José Manuel Villarejo i estudia accions legals pel vincle entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els atemptats del 17-A. El president Pere Aragonès ha confirmat a través de Twitter que els serveis jurídics de la Generalitat estudien les declaracions de Villarejo "per la veritat, per les víctimes, pels catalans i per qui vol pau i democràcia".

Aragonès també ha definit el 17-A com la "barbàrie que ens ha marcat per sempre". "Si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions ja", ha exigit el president, a la vegada que ha demanat "esclarir la veritat" precisament perquè ja se sap com funcionen les clavegueres de l'Estat.

Al seu torn, ERC i Junts demanen reobrir la investigació del vincle entre el CNI i els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils després de les declaracions de Villarejo aquest dimarts. L'excomissari ha assegurat al judici de tres peces del cas Tàndem que els atemptats de l'estiu del 2017 van ser un error dels serveis d'intel·ligència espanyols. Villarejo ha dit que el CNI, aleshores comandat per Félix Sanz Roldán, volia "espantar Catalunya", però va calcular malament les conseqüències d'aquells fets.

ERC, Junts, la CUP, PDECat, Bildu, BNG i Més Mallorca han registrat al Congrés la petició per crear una comissió d'investigació sobre els atemptats. Independentistes i nacionalistes a la cambra espanyola consideren que tals declaracions "resulten una greu acusació de col·laboració del CNI amb cèl·lules terroristes gihadistes i la utilització del terrorisme d'Estat contra població civil per part dels serveis d'intel·ligència i els cossos de forces i seguretat de l'Estat".

ERC ha demanat les compareixences al Congrés del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. En una piulada a Twitter, Rufián ha afirmat que l'executiu espanyol "no pot callar" i ha exigit "explicacions immediates". Per altra banda, Junts també ha demanat les compareixences del mateix president i ministre espanyols, a les quals hi ha afegit la de l'actual directora del CNI, Paz Esteban López.

Els republicans han registrat aquest dimarts les tres peticions de compareixença a la comissió d'Interior de la cambra baixa per "esclarir i prendre mesures" sobre les declaracions judicials de Villarejo. Rufián també ha afirmat que ERC reactivarà les comissions d'investigació sobre el 17-A "presentades i vetades". Per la part republicana, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell també ha apuntat que és "molt greu", alhora que ha reclamat aclarir les paraules de Villarejo.

Al seu torn, des de Junts, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat que "és absolutament imprescindible saber la veritat". Borràs creu que mantenir la informació sota la premissa del secret oficial resta credibilitat. L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat "arribar fins al final" davant el que podria ser un "crim d'estat".

Jaume Alonso-Cuevillas, actual diputat de la formació i advocat d'una de les famílies víctimes dels atemptats, ha recordat que "des del primer dia" van demanar que s'investiguessin les "evidents" connexions entre el CNI i l'imam de Ripoll i s'ha preguntat per què sempre hi ha hagut una "negativa rotunda". Precisament el pare del nen assassinat a la Rambla de Barcelona ara fa quatre anys i mig, Javier Martinez -assessorat per Cuevillas al judici dels atemptats- ha publicat la imatge del seu fill a Twitter amb el missatge "gràcies, comissari Villarejo".