12
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
9:14h
Pere Aragonès arribarà aquest dijous a Madrid en plena incertesa sobre quan serà la tercera reunió de la taula de diàleg, carpeta espinosa des del moment en quèPedro Sánchez la va allunyar en el calendari per la gravetat de la sisena onada. Des del Palau de la Generalitat insisteixen que la cita hi serà, però admeten les dificultats per fixar una data concreta, tenint en compte com li costa al govern espanyol fotografiar-se amb la delegació catalana. És per això que, segons fonts consultades per NacióDigital, Aragonès insistirà en la conferència programada per les 19 al Club Siglo XXI en la necessitat de no "demorar" el diàleg per resoldre el conflicte polític existent. Un missatge que entronca amb el de Sant Esteve, en el qual també va advertir que el 2022 seria l'any de "construir alternatives" en cas que la negociació amb l'Estat no prosperés.
És la primera vegada que el dirigent d'ERC fa una conferència d'aquest tipus a la capital espanyola des que va arribar a la presidència de la Generalitat. La previsió és que hi acudeixi Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial i Funció Pública, juntament amb Joan Subirats, dels comuns i nou ministre d'Universitats. El Club Siglo XXI, institució de tradició més aviat conservadora, ja va confirmar la setmana passada una llista d'assistents del món econòmic i social a l'equip d'Aragonès. La introducció anirà a càrrec de Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid, que el 2017 va rebre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva abans que els tres membres del Govern de l'1-O defensessin en una conferència la via del referèndum acordat abans de posar rumb cap a la votació unilateral. Totes les peticions per acordar qualsevol consulta han fracassat des de l'etapa d'Artur Mas.
"Marcarem missatge sobre la taula de diàleg", ressalten fonts de Presidència en relació a la principal proposta estratègica d'Aragonès, que també es comprometrà a explorar-la fins al final. En la reunió que va mantenir amb Sánchez el 15 de setembre just abans de la cita de la taula de diàleg a Palau, els dos presidents van acordar no posar terminis a la negociació. Els dos equips, a banda, van pactar reunions "periòdiques i discretes" per greixar les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. Al capdavant de les converses hi ha la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre Fèlix Bolaños. La voluntat de la delegació catalana -integrada exclusivament per membres d'ERC- és poder exhibir algun principi d'avenç en l'agenda de la propera trobada, previsiblement al febrer.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assenyalar aquest dimarts que la cita serà "a principis d'any", una frase que també engloba el segon mes de l'any. En el calendari hi ha irromput la convoctòria d'eleccions a Castella i Lleó, que segons l'executiu català no pot "condicionar" la reunió de la mesa de negociació. "Una taula de diàleg que no es reuneix no és taula ni és diàleg", repeteixen aquests dies els dirigents de Junts, que al setembre van quedar fora de l'alineació designada per Aragonès perquè hi van incloure membres del partit que no formen part del Govern. Davant l'escepticisme dels socis, a Palau insisteixen que estan disposats a portar "fins a l'extrem" l'aposta pel diàleg.
De moment, això sí, els resultats no arriben. I algunes de les mesures que podrien anar en la línia de la desjudicialització del conflicte, com és el cas de la reforma de la sedició, que ha quedat exclosa de l'agenda legislativa del govern espanyol per al 2022. La Moncloa tampoc hi ha inclòs la reforma del model de finançament, la primera proposta del qual no va satisfer la Generalitat, que es resisteix a liderar el debat malgrat la petició reiterada del País Valencià i de les Balears. En la conferència, Aragonès també desgranarà els perjudicis econòmics que pateix Catalunya, inclosa la necessitat de mantenir per enguany els fons Covid. A la Generalitat li pertocarien 1.700 milions, segons una esmena aprovada en el marc dels pressupostos generals de l'Estat.
Agenda progressista, Villarejo i la reforma laboral
A banda del diàleg amb l'Estat, l'altra gran pota del discurs serà l'agenda progressista del Govern i de les "polítiques d'esquerres" que Aragonès aspira a enarborar des de la presidència de la Generalitat. Fonts de Palau insisteixen que aquest missatge també té intenció de contraposar-se a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, que ha pres decisions sanitàries, econòmiques i socials distanciades de la de Catalunya. Les restriccions dures es mantenen vigents en territori català, tot i que el toc de quedadecaurà el 20 de gener en cas que els contagis comencin a baixar. La resta de mesures, però, continuaran vigents a l'espera de controlar definitivament la sisena onada.
La visita d'Aragonès a Madrid arriba, a banda, en un moment de convulsió per les revelacions de l'excomissari Villarejo sobre el vincle entre el CNI i els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. En dos tuits publicats dimarts a la tarda, el president va demanar explicacions i va obrir la porta adoptar mesures legals per part del Govern. Carles Puigdemont, expresident, eurodiputat i líder de Junts, va anar més enllà i va acusar la "claveguera espanyola" de "segar la vida" de 15 persones. Puigdemont comandava la Generalitat en el moment dels atemptats, que es van produir només unes setmanes abans de la celebració del referèndum de l'1-O. L'independentisme s'ha mobilitzat per tornar a demanar una investigació a fons dels fets de l'agost del 2017.
Una altra de les qüestions que sobrevola la conferència d'Aragonès és la votació del decret llei de la reforma laboral, que per ara no té garantit el suport d'ERC. En un article al diari Público, Oriol Junqueras i el diputat Jordi Salvador reclamaven millores al text, que no consideren una derogació del marc legal vigent fixat en l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. La reforma laboral està desvinculada dels progressos a la taula de diàleg, com també ho van estar els pressupostos generals de l'Estat -avalats pels republicans-, però les dinàmiques negociadores sovint s'acaben acompassant a Madrid.
És la primera vegada que el dirigent d'ERC fa una conferència d'aquest tipus a la capital espanyola des que va arribar a la presidència de la Generalitat. La previsió és que hi acudeixi Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial i Funció Pública, juntament amb Joan Subirats, dels comuns i nou ministre d'Universitats. El Club Siglo XXI, institució de tradició més aviat conservadora, ja va confirmar la setmana passada una llista d'assistents del món econòmic i social a l'equip d'Aragonès. La introducció anirà a càrrec de Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid, que el 2017 va rebre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva abans que els tres membres del Govern de l'1-O defensessin en una conferència la via del referèndum acordat abans de posar rumb cap a la votació unilateral. Totes les peticions per acordar qualsevol consulta han fracassat des de l'etapa d'Artur Mas.
"Marcarem missatge sobre la taula de diàleg", ressalten fonts de Presidència en relació a la principal proposta estratègica d'Aragonès, que també es comprometrà a explorar-la fins al final. En la reunió que va mantenir amb Sánchez el 15 de setembre just abans de la cita de la taula de diàleg a Palau, els dos presidents van acordar no posar terminis a la negociació. Els dos equips, a banda, van pactar reunions "periòdiques i discretes" per greixar les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. Al capdavant de les converses hi ha la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre Fèlix Bolaños. La voluntat de la delegació catalana -integrada exclusivament per membres d'ERC- és poder exhibir algun principi d'avenç en l'agenda de la propera trobada, previsiblement al febrer.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assenyalar aquest dimarts que la cita serà "a principis d'any", una frase que també engloba el segon mes de l'any. En el calendari hi ha irromput la convoctòria d'eleccions a Castella i Lleó, que segons l'executiu català no pot "condicionar" la reunió de la mesa de negociació. "Una taula de diàleg que no es reuneix no és taula ni és diàleg", repeteixen aquests dies els dirigents de Junts, que al setembre van quedar fora de l'alineació designada per Aragonès perquè hi van incloure membres del partit que no formen part del Govern. Davant l'escepticisme dels socis, a Palau insisteixen que estan disposats a portar "fins a l'extrem" l'aposta pel diàleg.
De moment, això sí, els resultats no arriben. I algunes de les mesures que podrien anar en la línia de la desjudicialització del conflicte, com és el cas de la reforma de la sedició, que ha quedat exclosa de l'agenda legislativa del govern espanyol per al 2022. La Moncloa tampoc hi ha inclòs la reforma del model de finançament, la primera proposta del qual no va satisfer la Generalitat, que es resisteix a liderar el debat malgrat la petició reiterada del País Valencià i de les Balears. En la conferència, Aragonès també desgranarà els perjudicis econòmics que pateix Catalunya, inclosa la necessitat de mantenir per enguany els fons Covid. A la Generalitat li pertocarien 1.700 milions, segons una esmena aprovada en el marc dels pressupostos generals de l'Estat.
Agenda progressista, Villarejo i la reforma laboral
A banda del diàleg amb l'Estat, l'altra gran pota del discurs serà l'agenda progressista del Govern i de les "polítiques d'esquerres" que Aragonès aspira a enarborar des de la presidència de la Generalitat. Fonts de Palau insisteixen que aquest missatge també té intenció de contraposar-se a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, que ha pres decisions sanitàries, econòmiques i socials distanciades de la de Catalunya. Les restriccions dures es mantenen vigents en territori català, tot i que el toc de quedadecaurà el 20 de gener en cas que els contagis comencin a baixar. La resta de mesures, però, continuaran vigents a l'espera de controlar definitivament la sisena onada.
La visita d'Aragonès a Madrid arriba, a banda, en un moment de convulsió per les revelacions de l'excomissari Villarejo sobre el vincle entre el CNI i els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. En dos tuits publicats dimarts a la tarda, el president va demanar explicacions i va obrir la porta adoptar mesures legals per part del Govern. Carles Puigdemont, expresident, eurodiputat i líder de Junts, va anar més enllà i va acusar la "claveguera espanyola" de "segar la vida" de 15 persones. Puigdemont comandava la Generalitat en el moment dels atemptats, que es van produir només unes setmanes abans de la celebració del referèndum de l'1-O. L'independentisme s'ha mobilitzat per tornar a demanar una investigació a fons dels fets de l'agost del 2017.
Una altra de les qüestions que sobrevola la conferència d'Aragonès és la votació del decret llei de la reforma laboral, que per ara no té garantit el suport d'ERC. En un article al diari Público, Oriol Junqueras i el diputat Jordi Salvador reclamaven millores al text, que no consideren una derogació del marc legal vigent fixat en l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. La reforma laboral està desvinculada dels progressos a la taula de diàleg, com també ho van estar els pressupostos generals de l'Estat -avalats pels republicans-, però les dinàmiques negociadores sovint s'acaben acompassant a Madrid.