Villarejo i la claveguera impune

Rep El Despertador cada matí al teu correu

"Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig fer feina per ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya". No ho va dir un agent de la policia que passava per allà. Ho va dir ahir, davant l'Audiència Nacional, que aquests dies el jutja, l'excomissari José Manuel Villarejo, a qui durant tot el període democràtic ministres del PP i del PSOE van confiar missions delicades i que va relacionar-se amb els més alts responsables de l'Estat.

En moltes d'aquestes missions actuava des del que es coneix com les clavegueres de l'Estat i per protegir personalitats, tenir-ne informació o preservar més enllà dels límits legals i del que es pot explicar determinants interessos. Sempre els dels grans partits espanyols i els poders durs de l'Estat. És el que va passar, per exemple, amb la recent Operació Catalunya per desprestigiar els líders del procés.

Però al final de la seva carrera, Villarejo va anar massa lluny, no es va preservar i va recórrer al xantatge als que abans el protegien. Se'l jutja per suborn, descobriment i revelació de secrets oficials, tràfic d'influències i falsedat de document mercantil i està disposat a declarar el que faci falta per passar comptes i sortir-se'n. Algunes coses són certes i altres és possible que no, i que responguin a la seva estratègia d'empastifar els seus enemics, com ara l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. Així, ha detallat les relacions entre Corinna i Joan Carles I, que al rei emèrit li van injectar hormones femenines per contenir-ne el desig sexual, que l'Operació Catalunya era un muntatge... i ahir va fer més grans els dubtes entorn la investigació del 17-A.

Després dels atemptats es va saber que l'inductor, l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, era confident del CNI. El servei secret i el govern espanyol es van negar, amb l'administració del PP, a donar algun tipus d'explicació sobre si Es Satty havia informat dels plans de la cèl·lula de Ripoll. Amb el triomf del PSOE, res va canviar. No es va oferir cap explicació durant la investigació judicial, els principals partits espanyols es van negar diverses vegades a investigar res al Congrésmalgrat les reiterades peticions -que ara tornaran-, i al judici es va impedir aclarir aquest aspecte.

Tot plegat va fer que s'afirmés que podríem estar, fins i tot, davant d'un atemptat de falsa bandera per trasbalsar la societat catalana en ple procés (setmanes després de l'atemptat es va celebrar el referèndum de l'1-O que va acabar en la declaració d'independència fallida del 27-O). Ahir Villarejo va donar-hi tota la veracitat. Els atemptats, que segons vam saber al judici pretenien volar el Camp Nou o la Sagrada Família, haurien provocat així una mena d'estat d'excepció per treure l'exèrcit al carrer o trobar alguna altra via per frenar el procés. La matusseria de la cèl·lula de Ripoll, que va fer un atropellament múltiple després de l'explosió involuntària a Alcanar on va morir l'imam, va provocar 17 morts. Podrien haver estat l'excusa per intervenir, però no va passar i el 17-A no va acabar condicionant els fets de la tardor de 2017, als que l'Estat va respondre amb repressió i no amb política. 

Podem fer suposicions sobre els escenaris que s'haurien donat. Però el cas és que el sistema mediàtic i polític espanyol, que quan vol és capaç d'elevar l'anècdota -encara que només siguin dues piulades de Twitter- a categoria per criminalitzar l'independentisme o el català, seguirà mirant cap a una altra banda i ho atribuirà tot als deliris i les estratègies de Villarejo. Amb tota la barra, el convertiran en un no ningú perquè ara és els que els convé.

Però no ho és. Es Satty era confident i el Govern i forces polítiques socials i polítiques rellevants han demanat, una vegada i una altra, explicacions i ho tornen a fer. Si l'Estat i els partits que el governen tenen interès a preservar la convivència i uns mínims de qualitat democràtica han de ser transparents i explicar tot el que saben, tot el que els havia transmès Es Satty i la seva relació amb ell. Amagar-se, encara que pugui ser el mecanisme "ordinari", és donar ales a teories que, si bé fins ara no s'han documentat, tenen propagadors que, pel rol que tenien, les fan creïbles. 

Em temo que l'Estat mai voldrà ajudar a aclarir si Villarejo té raó o només embolica la troca. Els seus aparells en el sentit més ampli han demostrat que estan disposats al que faci falta -no en sabem els límits- per preservar-ne la unitat. I en aquest camí queda fora de l'equació el qüestionament d'algunes institucions. Villarejo és la imatge de la impunitat policial i la claveguera en què es mou sovint. Sense límits i amb ministres del PSOE o del PP que no han pres mai mesures per acabar amb aquestes pràctiques. Per això és necessari, i propi d'una democràcia sana, que puguem qüestionar els models policials, exigir policies més transparents, més democràtiques i menys intocables. 

A Catalunya, i malgrat totes les reticències, això es fa amb comissions de debat del model policial al Parlament o amb reestructuracions del comandament que no sempre són agradables per als qui volien fer del cos el seu vedat o als qui se'n servien des de fora. Espanya ha convertit en símbol patriòtic intocable les seves policies, consentint-les a dreta i esquerra, i impedint qualsevol fiscalització crítica. Això ha consolidat un sistema opac on qualsevol error o excés (com ara buidar ulls amb pilotes de goma, les tortures, la guerra bruta contra el terrorisme, matar quinze immigrants al Tarajal, o fer de policia patriòtica) s'hagi normalitzat i faci versemblant qualsevol sospita per a qui no combregui amb fe absoluta amb aquest Estat, els seus poders i la seva indissolubilitat.
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi | Un atemptat avalat pel CNI: fins on poden ser certes les revelacions de Villarejo?; per Bernat Surroca.

» La Generalitat estudia accions legals pel vincle entre el servei secret espanyol i els atemptats del 17‑A; per Lluís Girona.

» Puigdemont, sobre el CNI i el 17‑A: «La claveguera espanyola va segar la vida de 15 innocents»; per Lluís Girona.

»Aragonès insistirà des de Madrid en la necessitat de no demorar més el diàleg; per Oriol March.

» La Moncloa exclou la reforma de la sedició del pla normatiu d'aquest any; per Sara González.

» Obituari: David Sassoli, el florentí que va navegar pel procés; per Pep Martí.

» Fil directe: «Una taula com el Guadiana»; per Sara González.

»La CUP es conjura per convertir la causa contra Reguant en un «eina col·lectiva» contra l'extrema dreta; per Bernat Surroca.

» Crònica: Centrem busca el discret encant de la normalitat; per Pep Martí.

»El reglament de Junts per a les municipals abona el terreny per captar alcaldes del PDECat; per Oriol March.

» Opinió: «Cal ser-ne més, i ser més sexis»; per Joan Foguet.

» La meitat dels europeus es contagiaran de Covid en dos mesos si l'òmicron no s'atura.

» El Govern es compromet a eliminar el toc de queda si decau la sisena onada; per Oriol March.

» Rumbes i flors: Passeu, passeu; per Paula Carreras.
 

---

 El passadís

Manuel Valls va aterrar a Barcelona amb la intenció de ser alcalde. No va obtenir el resultat esperat a les urnes i ha tornat a París per reenganxar-se a la política francesa. Ha deixat orfes. Bàsicament, els que es van implicar a Barcelona pel Canvi, la seva plataforma electoral. Actualment, tenen dos regidors a l'Ajuntament: Eva Parera i Óscar Benítez. Parera, que també és diputada independent pel PP al Parlament, ha refundat com a partit la plataforma de Valls. Es dirà Valents i es presenta el dia 29 a Barcelona amb l'afany d"unir el constitucionalisme". Entre els flamants fitxatges hi ha un dels impulsors de la plataforma Tabàrnia, Miguel Martínez. De moment, opten per provocar: l'acte públic de la nova formació unionista serà a El Born Centre de Cultura i  Memòria. "El lloc escollit no és casual i volem mostrar que cap lloc de Catalunya és aliè a Espanya", afirmen. Valents no ho tindrà fàcil per fer-se lloc, però arribat al cas pot ser un afegitó que li faci peça al PP o a Ciutadans, dos partits en hores baixes.       

Vist i llegit

Les eleccions a Castella-Lleó han posat en primer pla la plataforma Espanya Buidada i els problemes que arrossega de deteriorament i despoblació una gran part del territori espanyol. Ho aborda el periodista David Bollero al diari Público en l'article "Espanya Buidada i el complex salt de l'activisme a partit polític". La presència d'aquestes entitats ciutadanes en cinc províncies castellanes en les eleccions del 13-F ha generat expectació. Bollero explica la decisió de fer política després de dècades en què les seves reivindicacions no han estat escoltades. L'analista assegura que 35 anys després de governs del PP a la comunitat -que van començar el 1987 amb José María Aznar-, l'aparició d'aquest moviment certifica el fracàs d'una classe política. Perquè Espanya Buidada també és present en comunitats governades pel PSOE. A més, la irrupció de la nova política (Podem, Ciutadans...) tampoc no ha servit per afrontar-ne els problemes. 

 L'efemèride

Amb la retirada de les tropes que comandava el general Gómez de Salazar, tal dia com avui de fa 46 anys es posava fi a la presència espanyola al Sàhara i a un segle de presència colonial al continent. Aquell dia de 1976, setmanes després de la mort de Franco, una inestable Espanya lliurava el Sàhara al Marroc incomplint els seus compromisos. Així ho va narrar en aquell moment TVE deixant clar que la retirada era, malgrat tot, "honrosa".

 L'aniversari

És un dels periodistes catalans més coneguts i dels que menys agrada a independentistes i progressistes per les seves opinions. Avui fa 61 anys que naixia a Barcelona el periodista i jurista Francisco Marhuenda, que en l'actualitat dirigeix el diari La Razón i és habitual en les tertúlies polítiques de La Sexta i Antena3. Marhuenda no amaga les seves simpaties pel PP. De fet, entre 1995 i 1996 en va ser diputat al Parlament. Amb l'arribada dels conservadors a la Moncloa, Rajoy se'l va endur de cap de gabinet i el va fer director general. Després tornaria al món del periodisme. Us deixo l'entrevista que li va fer fa dos anys un altre personatge controvertit, en aquest cas el fundador de Podem Juan Carlos Monedero.
 ​Fes clic aquí per rebre'l