18
de gener
del
2022
Actualitzat
a la
13:03h
La mort de David Sassoli va sacsejar la setmana passada la política europea. És el primer president del Parlament Europeu que traspassa en exercici del càrrec, just quan faltava una setmana perquè fos rellevat. Sassoli, que feia dies que estava ingressat, va morir la matinada de dimarts per un problema immunològic en un hospital d'Aviano, Itàlia, als 65 anys. La votació per escollir el relleu ha estat aquest dimarts, i la nova presidenta de la cambra és Roberta Metsola, maltesa i del grup del PPE, gràcies a l'obtenció de 458 vots, provinents de les tres grans famílies europees.
Roberta Metsola (St. Julians, Malta, 1979) serà la tercera dona que presideix l'Eurocambra. La darrera va ser Nicole Fointaine entre els anys 1999 i 2002. La cambra passa d'una presidència de tarannà progressista com la de Sassoli a una de perfil conservador com el de Metsola. Aquest tipus de canvis no són estranys perquè els dos grans grups europeus -PPE i socialistes- acostumen a repartir-se la presidència del Parlament Europeu. La passada legislatura, sense anar més lluny, la cambra va estar presidida per Martin Schultz, progressista, i després per Antonio Tajani, conservador.
Llicenciada en dret per la Universitat de Malta, es va doctorar el 2003 i l'any següent va fer un màster al Col·legi d'Europa. Va entrar al Parlament Europeu l'any 2013 i l'any 2020 va ser elegida vicepresidenta primera de la cambra. A finals de l'any passat, el PPE la va designar candidata per substituir Sassoli en el segon tram de la legislatura amb un 64,4% del vots. "La meva prioritat serà fer el que sempre he fet des que vaig entrar a la cambra: crear aliances i construir ponts amb les forces proeuropees d'aquesta casa per encarar la segona meitat de la legislatura amb fortalesa", va dir quan es va fer públic el seu nomenament.
Metsola es converteix en la presidenta més jove del Parlament Europeu, amb 42 anys, i la primera d'uns dels països considerats petits que arriba a dalt de tot de les institucions. Si ens fixem en els darrers presidents, Sassoli i Tajani eren italians, país important del sud; i Schulz alemany, un dels estats fonamentals de la UE. Al llarg de la història hi ha hagut presidents polonesos, espanyols, francesos... Però mai abans de Malta. Europeista convençuda, Metsola és membre del Partit Nazzjonalista maltès i s'ha fet espai per accedir a la presidència de l'Eurocambra després que l'alemany Manfred Weber, president del PPE, decidís no postular-se.
Els conservadors guanyen pes
Casada i amb quatre fills, Metsola s'ubica en l'ala progressista del PPE i té un tarannà moderat. Intenta projectar una imatge de centralitat, si bé en els darrers dies hi ha hagut polèmica per les seves tesis antiavortistes. Diversos corresponsals a Brussel·les han assenyalat aquest posicionament nítid de la nova presidenta de l'Eurocambra, que sempre s'ha mostrat contrària a l'avortament -una qüestió que la UE considera un dret fonamental de la dona- i fins i tot ha participat en manifestacions al seu país favorables a prohibir-lo. Això li ha provocat crítiques dels grups progressistes de la cambra.
Amb l'elecció de Metsola, la socialdemocràcia europea perd força als principals càrrecs de la Unió Europea. L'equilibri al capdavant de les institucions queda tocat. Ara com ara, el segon gran grup europeu no ostenta ni la presidència de la Comissió Europea, amb la conservadora Ursula Von der Leyen al capdavant; ni el Banc Central Europeu, amb Christine Lagarde; ni tampoc el Consell Europeu, que presideix el liberal belga Charles Michel. Amb l'adeu de Sassoli i la votació de Metsola, també perden l'Eurocambra.
La carpeta catalana
Els canvis a la presidència del Parlament Europeu també tenen efectes en la carpeta catalana. Els eurodiputats exiliats tenen diverses carpetes a la justícia europea que afecten l'Eurocambra i algunes decisions de la seva presidència. Sassoli va permetre que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poguessin ser eurodiputats arran de la decisió del Tribunal de Luxemburg de 2019. Amb l'arribada de Metsola, membre d'un grup que, en línies generals, és bel·ligerant contra les tesis independentistes, pot incrementar la tensió. Tots tres són eurodiputats, si bé, a dia d'avui, no tenen immunitat formal tot i que es poden moure per Europa amb la immunitat de desplaçament.
Roberta Metsola (St. Julians, Malta, 1979) serà la tercera dona que presideix l'Eurocambra. La darrera va ser Nicole Fointaine entre els anys 1999 i 2002. La cambra passa d'una presidència de tarannà progressista com la de Sassoli a una de perfil conservador com el de Metsola. Aquest tipus de canvis no són estranys perquè els dos grans grups europeus -PPE i socialistes- acostumen a repartir-se la presidència del Parlament Europeu. La passada legislatura, sense anar més lluny, la cambra va estar presidida per Martin Schultz, progressista, i després per Antonio Tajani, conservador.
Llicenciada en dret per la Universitat de Malta, es va doctorar el 2003 i l'any següent va fer un màster al Col·legi d'Europa. Va entrar al Parlament Europeu l'any 2013 i l'any 2020 va ser elegida vicepresidenta primera de la cambra. A finals de l'any passat, el PPE la va designar candidata per substituir Sassoli en el segon tram de la legislatura amb un 64,4% del vots. "La meva prioritat serà fer el que sempre he fet des que vaig entrar a la cambra: crear aliances i construir ponts amb les forces proeuropees d'aquesta casa per encarar la segona meitat de la legislatura amb fortalesa", va dir quan es va fer públic el seu nomenament.
Metsola es converteix en la presidenta més jove del Parlament Europeu, amb 42 anys, i la primera d'uns dels països considerats petits que arriba a dalt de tot de les institucions. Si ens fixem en els darrers presidents, Sassoli i Tajani eren italians, país important del sud; i Schulz alemany, un dels estats fonamentals de la UE. Al llarg de la història hi ha hagut presidents polonesos, espanyols, francesos... Però mai abans de Malta. Europeista convençuda, Metsola és membre del Partit Nazzjonalista maltès i s'ha fet espai per accedir a la presidència de l'Eurocambra després que l'alemany Manfred Weber, president del PPE, decidís no postular-se.
Els conservadors guanyen pes
Casada i amb quatre fills, Metsola s'ubica en l'ala progressista del PPE i té un tarannà moderat. Intenta projectar una imatge de centralitat, si bé en els darrers dies hi ha hagut polèmica per les seves tesis antiavortistes. Diversos corresponsals a Brussel·les han assenyalat aquest posicionament nítid de la nova presidenta de l'Eurocambra, que sempre s'ha mostrat contrària a l'avortament -una qüestió que la UE considera un dret fonamental de la dona- i fins i tot ha participat en manifestacions al seu país favorables a prohibir-lo. Això li ha provocat crítiques dels grups progressistes de la cambra.
Amb l'elecció de Metsola, la socialdemocràcia europea perd força als principals càrrecs de la Unió Europea. L'equilibri al capdavant de les institucions queda tocat. Ara com ara, el segon gran grup europeu no ostenta ni la presidència de la Comissió Europea, amb la conservadora Ursula Von der Leyen al capdavant; ni el Banc Central Europeu, amb Christine Lagarde; ni tampoc el Consell Europeu, que presideix el liberal belga Charles Michel. Amb l'adeu de Sassoli i la votació de Metsola, també perden l'Eurocambra.
La carpeta catalana
Els canvis a la presidència del Parlament Europeu també tenen efectes en la carpeta catalana. Els eurodiputats exiliats tenen diverses carpetes a la justícia europea que afecten l'Eurocambra i algunes decisions de la seva presidència. Sassoli va permetre que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poguessin ser eurodiputats arran de la decisió del Tribunal de Luxemburg de 2019. Amb l'arribada de Metsola, membre d'un grup que, en línies generals, és bel·ligerant contra les tesis independentistes, pot incrementar la tensió. Tots tres són eurodiputats, si bé, a dia d'avui, no tenen immunitat formal tot i que es poden moure per Europa amb la immunitat de desplaçament.