procés català

Llarena insisteix en la seva imparcialitat malgrat acceptar un premi d'una entitat espanyolista

El magistrat del Suprem recorda que també va rebre un guardó l'any 2011 de l'aleshores alcalde Xavier Trias, que era del mateix partit que Carles Puigdemont i Joaquim Forn

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 10 de gener de 2022 a les 15:59 |
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu | ACN
A finals de l'any passat l'advocat Gonzalo Boye, que pilota la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, va presentar un incident de recusació contra Pablo Llarena, argumentant que no era imparcial per instruir la causa contra els exiliats després de rebre un premi de la Fundación Villacisneros, una entitat espanyolista. Aquest dilluns, el magistrat del Tribunal Suprem ha informat en contra de la seva pròpia recusació i ha insistit en la seva imparcialitat, recordant a més que també va rebre un premi de mans de Xavier Trias quan era alcalde de Barcelona i formava part de Convergència, el partit de Joaquim Forn, aleshores tinent d'alcalde, i del mateix Puigdemont, que era alcalde de Girona.

En un escrit de vuit pàgines, Llarena manté que els arguments de la defensa són "sospites que no resulten objectivament raonables" i alerta que, si s'accepta una recusació plantejada en aquests termes, la situació seria d'un "sistema de jutge a la carta". Per tot plegat, el jutge del Suprem detalla algunes de les decisions que ha adoptat durant el procediment contra l'1-O que, al seu criteri, acrediten que és imparcial per continuar fent d'instrucció de la causa, que ara afecta principalment els exiliats. "L'escrit de les defenses eludeix que la imatge d'imparcialitat o parcialitat es construeix a partir d'una conjunció d'elements més complexa que el solitari pixel que descriuen", diu Llarena.


En aquest sentit, el magistrat recorda que hi ha "nombroses resolucions judicials" que contradiuen la "persecució personal, injustificada i arbitrària" que suggereix l'escrit de recusació. Apunta, doncs, que la decisió d'admetre a tràmit la querella inicial contra els líders del procés no la va adoptar ell i que va ser decisió seva deixar en llibertat tots els membres de l'antiga mesa del Parlament, en contra de les demandes de les acusacions. També recorda que quan va rebre la causa de l'Audiència Nacional contra l'1-O, va ordenar la llibertat sota fiança de bona part dels encausats, a excepció de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, malgrat les peticions de les acusacions. 

En la mateixa línia, Llarena recorda que no va apreciar "indicis racionals de criminalitat" contra Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras, que també formaven part inicialment del procediment. El magistrat també recorda que va rebutjar que diferents encausats en el procés fossis responsables dels "greus delictes inicialment atribuïts per les acusacions". Així mateix, Llarena recorda que les resolucions contràries a les peticions de les defenses han estat validades "en les innumerables ocasions que han estat impugnades", tant per la sala d'apel·lacions del Suprem com també pel Tribunal Constitucional. 


El magistrat nega que hi hagi cap "persecució personal" com apunten la defensa de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig. Recorda, en aquest sentit, que quan Meritxell Serret -que es trobava exiliada- va comparèixer voluntàriament al Suprem, Llarena la va deixar en llibertat. En el cas dels exiliats, Llarena diu que no han comparegut davant del jutge i que aquesta circumstància ha impedit que es pugui tancar el sumari i que la sala es pugui pronunciar a favor del sobreseïment de la causa o l'obertura de judici oral. "L'instructor no pot decidir res al respecte", recorda el magistrat.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació