10
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
18:33h
La crisi pel cas de Xavier Novell i la creixent valencianització de l'Església catalana són el rerefons de la visita ad limina a Roma dels membres de la Conferència Episcopal Taraconense (CET), en el transcurs de la qual mantindran un seguit de trobades amb els caps dels principals dicasteris, els ministeris vaticans. El plat fort, però, serà divendres, quan seran rebuts en audiència pel Papa. Francesc els citarà junt amb els bisbes de la regió eclesiàstica valenciana, amb el cardenal Antonio Cañizares al davant. El periodista Jordi Llisterri, expert en Església, recordava fa pocs dies que aquest tipus d'encontres són coneguts com les "ITV eclesiàstiques".
La visita té lloc quan encara no s'han apagat les brases que ha encès la renúncia de Novell al bisbat de Solsona per iniciar una nova vida i contraure matrimoni amb Sílvia Caballol. La trobada es fa cada cinc anys, en teoria, tot i que la darrera va tenir lloc el 2014. La d'aquesta setmana forma part de la que fan tots els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), però s'agrupen en reunions més restringides perquè siguin més operatives. Per part catalana, encapçala la delegació episcopal l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Però el dignatari de la Tarraconense amb més pes a Roma és en aquests moments el cardenal Juan José Omella.
Moltes coses han canviat des de l'anterior trobada, quan l'home fort de l'Església catalana era el cardenal Lluís Martínez Sistach, avui emèrit. Era abans que s'iniciés l'etapa d'Omella, un prelat provinent de la Franja però que no s'havia caracteritzat per una especial sensibilitat envers la realitat catalana. En els seus inicis, van ser perceptibles les tensions entre l'arquebisbe i la Generalitat, en ple procés sobiranista.
Però Omella s'ha consolidat al davant de l'arixidiòcesi catalana i ha refermat les seves relacions amb el Papa, de qui és considerat una persona propera. El cardenal sí que manté posicions obertes en temàtica social i laboral, on connecta bé amb les tesis de Francesc. Forma part de la Congregació dels Bisbes, la que prepara el nomnament de nous prelats. Es tracta, per tant, d'una posició estratègica.
Valencianització de l'episcopat
Els bisbes catalans arriben a Roma just després de la designació de Francesc Conesa com a nou bisbe de Solsona. Es tracta d'un home procedent del País Valencià que era bisbe de Menorca i és considerat un teòleg de posicions moderadament conservadores. L'arribada de Conesa ha estat la resposta del Vaticà a la crisi provocada per la sortida precipitada de Novell, que ha trasbalsat l'Església catalana.
La forta presència de bisbes valencians és ara mateix una característica de la Tarraconense i és un fet que té moltes implicacions. El perfil predominant d'aquests prelats és més aviat tradicional i poc empàtic amb el catalanisme. És el cas d'Agustí Cortés (Sant Feliu de Llobregat), Enrique Benavent (Tortosa), Salvador Giménez (Lleida), i també el de Conesa a Solsona.
Pendents de Girona i pendents de Solsona-Vic
La trobada amb el Papa tindrà lloc quan s'espera el nomenament d'un nou bisbe de Girona, on cessa per edat Francesc Pardo. Ja circulen noms per a la successió. Una possibilitat que té partidaris en sectors conservadors és que l'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, podria ser traslladat a Girona, obrint-se la porta a una unió de les diòcesis de Vic i Solsona en la persona de Francesc Conesa. De moment, però tot són especulacions.
Precisament un dels bisbes amb un perfil més nacionalista, el tarragoní Joan Planellas, ha fet unes declaracions que han sorprès i molestat en sectors sobiranistes. L'arquebisbe va dir al programa Signes dels temps que el procés "potser ha volgut tirar massa pel dret" i recordava que a l'Església molts canvis requereixen una majoria de dos terços. Però Planellas no és sospitós d'ambigu en el tema nacional. El 2015, va autoritzar que es pengés una estelada al campanar de Jafre, a l'Empordà, d'on era rector, cosa que va provocar la protesta irada de sectors unionistes, entre ells la família d'Albert Boadella, que resideix al poble.
La visita té lloc quan encara no s'han apagat les brases que ha encès la renúncia de Novell al bisbat de Solsona per iniciar una nova vida i contraure matrimoni amb Sílvia Caballol. La trobada es fa cada cinc anys, en teoria, tot i que la darrera va tenir lloc el 2014. La d'aquesta setmana forma part de la que fan tots els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), però s'agrupen en reunions més restringides perquè siguin més operatives. Per part catalana, encapçala la delegació episcopal l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Però el dignatari de la Tarraconense amb més pes a Roma és en aquests moments el cardenal Juan José Omella.
Moltes coses han canviat des de l'anterior trobada, quan l'home fort de l'Església catalana era el cardenal Lluís Martínez Sistach, avui emèrit. Era abans que s'iniciés l'etapa d'Omella, un prelat provinent de la Franja però que no s'havia caracteritzat per una especial sensibilitat envers la realitat catalana. En els seus inicis, van ser perceptibles les tensions entre l'arquebisbe i la Generalitat, en ple procés sobiranista.
Però Omella s'ha consolidat al davant de l'arixidiòcesi catalana i ha refermat les seves relacions amb el Papa, de qui és considerat una persona propera. El cardenal sí que manté posicions obertes en temàtica social i laboral, on connecta bé amb les tesis de Francesc. Forma part de la Congregació dels Bisbes, la que prepara el nomnament de nous prelats. Es tracta, per tant, d'una posició estratègica.
Valencianització de l'episcopat
Els bisbes catalans arriben a Roma just després de la designació de Francesc Conesa com a nou bisbe de Solsona. Es tracta d'un home procedent del País Valencià que era bisbe de Menorca i és considerat un teòleg de posicions moderadament conservadores. L'arribada de Conesa ha estat la resposta del Vaticà a la crisi provocada per la sortida precipitada de Novell, que ha trasbalsat l'Església catalana.
La forta presència de bisbes valencians és ara mateix una característica de la Tarraconense i és un fet que té moltes implicacions. El perfil predominant d'aquests prelats és més aviat tradicional i poc empàtic amb el catalanisme. És el cas d'Agustí Cortés (Sant Feliu de Llobregat), Enrique Benavent (Tortosa), Salvador Giménez (Lleida), i també el de Conesa a Solsona.
Pendents de Girona i pendents de Solsona-Vic
La trobada amb el Papa tindrà lloc quan s'espera el nomenament d'un nou bisbe de Girona, on cessa per edat Francesc Pardo. Ja circulen noms per a la successió. Una possibilitat que té partidaris en sectors conservadors és que l'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, podria ser traslladat a Girona, obrint-se la porta a una unió de les diòcesis de Vic i Solsona en la persona de Francesc Conesa. De moment, però tot són especulacions.
Precisament un dels bisbes amb un perfil més nacionalista, el tarragoní Joan Planellas, ha fet unes declaracions que han sorprès i molestat en sectors sobiranistes. L'arquebisbe va dir al programa Signes dels temps que el procés "potser ha volgut tirar massa pel dret" i recordava que a l'Església molts canvis requereixen una majoria de dos terços. Però Planellas no és sospitós d'ambigu en el tema nacional. El 2015, va autoritzar que es pengés una estelada al campanar de Jafre, a l'Empordà, d'on era rector, cosa que va provocar la protesta irada de sectors unionistes, entre ells la família d'Albert Boadella, que resideix al poble.