10
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
15:18h
"Una taula de diàleg que no és reuneix no és taula ni és diàleg". Aquesta serà una de les consignes de Junts al llarg dels propers dies. De moment, ja l'han verbalitzat el vicepresident Jordi Puigneró i també la portaveu de la formació, Elsa Artadi, que ha fet servir l'expressió en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l'executiva. Davant les dificultats per fixar data de la tercera trobada de la mesa de negociació -Pedro Sánchez la va allunyar per la urgència de la variant òmicron i la sisena onada, circumstància que se suma a la cita electoral a Castella i Lleó-, Junts insisteix en criticar el format existent perquè no hi ha "metodologia" ni "calendari".
Artadi ha remarcat que les dates de les trobades les fixa "unilateralment" el govern espanyol, i ha lamentat la "manca de compromís" tant del PSOE com del PSC i dels comuns. L'última trobada de la taula de diàleg es va celebrar el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, en la qual es va acordar treballar "sense terminis" a través de "reunions periòdiques i discretes". D'aquestes cites no n'han transcendit detalls, però haurien de desembocar en una nova reunió pública que ja estava agendada pel gener i que ara, probablement, ja es pot donar per fet que serà al febrer.
Junts no forma part del mecanisme de negociació, perquè el president Pere Aragonès no va acceptar la delegació proposada pel partit de Carles Puigdemont. Estava integrada per Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras. "Mantenim la nostra aposta", ha ressaltat Artadi, que ha demanat que la taula inclogui totes les sensibilitats de l'independentisme, també la que representa Junts. "Ningú altre ens ha de dir quin és el nostre millor equip", ha ressaltat la cap de files de la formació a Barcelona, que va formar part de la primera reunió de la mesa, fa dos anys.
La posició de Junts es contraposa amb la visió d'ERC, que continua defensant el mecanisme obert amb l'Estat malgrat la dificultat perquè en sorgeixin fruits. "Volem continuar explorant la via negociada, que és prioritària i és un dels consensos del nostre país", ha dit la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. "Calen concrecions que permetin resoldre el conflicte polític per la via negociada, parlant i utilitzant la política i acabant amb la repressió", ha afegit. En la resolució del conflicte, ha dit Vilalta, ERC defensa l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia. "S'han de constatar avenços per a la resolució del conflicte polític", ha remarcat en una roda de premsa en la qual ha situat el 2022 com l'any en què s'ha de començar a encarrilar la sortida del xoc.
També en clau negociadora, però en aquest cas al Congrés dels Diputats, Artadi ha assenyalat que Junts no es troba en condicions de votar a favor de la reforma laboral pactada entre el govern espanyol, els sindicats i la patronal. La principal queixa de la portaveu de la formació és que no es respecta el marc laboral català, i que tampoc es va tant enllà com caldria en la fi de la temporalitat. De fet, Artadi ha lamentat que no s'hagi derogat el marc fixat en l'etapa de Mariano Rajoy, com s'havien compromès en un inici tant el PSOE com Unides Podem, que ha liderat les negociacions amb Yolanda Díaz al capdavant. El decret llei s'ha de votar, com a molt tard, a principis de febrer.
El futur de Puigdemont i les municipals
Davant la possibilitat que Puigdemont deixi la presidència de Junts per centrar-se en la seva tasca al capdavant del Consell per la República, Artadi ha indicat que el líder a l'exili no ha traslladat aquesta opció als òrgans de la direcció, i que en tot cas se n'hauria de parlar en un marc congressual. Això vol dir, en essència, que no està damunt la taula en el curt termini, perquè a Junts no hi ha cap congrés previst fins l'any 2024, com marquen els estatuts. Tanmateix, ja hi ha dirigents -com és el cas de Laura Borràs, presidenta del Parlament- que no descarten que Puigdemont deixi la presidència del partit. Un càrrec que, com ha recordat Artadi, no és executiu, sinó representatiu.
Pel que fa a les eleccions municipals, Junts celebra aquest dissabte un consell nacional en el qual aprovarà el reglament que fixarà com es faran les llistes. L'última versió del document arribarà aquest vespre als quadres de la formació. Si no hi ha canvis, està previst que els alcaldes puguin encapçalar les llistes sense haver de sotmetre's a primàries, una via pensada per sumar alcaldes del PDECat. El 28 de febrer s'hauran d'haver posat en marxa els mecanismes per començar a triar candidats.
Artadi ha remarcat que les dates de les trobades les fixa "unilateralment" el govern espanyol, i ha lamentat la "manca de compromís" tant del PSOE com del PSC i dels comuns. L'última trobada de la taula de diàleg es va celebrar el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, en la qual es va acordar treballar "sense terminis" a través de "reunions periòdiques i discretes". D'aquestes cites no n'han transcendit detalls, però haurien de desembocar en una nova reunió pública que ja estava agendada pel gener i que ara, probablement, ja es pot donar per fet que serà al febrer.
Junts no forma part del mecanisme de negociació, perquè el president Pere Aragonès no va acceptar la delegació proposada pel partit de Carles Puigdemont. Estava integrada per Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras. "Mantenim la nostra aposta", ha ressaltat Artadi, que ha demanat que la taula inclogui totes les sensibilitats de l'independentisme, també la que representa Junts. "Ningú altre ens ha de dir quin és el nostre millor equip", ha ressaltat la cap de files de la formació a Barcelona, que va formar part de la primera reunió de la mesa, fa dos anys.
La posició de Junts es contraposa amb la visió d'ERC, que continua defensant el mecanisme obert amb l'Estat malgrat la dificultat perquè en sorgeixin fruits. "Volem continuar explorant la via negociada, que és prioritària i és un dels consensos del nostre país", ha dit la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. "Calen concrecions que permetin resoldre el conflicte polític per la via negociada, parlant i utilitzant la política i acabant amb la repressió", ha afegit. En la resolució del conflicte, ha dit Vilalta, ERC defensa l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia. "S'han de constatar avenços per a la resolució del conflicte polític", ha remarcat en una roda de premsa en la qual ha situat el 2022 com l'any en què s'ha de començar a encarrilar la sortida del xoc.
També en clau negociadora, però en aquest cas al Congrés dels Diputats, Artadi ha assenyalat que Junts no es troba en condicions de votar a favor de la reforma laboral pactada entre el govern espanyol, els sindicats i la patronal. La principal queixa de la portaveu de la formació és que no es respecta el marc laboral català, i que tampoc es va tant enllà com caldria en la fi de la temporalitat. De fet, Artadi ha lamentat que no s'hagi derogat el marc fixat en l'etapa de Mariano Rajoy, com s'havien compromès en un inici tant el PSOE com Unides Podem, que ha liderat les negociacions amb Yolanda Díaz al capdavant. El decret llei s'ha de votar, com a molt tard, a principis de febrer.
El futur de Puigdemont i les municipals
Davant la possibilitat que Puigdemont deixi la presidència de Junts per centrar-se en la seva tasca al capdavant del Consell per la República, Artadi ha indicat que el líder a l'exili no ha traslladat aquesta opció als òrgans de la direcció, i que en tot cas se n'hauria de parlar en un marc congressual. Això vol dir, en essència, que no està damunt la taula en el curt termini, perquè a Junts no hi ha cap congrés previst fins l'any 2024, com marquen els estatuts. Tanmateix, ja hi ha dirigents -com és el cas de Laura Borràs, presidenta del Parlament- que no descarten que Puigdemont deixi la presidència del partit. Un càrrec que, com ha recordat Artadi, no és executiu, sinó representatiu.
Pel que fa a les eleccions municipals, Junts celebra aquest dissabte un consell nacional en el qual aprovarà el reglament que fixarà com es faran les llistes. L'última versió del document arribarà aquest vespre als quadres de la formació. Si no hi ha canvis, està previst que els alcaldes puguin encapçalar les llistes sense haver de sotmetre's a primàries, una via pensada per sumar alcaldes del PDECat. El 28 de febrer s'hauran d'haver posat en marxa els mecanismes per començar a triar candidats.