09
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
9:15h
Comencem l'any, un any en què el vent es pot posar el vent molt de cul a l'actual inquilí de la Casa Blanca. El 2022 és un any electoral, hi ha eleccions de mig mandat en què es renoven 34 dels 100 seients del Senat. Ara el Senat té un empat a cinquanta seients, cinquanta pels republicans i cinquanta pels demòcrates, on la vicepresidenta dels Estats Units tal com marca la constitució, té el vot de desempat.
Analitzem la situació en aquests moments. Els números no li surten a Joe Biden, que té una tassa de desaprovació del 53,9% enfront d'un 42,3% d'aprovació i el que segurament és pitjor, un 62% dels americans creuen que el país va en la direcció contrària del que hauria d'anar.
Però que està motivant aquestes xifres tan dolentes? Tres aspectes principalment: la mala sortida de les tropes a Afganistan, la pandèmia i la inflació, que no havia estat tan alta des de feia trenta-nou anys, o dit d'una altra manera, des dels primers anys de la presidència de Reagan. Si la pandèmia no va a la baixa i la inflació no es corregeix, el partit de Biden perdrà el Senat en les eleccions de novembre amb gairebé tota seguretat.
Biden va guanyar les eleccions perquè va recuperar tres estats claus per als demòcrates respecte al 2016: Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, afegint-hi a més a més Arizona i Geòrgia, que li van acabar de donar una victòria més amplia. Segons les enquestes, en quatre d'aquests cinc estats que li van donar la victòria, si avui fossin les eleccions de mig mandat, els republicans guanyarien i contribuirien a recuperar el Senat per als republicans. Fins i tot incrementarien en un el nombre de senadors respecte als que tenien el 2018.
A Arizona els republicans mantindrien el seu senador, després del fet excepcional que es va produir el 2020 quan Biden hi va acabar guanyant, en un estat on els demòcrates no guanyaven des de la victòria de Bill Clinton l'any 1996. A Michigan en aquestes eleccions no hi ha cap dels dos senadors que estigui en disputa. Però als altres tres estats -Wisconsin, Pennsilvània i Geòrgia- els republicans guanyarien i donarien al partit de Donald Trump una majoria de 53 a 47 al Senat.
Si a més d'aquestes eleccions de mig mandat al Senat, hi sumem que probablement els demòcrates també perdran la majoria al Congrés, on actualment només tenen cinc congressistes de marge, encara se li posarà més difícil a Biden i al Partit Demòcrata portar a terme la seva agenda legislativa. Fins i tot li costarà poder aprovar el pressupost pel seu darrer any de mandat, i coneixent con les gasten els republicans quan tenen majoria a les dues càmeres i que l'inquilí de la Casa Blanca és un demòcrata, m'atreviria a dir que podria haver-hi un tancament de l'administració americana per uns dies o unes setmanes, un fet que causaria encara més malestar dins de la societat americana i dividint-la encara més.
En aquests moments el rum-rum perquè Biden no es presenti a les eleccions pels demòcrates va pujant de decibels. De moment encara no són prou forts, però si finalment les eleccions de novembre són tan dolentes per al president dels EUA com les enquestes en aquests moments projecten, podríem començar a escoltar un rum-rum més real perquè Biden no opti a la reelecció tal com ell ha dit que faria.
Però l'onada de dretes no s'atura només als Estats Units. França té eleccions aquest any i no hi ha cap enquesta que doni cap opció de passar a la segona volta a cap partit d'esquerres. França probablement no haurà pogut escollir en una segona volta un partit d'esquerres en una dècada com a mínim, i això ens indica que és un país clarament de dretes en aquests moments.
D'altra banda, si mirem Itàlia, que probablement també tindrà eleccions a primer ministre aquest any, les enquestes recents s'inclinen cap a partits de dretes o d'extrema dreta. I a Portugal tenen eleccions aquest mes de gener i la dreta està retallant diferències, tot i que segurament es quedarà lluny del sorpasso.
A Alemanya, on sí que va guanyar un partit d'esquerres, els socialdemòcrates, ho va fer amb un candidat que segons els votants era el més semblant a Merkel, que també era de dretes i que ha acabat fent govern amb els verds i els liberals. Els verds alemanys, a més, no s'assemblen als antics partits verds dels anys noranta, sinó que són un partit que defensa obertament l'economia de mercat.
A Holanda, en les eleccions que es van fer l'any passat les dretes van tornar a guanyar i a Espanya totes les enquestes publicades els últims sis mesos -excepte les del CIS- donen com a guanyadora la suma de la dreta amb l'extrema dreta, tot i que això no els garanteix poder arribar a la Moncloa perquè els podrien arribar a faltar els vots dels regionalistes, els nacionalistes i els independentistes, que probablement els tornarien a deixar fora de la presidència. Catalunya és un rara avis: no hi ha dreta catalana. Per tant, seguirà sent un país d'esquerres o de centre esquerra, gairebé un fenomen paranormal en el món occidental actual.
En resum, els vents que bufen no són massa encoratjadors per als que som demòcrates i per als que volem que la societat progressi. Això ens hauria de fer reflexionar en com combatem els vents cada cop més de dreta extrema o d'extrema dreta que bufen.
Analitzem la situació en aquests moments. Els números no li surten a Joe Biden, que té una tassa de desaprovació del 53,9% enfront d'un 42,3% d'aprovació i el que segurament és pitjor, un 62% dels americans creuen que el país va en la direcció contrària del que hauria d'anar.
Però que està motivant aquestes xifres tan dolentes? Tres aspectes principalment: la mala sortida de les tropes a Afganistan, la pandèmia i la inflació, que no havia estat tan alta des de feia trenta-nou anys, o dit d'una altra manera, des dels primers anys de la presidència de Reagan. Si la pandèmia no va a la baixa i la inflació no es corregeix, el partit de Biden perdrà el Senat en les eleccions de novembre amb gairebé tota seguretat.
Biden va guanyar les eleccions perquè va recuperar tres estats claus per als demòcrates respecte al 2016: Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, afegint-hi a més a més Arizona i Geòrgia, que li van acabar de donar una victòria més amplia. Segons les enquestes, en quatre d'aquests cinc estats que li van donar la victòria, si avui fossin les eleccions de mig mandat, els republicans guanyarien i contribuirien a recuperar el Senat per als republicans. Fins i tot incrementarien en un el nombre de senadors respecte als que tenien el 2018.
A Arizona els republicans mantindrien el seu senador, després del fet excepcional que es va produir el 2020 quan Biden hi va acabar guanyant, en un estat on els demòcrates no guanyaven des de la victòria de Bill Clinton l'any 1996. A Michigan en aquestes eleccions no hi ha cap dels dos senadors que estigui en disputa. Però als altres tres estats -Wisconsin, Pennsilvània i Geòrgia- els republicans guanyarien i donarien al partit de Donald Trump una majoria de 53 a 47 al Senat.
Si a més d'aquestes eleccions de mig mandat al Senat, hi sumem que probablement els demòcrates també perdran la majoria al Congrés, on actualment només tenen cinc congressistes de marge, encara se li posarà més difícil a Biden i al Partit Demòcrata portar a terme la seva agenda legislativa. Fins i tot li costarà poder aprovar el pressupost pel seu darrer any de mandat, i coneixent con les gasten els republicans quan tenen majoria a les dues càmeres i que l'inquilí de la Casa Blanca és un demòcrata, m'atreviria a dir que podria haver-hi un tancament de l'administració americana per uns dies o unes setmanes, un fet que causaria encara més malestar dins de la societat americana i dividint-la encara més.
En aquests moments el rum-rum perquè Biden no es presenti a les eleccions pels demòcrates va pujant de decibels. De moment encara no són prou forts, però si finalment les eleccions de novembre són tan dolentes per al president dels EUA com les enquestes en aquests moments projecten, podríem començar a escoltar un rum-rum més real perquè Biden no opti a la reelecció tal com ell ha dit que faria.
Però l'onada de dretes no s'atura només als Estats Units. França té eleccions aquest any i no hi ha cap enquesta que doni cap opció de passar a la segona volta a cap partit d'esquerres. França probablement no haurà pogut escollir en una segona volta un partit d'esquerres en una dècada com a mínim, i això ens indica que és un país clarament de dretes en aquests moments.
D'altra banda, si mirem Itàlia, que probablement també tindrà eleccions a primer ministre aquest any, les enquestes recents s'inclinen cap a partits de dretes o d'extrema dreta. I a Portugal tenen eleccions aquest mes de gener i la dreta està retallant diferències, tot i que segurament es quedarà lluny del sorpasso.
A Alemanya, on sí que va guanyar un partit d'esquerres, els socialdemòcrates, ho va fer amb un candidat que segons els votants era el més semblant a Merkel, que també era de dretes i que ha acabat fent govern amb els verds i els liberals. Els verds alemanys, a més, no s'assemblen als antics partits verds dels anys noranta, sinó que són un partit que defensa obertament l'economia de mercat.
A Holanda, en les eleccions que es van fer l'any passat les dretes van tornar a guanyar i a Espanya totes les enquestes publicades els últims sis mesos -excepte les del CIS- donen com a guanyadora la suma de la dreta amb l'extrema dreta, tot i que això no els garanteix poder arribar a la Moncloa perquè els podrien arribar a faltar els vots dels regionalistes, els nacionalistes i els independentistes, que probablement els tornarien a deixar fora de la presidència. Catalunya és un rara avis: no hi ha dreta catalana. Per tant, seguirà sent un país d'esquerres o de centre esquerra, gairebé un fenomen paranormal en el món occidental actual.
En resum, els vents que bufen no són massa encoratjadors per als que som demòcrates i per als que volem que la societat progressi. Això ens hauria de fer reflexionar en com combatem els vents cada cop més de dreta extrema o d'extrema dreta que bufen.