05
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
20:05h
Ha mort Antoni Dalmau i Ribalta, una de les figures més rellevants del PSC dels anys vuitanta i noranta. Nascut a Igualada el 1951, ciutat de la qual va ser regidor, va ser una de les figures del PSC més catalanista. Va ser president de la Diputació de Barcelona entre el 19823 i el 1987. Va abandonar la formació el 2013 després de mostrar-se partidari del dret a decidir i desmarcant-se obertament del que va ser el seu partit. El 2019 va tancar la llista d'Esquerra a la capital de l'Anoia.
Dins de la Diputació, va ser elegit diputat a les eleccions de 1979 pel PSC-PSOE pel districte electoral de Barcelona, i renovà el càrrec en les eleccions de 1983. En la seva etapa com a diputat fou president de la Comissió d'Ensenyament i va formar part de les comissions de Govern, Cooperació i Incendis, Cultura, Esports i Turisme, i del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
Al llarg del seu mandat es va signar el "pacte institucional" entre PSC i CiU, les dues úniques forces presents a les quatre diputacions catalanes, el qual va permetre un govern estable i la coordinació entre la Generalitat i les diputacions per al procés de traspàs de competències. Aquest procés s'inicià amb el traspàs del Laboratori d'Assaig i Investigacions, el cos de Mossos d'Esquadra, l'Institut Cartogràfic i els parcs de Bombers. Es restituí la Biblioteca de Catalunya a l'Institut d'Estudis Catalans i el Palau a la Generalitat de Catalunya, després de quasi 150 anys de ser la seu de la Diputació.
Amb ell al capdavant de la corporació, també es va comprar l'edifici modernista de Can Serra i es va construir i inaugurar la nova seu de la corporació. S'inaugurà el Centre d'Informació del Montseny, les noves instal·lacions de la impremta Escola de la Casa de Caritat i el nou edifici de l'Arxiu General al Recinte de la Maternitat. Es van obrir al públic els jardins de la Maternitat i els de les Llar Mundet.
Dalmau va ser també diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999) i vicepresident de la cambra (1988-1995), així com president de la Comissió de Política Cultural. Polític amb una sòlida forja humanística, va combinar la formació jurídica com a llicenciat en Dret amb la vocació d'historiador. Va presidir la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i fou fundador i director de la Revista d'Igualada. Va conrear diversos gèneres, des de la novel·la a la història. Li interessava especialment el període convuls de la Catalunya d'inicis del segle XX, com va expressar en obres seves com Set dies de fúria, sobre la Setmana Tràgica del 1909 o El procés de Montjuïc.
Han expressat de seguida el seu condol el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la de la Diputació, Núria Marín, i del primer secretari del PSC, Salvador Illa, entre d'altres.
Dins de la Diputació, va ser elegit diputat a les eleccions de 1979 pel PSC-PSOE pel districte electoral de Barcelona, i renovà el càrrec en les eleccions de 1983. En la seva etapa com a diputat fou president de la Comissió d'Ensenyament i va formar part de les comissions de Govern, Cooperació i Incendis, Cultura, Esports i Turisme, i del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
Al llarg del seu mandat es va signar el "pacte institucional" entre PSC i CiU, les dues úniques forces presents a les quatre diputacions catalanes, el qual va permetre un govern estable i la coordinació entre la Generalitat i les diputacions per al procés de traspàs de competències. Aquest procés s'inicià amb el traspàs del Laboratori d'Assaig i Investigacions, el cos de Mossos d'Esquadra, l'Institut Cartogràfic i els parcs de Bombers. Es restituí la Biblioteca de Catalunya a l'Institut d'Estudis Catalans i el Palau a la Generalitat de Catalunya, després de quasi 150 anys de ser la seu de la Diputació.
Amb ell al capdavant de la corporació, també es va comprar l'edifici modernista de Can Serra i es va construir i inaugurar la nova seu de la corporació. S'inaugurà el Centre d'Informació del Montseny, les noves instal·lacions de la impremta Escola de la Casa de Caritat i el nou edifici de l'Arxiu General al Recinte de la Maternitat. Es van obrir al públic els jardins de la Maternitat i els de les Llar Mundet.
Dalmau va ser també diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999) i vicepresident de la cambra (1988-1995), així com president de la Comissió de Política Cultural. Polític amb una sòlida forja humanística, va combinar la formació jurídica com a llicenciat en Dret amb la vocació d'historiador. Va presidir la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i fou fundador i director de la Revista d'Igualada. Va conrear diversos gèneres, des de la novel·la a la història. Li interessava especialment el període convuls de la Catalunya d'inicis del segle XX, com va expressar en obres seves com Set dies de fúria, sobre la Setmana Tràgica del 1909 o El procés de Montjuïc.
Han expressat de seguida el seu condol el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la de la Diputació, Núria Marín, i del primer secretari del PSC, Salvador Illa, entre d'altres.