José María Asencio: «Els governs han restringit els drets fonamentals sense justificació»

Jutge des dels 24 anys, José María Asencio és cap de Relacions Externes i Institucionals de l'Escola Judicial, depenent del CGPJ. Nascut a Alacant el 1988, es va enamorar del Raval, on va viure durant uns anys. És precisament el Raval un dels escenaris de la seva primera novel·la, A la recerca de la irrealitat (Ecu), que vol ser un homenatge al barri barceloní.

Asencio ha estat coordinador de Jutges per a la Democràcia a Catalunya, l'associació que aplega el sector progressista de la professió. En aquesta entrevista, feta a la llibreria Finestres de Barcelona, aquest jutge que és també un gran cinèfil es mostra molt crític amb la pèrdua de drets que, segons afirma, ha comportat la pandèmia.  

- Va començar a exercir de jutge molt jove, a 24 anys. 

- Sí, vaig aprovar l'oposició quan tenia vint-i-quatre anys i vaig començar a treballar en pràctiques a Salamanca. Després vaig tornar a la meva terra, a Alacant, concretament a Torrevella. Havia estat a Barcelona després d'aprovar l'oposició, m'hi vaig enamorar i quan vaig trobar l'oportunitat de tornar-hi, ho vaig fer. Primer a Mollet del Vallès, on vaig ser tres anys, i en acabat a Barcelona.

- I a aquesta edat ja es pot jutjar els altres?

- A Espanya tenim un sistema que no és pas estrany al d'altres països, a França és el mateix, també a Alemanya i Itàlia. És així en la majoria d'estats del sistema continental. Si aproves les oposicions pots ser jutge. Potser no és tan normal exercir tan jove, però sí jove. L'habitual és preparar les oposicions en quatre o cinc anys, jo ho vaig fer en tres anys. 

- Dirigeix l'àrea de Relacions Institucionals de l'Escola Judicial del CGPJ, que ha estat escenari d'alguns conflictes institucionals seriosos amb motiu dels lliuraments dels despatxos judicials. Com els ha viscut?

- Però aquest episodi va ser ja fa més d'un any. Les meves competències bàsicament són internacionals i represento l'escola pel que fa a la formació dels jutges. Jo soc el contacte per a la formació dels jutges espanyols a l'estranger i dels jutges estrangers a Espanya. Em centro només en això. 

- Surten ben formats els jutges espanyols?

- Crec que la formació dels jutges és molt completa. És, un cop superades les oposicions, un any a l'escola judicial i després han de fer unes pràctiques tutelades. 

- La justícia a Espanya està polititzada?

- Sempre dic que és necessari diferenciar entre la cúpula judicial i el que pot ser el Consell General del Poder Judicial, dels jutges. Hi ha molta gent que es divorcia als jutjats,  o a presentar una denúncia per un furt, i ningú es planteja si el jutge està polititzat. Nosaltres apliquem la llei. Una altra cosa és el CGPJ. Totes les associacions hem demanat un canvi en l'elecció dels vocals perquè els jutges puguem seleccionar els qui ens representaran en el Consell. Això diluiria la intervenció dels partits. Però hem de diferenciar els jutges de proximitat, els qui estan a prop dels problemes, del CGPJ.   

- Però quan es parla de politització de la justícia, ningú pensa en el jutge que tramitarà una separació, sinó en el funcionament del poder judicial. Quan un senyor com Enrique López, portaveu de justícia del PP, assegura que el seu partit té al darrere la majoria de la carrera judicial, això què vol dir?

- Aquesta és una manifestació completament desafortunada. Els responsables polítics han de tenir molta cura quan fan declaracions. Som un poder independent de l'Estat. 

- Vostè pertany a l'associació Jutges per la Democràcia, que aplega una minoria dels jutges de l'estat. Se suposa que hi ha una majoria conservadora.

- Però només el 50% de la carrera està associada. Jo conec molta gent no associada i que té una visió progressista, i d'altres amb posicions conservadores. 

"M'he manifestat en favor dels indults i crec que la democràcia és parlar de tot"

  
- El procés no ha ferit la independència del poder judicial?

- Jo crec que no, de veritat. El que succeeix és que en alguns conflictes, els dirigents polítics han recorregut als tribunals per afrontar problemes que podries solucionar parlant. Jo m'he manifestat completament partidari dels indults. Perquè la democràcia és parlar de tot. 
 
- El poder polític va passar als tribunals la patata calenta del procés?

- Jo no diria això. Al codi penal hi ha els delictes de rebel·lió i sedició. Una vegada es fa la conducta tipificada com a rebel·lió i sedició, la justícia ha d'intervenir. Una altra cosa és que després podem decidir eliminar aquests delictes del codi penal. 

- Però això no vol dir que s'hagin comès. També hi ha l'assassinat en el codi penal. Dos magistrats del TC, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, han discrepat de la sentència contra Carme Forcadell, que han vist desproporcionada, i han advertit de "l'efecte devastador" pel que fa al dret de representació política.

- És molt fàcil parlar a Twitter. Però sense tenir tota la informació, per mi es fa molt difícil d'opinar. Com a jutge, però, jo he de confiar en la justícia. Pensem que a la sala del Suprem també hi havia jutges progressistes. 

- Com valora l'actuació de Pablo Llarena davant les instàncies judicials europees?

- Pablo Llarena ha fet el que estableix el reglament de l'ordre europea de detenció. El problema està en la reglamentació europea. Cal dir també que Bèlgica no pot donar lliçons de democràcia. Fa poc hem conegut un reportatge sobre les presons belgues i hi ha centres on els reclusos estan en condicions inhumanes. Jo el que no vull és que cap estat ens doni lliçons de democràcia. 

- Però amb la història d'Espanya que acumulem, sembla una qüestió de fe donar el benefici del dubte a la justícia espanyola davant de moltes instàncies judicials europees. No és només la belga.

- Jo no crec que ens estem equivocant. El que passa és que hi ha delictes que no estan tipificats en els altres estats i han aplicat el que diu el reglament d'ordre europea de detenció. Però no crec que hi hagi cap actuació dolosa per part de Pablo Llarena.    

"Soc partidari de reduir el codi penal a la mínima expressió"

  
- No creu que els jutges espanyols s'hagin vist condicionats per un "¡a por ellos!" judicial?

- No, no. Ho dic seriosament. Jo confio en les persones que integren el Tribunal Suprem, de debò ho crec. No hi ha hagut un "¡a por ellos!" judicial. Sí que hi ha hagut un "¡a por ellos!" en alguns partits polítics, que ha estat intolerable. Però sembla que la culpa de tot sigui dels jutges.

- Abans parlàvem de la politització de la justícia, però sí que hi ha hagut una judicialització del procés. 

- Però des del moment que hi ha indicis de delicte, la justícia ha d'intervenir. Els polítics el que han de fer és parlar i ara, afortunadament, estan parlant. Hi ha judicialització de la política, però en molts temes, més enllà del procés, com en la llibertat d'expressió. 

- I seria partidari de redefinir els delictes de rebel·lió i sedició en el codi penal?

- Jo soc partidari de reduir el codi penal a la mínima expressió. Ara el codi penal és com el Tractat de Wittgenstein. 

- Seria partidari de reformar el codi penal per garantir més les llibertats fonamentals?

- Un dels valors més importants del dret penal és el principi d'intervenció mínima. Avui es pot concloure que moltes conductes són delicte quan pot ser que podrien ser considerades com a il·lícit civil, com en els delictes de llibertat d'expressió. Molts delictes relacionats amb la llibertat d'expressió es podrien suprimir.

- Per exemple?

- Jo suprimiria les injúries a la Corona o reduiria molt la seva extensió. La llibertat d'expressió és un dret fonamental, però té els seus límits, com el dret a l'honor o els delictes d'odi. Jo soc partidari d'una llibertat d'expressió plena, però ha d'estar lligada a una tolerància plena. Vivim una època perillosa perquè estem perdent a poc a poc els nostres drets fonamentals sense adonar-nos-en. 

"Jo suprimiria les injúries a la Corona o reduiria molt la seva extensió"

  
- Amb la pandèmia?

- És evident. Les actuacions dels governs, tant de l'espanyol com de les comunitats autònomes, em semblen una restricció de drets fonamentals sense justificació. Limitació de la llibertat de moviment, limitació de la llibertat d'expressió entorn les anomenades fake news. Què és una fake new? Tot el que no està d'acord amb mi? Limitació del dret a la intimitat o del dret a la igualtat en la seva manifestació de no discriminació pel passaport Covid.

- És contrari al passaport Covid?

- Per mi, el passaport Covid pot ser una coacció governamental. És una mesura tendent al fet que la gent es vacuni, però hi ha llibertat perquè la gent es vacuni o no. Jo no soc antivacunes, jo soc completament provacunes. Però soc prodrets i els drets ara estan en perill de veritat. Les mesures contra la Covid han posat en perill drets fonamentals. 

- I en el cas de l'actuació de la justícia contra els dirigents sobiranistes, no hi ha hagut risc per als drets fonamentals?

- En quin cas?

- Per exemple, en la detenció dels presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC per les protestes davant el departament d'Economia. Allò era sedició?

- Si el Suprem ha dit que és sedició, jo confio en el Suprem. Però insisteixo: no tinc el sumari, he vist imatges i vídeos, però no els vídeos complets i no puc dir el contrari del que ha dit el Suprem. 

"Soc completament provacunes, però el passaport Covid pot ser una coacció governamental"

  
- Estem assistint a una nova controvèrsia entorn la llengua. Com està el català a la justícia?

- La llengua vehicular és el castellà perquè la majoria de jutges que exerceixen venen de fora. Un fet que també s'explica perquè tradicionalment hi ha menys opositors a Catalunya per entrar a la carrera judicial. La majoria de les sentències són en castellà. Hi ha més interlocutòries en català que abans. Però perquè el català s'estengui, els jutges han d'aprendre el català. Jo el que demanaria és més compromís de la conselleria de Justícia amb el català. Posant més mitjans perquè els jutges que venen de fora el coneguin. Que hi hagués més personal destinat a ensenyar català als jutges. Que hi hagués més disposició horària. És important preservar el català a la justícia però per això també és important el paper de la conselleria.
 
- Com es podria avançar en la normalització de l'ús del català en la justícia?

- Quan un ciutadà va als jutjats i parla català, no té cap problema. Una altra cosa és un jutge que acaba d'arribar de Palència i es troba amb una persona que és d'Olot. Però per mi, una mesura que es podria fer és que el departament de Justícia contactés immediatament amb els jutges que arriben de fora per facilitar-vos un sistema per aprendre el català. Hi ha mecanismes, però no així. El que no es pot dir és criticar que el català no s'utilitza als jutjats però no engegar mesures per resoldre-ho.   

- Ha publicat la seva primera novel·la. Per què aquest títol, En busca de la irrealitat?

- Perquè el que fa el personatge, que és un bohemi, és buscar una noia que ha conegut en un somni. El títol resumeix la novel·la completa i el que vull dir, que a la vida és més important el camí que les metes. Recordo el poema de Kavafis que Llach canta i que parla de la bellesa del camí. 

- Ha triat el Raval com un dels escenaris de l'obra. Per algun motiu?

- Vaig viure al Raval durant tres anys, en un pis alt en una escala sense ascensor. N'estic enamorat, del barri, de la seva gent i la seva heterogeneïtat. És el centre de la ciutat, on han viscut els bohemis. Recordo sempre Vázquez Montalbán i Tecenci Moix, molt inspirats en el Raval. He volgut plasmar la bohèmia contemporània. El llibre és la història d'un jove escriptor, té trets autobiogràfics, com en totes les novel·les. He volgut fer un homenatge a tota la gent per la qual la cultura, les arts, són la seva vida, no la seva professió. La seva passió. També és una novel·la musical, està farcida de música, des d'Offenbach i Lluís Llach o Paco Ibáñez. Vol ser una oda a la bohèmia i el lliurepensament.