1 de 10
extrema dreta

Vox i l'intent de reagrupar l'extrema dreta europea

El partit de Santiago Abascal suma forces amb els ultres de Polònia i Hongria enfront Brussel·les i i el nou govern alemany

Santiago Abascal, segon per l'esquerra en la segona fila, junt amb els altres dirigents ultres de la UE, el desembre passat a Varsòvia. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 9 de gener de 2022 a les 20:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest gener, Vox serà l'amfitrió d'una cimera dels partits de dreta populista de la Unió Europea. D'aquesta manera, la formació que lidera Santiago Abascal entra en els grans salons de l'extrema dreta al costat del polonès Jaroslaw Kaczynski, l'hongarès Viktor Orban o la francesa Marine Le Pen. L'ambició de Vox, reforçada per l'escalf que li aporten els sondejos, és ser un soci preferent de la internacional ultra, on la dreta extrema espanyola ha trigat molts anys a fer-s'hi un lloc d'honor.  

Va ser el 4 de desembre quan els líders de l'ecosistema ultraconservador de la UE es van reunir per darrer cop, a Varsòvia, acollits pel partit en el govern, Llei i Justícia. L'extrema dreta té al davant dos grans objectius, als quals Vox vol contribuir de manera determinant: consensuar una estratègia comuna que posi fi a les divisions existents en el si d'aquest bloc, i constituir un gran grup al Parlament Europeu. Fins ara, això no ha estat possible. En aquests moments, però, els interessos geoestratègics de Polònia i Hongria poden facilitar l'entesa ultra. I Vox s'ha abocat a ser útil al propòsit.


De moment, la presència de Vox ja ha aconseguit una gran victòria en el terreny ideològic que Abascal pot enarborar davant dels seus socis europeus: la direcció del PP es mostra molt condicionada per la pressió que rep de la seva dreta. Pablo Casado endureix de manera immediata el seu discurs cada cop que Vox dona senyals de solidificació. Tem que li mengin el terreny i no va cap al centre sinó que competeix a la dreta. Ben diferent del que fa la dreta tradicional europea -a la UE, el Partit Popular Europeu-, que manté un gran duel amb l'extrema dreta populista a la Unió. A Espanya, els conservadors es mostren més acomplexats davant els ultres. S'ha vist recentment en el llenguatge forassenyat de Casado arran del cas de l'escola de Canet de Mar. 

Un dels fronts que Vox està treballant amb intensitat és el de la relació amb els partits propers de l'Amèrica Llatina. Ho fa a través del seu think tank, la Fundació Disenso, que recentment va impulsar el document Carta de Madrid, una crida a lluitar contra el "comunisme" en aquell continent. Abascal ha mantingut contactes amb el règim del brasiler Jair Bolsonero, amb la peruana Keiko Fujimori i amb el xilè José Antonio Kast, qui acaba de perdre les eleccions presidencials al seu país davant Gabriel Boric.   


Ser més forts davant Brussel·les i Berlín

 
Les pressions de Brussel·les contra els governs de Varsòvia i Budapest són molt grans. Els atacs a la independència judicial per part dels executius de Llei i Justícia i de la Unió Cívica Hongaresa (Fidesz) de Viktor Orban han dut el conflicte entre aquests governs i les institucions comunitàries al límit. La sentència del Tribunal Constitucional polonès considerant la legislació polonesa per sobre de la comunitària ha estat el darrer episodi d'una crisi que està desgastant el partit de Kaczynski.

 
Al líder de la dreta ultra polonesa i a l'hongarès Orban els interessa respondre a la pressió de la UE reforçant-se en el si de la Unió. Un nou factor s'ha afegit al mapa: el nou govern de coalició alemany. L'extrema dreta es vol reagrupar perquè se sap sota pressió. El nou govern alemany ja ha indicat un enduriment de la posició de Berlín envers els governs d'Hongria i Polònia en el si de la UE. El canceller Olaf Scholz, socialdemòcrata, està desitjós d'imprimir un segell propi a la coalició que lidera, que inclou liberals i Verds, especialment reivindicatius en la defensa dels drets humans a escala continental.     


Un nou grup al Parlament Europeu


Una manera d'expressar l'inici d'una nova etapa per a l'univers ultra europeu és constituint un únic gran grup a l'Europarlament. En aquests moments, els partits de dreta extrema estan dividits en dos grups. Vox pertany al grup Conservadors i Reformistes Europeus, on també hi són Llei i Justícia de Polònia i el Fidesz hongarès. Són els partits més homologables amb una dreta dura i tradicional, amb clara influència del catolicisme més reaccionari i unes propostes econòmiques més neoliberals.  

Un altre grup, Identitat i Democràcia, aplega partits més populistes com l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen o la Lliga de l'italià Matteo Salvini. Una diferència important entre tots dos grups és que Identitat i Democràcia no ha amagat en alguns moments la seva simpatia pel règim de Vladimir Putin. En canvi, els polonesos de Kaczynski són obertament antirussos.   

Les eleccions franceses, horitzó i sostre


Les eleccions presidencials a França de l'abril proper seran una cita important per al bloc ultra. Fins fa ben poc, tot indicava que l'actual president, Emmanuel Macron, tornaria a veure's les cares en segona volta amb Marine Le Pen. Una final així, amb una esquerra fragmentada i absent de l'últim tram de campanya, seria una fotografia molt útil per als aliats de Vox. Darrerament, però, el panorama sembla complicar-se. L'aparició d'un altre candidat ultra, l'escriptor i polemista Éric Zemmour, amenaça de dividir el vot ultra i l'aparició amb força de la conservadora Valérie Pécresse, pot capgirar els pronòstics. 
 
Les diferències internes poden dur les pretensions de l'extrema dreta pel penya-segat. Itàlia és un altre dels països on són més manifestes les divisions dins del magma de la dreta populista, amb tensions entre la Lliga de l'ambiciós Matteo Salvini i el partit Germans d'Itàlia, de Giorgia Meloni, situat encara més a la dreta i que no amaga la vena feixista que entronca amb l'herència de Mussolini. 

Vox, de totes maneres, ja és vist pels seus companys ideològics com un soci a tenir en compte. La majoria d'enquestes confirma que no es tracta d'un fenomen passatger i que ha consolidat un espai propi, imprescindible perquè la dreta tradicional, en aquest cas el PP, pugui sumar majories, sigui en el govern de l'Estat o en algunes comunitats autònomes. Com a Castella-Lleó, que celebra eleccions anticipades el 13 de febrer. Els d'Abascal, que ja són necessaris per governar en molts llocs, volen ara reforçar-se mostrant muscle internacional. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació