Això de les campanades no està anant bé. Sembla mentida però, tot i ser un programa clàssic, previsible i amb un patró marcat cada any, gairebé mai no ens en sortim. No hi estem còmodes. Allò del mirall i agradar-se. No ens agradem, quan fem les campanades. En l'ambient s'hi olora una certa imposició, les veiem com quelcom que s'ha de fer únicament per sobreviure, una cerimònia religiosa sense fe, un tràmit burocràtic carregós. O probablement totes les anteriors.
Per evitar aquest sentiment i aconseguir que la cosa es faci més lleugereta i comestible, l'especial televisiu comença cada any una mica més tard, exhaurint els minuts previs a la mitjanit. Rascant cada segon que es pugui rascar. L'objectiu real, crec, és no començar. Que no hi hagi campanades o que les faci algú altre. Però, irremeiablement, sempre s'acaba encenent la llumeta vermella del directe. L'any nou és insubornable.
A TV3 feia dies que havien escalfat les campanades creant una expectativa concreta: la ubicació. Des d'on es faran, les campanades d'aquest any? No us ho perdeu perquè us quedareu glaçats. Cruanyes, estigues pendent del tema quan acabis el TN, que ja veuràs. Això li va dir Llucià Ferrer a Toni Cruanyes durant l'emissió del Telenotícies.
Bé, doncs al final les campanades es van fer des del Disseny Hub Barcelona, al davant de la Torre Agbar, com tantes altres vegades. Un escenari més que trepitjat les últimes dècades, que ja llavors no excitava al personal i que ahir, revestit d'expectativa, encara feia de més mal vendre. Al catalanisme, un cop més, li esmicolaven una nova il·lusió davant dels seus ulls.
La connexió en directe amb Elena Gadel i Llucià Ferrer va ser tan breu que, gràcies a déu, el guió que van haver de desplegar va ser de poques pàgines. El repte era complicat perquè, sense gent més ridícula que tu al teu voltant, saltant i ballant amb antifaços dèbils i barrets brillants, la teva feina com a presentador/a de les campanades obté una dosi de solemnitat inesperada que no es correspon amb la festa i que, a la vegada, desentona llavors amb qualsevol tipus de brometa tova. Van haver-n'hi, de brometes toves, i totes elles anaven caient en un pou fosc i profund.