29
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
31
de desembre
a les
12:19h
Vuit municipis més dels previstos aplicaran la llei del lloguer per limitar-ne els preus, després del primer any de transició. Malgrat que, a finals de setembre, estava previst que en fossin 60 on s'apliqués la regulació, hi ha hagut noves sol·licituds, la validació de les quals s'ha publicat aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat, elevant així la xifra fins als 68 municipis afectats. N'hi ha 11 més, però, que ho han demanat però el Govern els ho ha denegat per no complir els requisits previstos a la normativa.
Dels vuit municipis no previstos, n'hi ha sis on la llei ja es va aplicar durant el primer any i que, malgrat no haver demanat abans que es mantingués vigent, ho han fet amb posterioritat. Es tracta de Calafell, Granollers, Palafrugell, Pineda de Mar, Salou i Sant Feliu de Guíxols. On sí que es començarà a regular el lloguer és a Llagostera i Parets del Vallès. En tots els casos, l'aprovació de l'aplicació de la llei s'ha fet per tres o cinc anys, tal com s'havia sol·licitat.
Durant el primer any de la llei, aquesta va afectar 61 municipis que complien unes determinades característiques i, a partir d'aquell moment, havien de ser els mateixos ajuntaments els que sol·licitessin declarar-se com a àrea amb mercat d'habitatge tens. Amb excepció de l'Ajuntament de Barcelona, que pot prendre la decisió per ell mateix (com ja ha fet), i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que pot aplicar-ho als municipis integrants a petició seva o per decisió pròpia.
Així, d'aquells 61 municipis tan sols dos s'han despenjat de la normativa, Martorell i Tortosa. Per contra, n'hi ha hagut nou que s'hi han sumat. A banda dels ja citats Llagostera i Parets del Vallès, es tracta de Canet de Mar, Cardedeu, la Garriga, Sant Fruitós de Bages (en relació als nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix), Sant Sadurní d'Anoia, Begues i la Palma de Cervelló.
Els requisits per aplicar la regulació són complir alguna de les següents tres condicions: haver patit un increment sostingut del preu del lloguer clarament superior a la mitjana catalana; que el seu cost superi el 30% d'ingressos mitjans de les llars o el 30% de la renda mitjana dels menors de 35 anys; o que el preu hagi crescut tres punts per damunt de l'IPC català durant els anteriors cinc anys. Els 11 ajuntaments que han sol·licitat aplicar la llei al seu municipi a qui se'ls ha denegat són Arenys de Munt, Palafolls, Palau-solità i Plegamans, Sant Julià de Ramis, Sant Quirze del Vallès, Viladecavalls, Alella, Dosrius, Espluga de Francolí, Mont-roig del Camp i Sant Fost de Campsentelles.
Una anàlisi amb dades del primer any d'aplicació de la llei conclou que la reducció del preu ha estat lleugerament major en els municipis regulats, per bé que el darrer trimestre van patir un increment superior a la resta que va matisar aquesta diferència. En tot cas, la llei no ha provocat que la signatura de contractes hagi minvat allà on s'aplica, sinó tot el contrari, ja que precisament han augmentat més als municipis regulats respecte a la resta.
Aquesta llei està pendent de resolució del Tribunal Constitucional, ja que el govern espanyol de PSOE i Podem va presentar-hi recurs, per bé que no van demanar-ne la suspensió automàtica, motiu pel qual es manté vigent. L'executiu estatal, en tot cas, està negociant una llei pròpia per regular els lloguers. L'alt tribunal també té un altre recurs sobre la taula, en aquest cas presentat prèviament per part del PP.
Dels vuit municipis no previstos, n'hi ha sis on la llei ja es va aplicar durant el primer any i que, malgrat no haver demanat abans que es mantingués vigent, ho han fet amb posterioritat. Es tracta de Calafell, Granollers, Palafrugell, Pineda de Mar, Salou i Sant Feliu de Guíxols. On sí que es començarà a regular el lloguer és a Llagostera i Parets del Vallès. En tots els casos, l'aprovació de l'aplicació de la llei s'ha fet per tres o cinc anys, tal com s'havia sol·licitat.
Durant el primer any de la llei, aquesta va afectar 61 municipis que complien unes determinades característiques i, a partir d'aquell moment, havien de ser els mateixos ajuntaments els que sol·licitessin declarar-se com a àrea amb mercat d'habitatge tens. Amb excepció de l'Ajuntament de Barcelona, que pot prendre la decisió per ell mateix (com ja ha fet), i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que pot aplicar-ho als municipis integrants a petició seva o per decisió pròpia.
Així, d'aquells 61 municipis tan sols dos s'han despenjat de la normativa, Martorell i Tortosa. Per contra, n'hi ha hagut nou que s'hi han sumat. A banda dels ja citats Llagostera i Parets del Vallès, es tracta de Canet de Mar, Cardedeu, la Garriga, Sant Fruitós de Bages (en relació als nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix), Sant Sadurní d'Anoia, Begues i la Palma de Cervelló.
Els requisits per aplicar la regulació són complir alguna de les següents tres condicions: haver patit un increment sostingut del preu del lloguer clarament superior a la mitjana catalana; que el seu cost superi el 30% d'ingressos mitjans de les llars o el 30% de la renda mitjana dels menors de 35 anys; o que el preu hagi crescut tres punts per damunt de l'IPC català durant els anteriors cinc anys. Els 11 ajuntaments que han sol·licitat aplicar la llei al seu municipi a qui se'ls ha denegat són Arenys de Munt, Palafolls, Palau-solità i Plegamans, Sant Julià de Ramis, Sant Quirze del Vallès, Viladecavalls, Alella, Dosrius, Espluga de Francolí, Mont-roig del Camp i Sant Fost de Campsentelles.
Una anàlisi amb dades del primer any d'aplicació de la llei conclou que la reducció del preu ha estat lleugerament major en els municipis regulats, per bé que el darrer trimestre van patir un increment superior a la resta que va matisar aquesta diferència. En tot cas, la llei no ha provocat que la signatura de contractes hagi minvat allà on s'aplica, sinó tot el contrari, ja que precisament han augmentat més als municipis regulats respecte a la resta.
Aquesta llei està pendent de resolució del Tribunal Constitucional, ja que el govern espanyol de PSOE i Podem va presentar-hi recurs, per bé que no van demanar-ne la suspensió automàtica, motiu pel qual es manté vigent. L'executiu estatal, en tot cas, està negociant una llei pròpia per regular els lloguers. L'alt tribunal també té un altre recurs sobre la taula, en aquest cas presentat prèviament per part del PP.