28
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
29
de desembre
a les
10:25h
Les euroordres van aterrar en el vocabulari de la política poc després que Carles Puigdemont i mig Govern impulsor de l'1-O van encetar el camí de l'exili a Bèlgica, només uns dies després de la declaració d'independència del 2017. En aquell moment, la causa contra la cúpula independentista depenia de l'Audiència Nacional, que en va demanar l'extradició a través del mecanisme ordinari de col·laboració entre instàncies judicials d'estats membres de la Unió Europea (UE). Des de Madrid es confiava en una entrega pràcticament immediata, però ben aviat es va constatar que la batalla seria llarga i plantejada en els termes dels qui, poc després del referèndum, ja pensaven en escenaris de defensa jurídica des de fora de la jurisdicció espanyola.
Els ideòlegs d'aquesta estratègia, amb Gonzalo Boye al capdavant, poc es podien imaginar que al cap d'uns mesos haurien de fer front a un cas relacionat amb un raper mallorquí i la llibertat d'expressió. L'extradició de Valtònyc, reclamada pel Tribunal Suprem, va camí de resoldre's definitivament a favor del cantant després que el Tribunal d'Apel·lació de Ganthagi decidit denegar-la. Només un recurs de la Fiscalia davant del Tribunal Constitucional belga, una maniobra complexa perquè se n'accepten més aviat pocs, podria reobrir el cas. La decisió de la justícia flamenca, per tant, torna a posar de manifest el fracàs -si més no, per ara- del Suprem a l'hora d'aconseguir l'entrega dels exiliats, pendent també del criteri de la justícia europea.
El cas Valtònyc modifica la doctrina del TC belga
La condemna contra el raper mallorquí va arribar el 22 de febrer del 2017 per delictes d'enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la Corona. El Suprem la va ratificar un any després, moment en el qual va ordenar l'ingrés a presó de Valtònyc, que va optar per marxar a Bèlgica. El cas ha arribat tan lluny al país que, davant dels dubtes que expressava el tribunal de Gant, es va elevar una consulta al Constitucional sobre l'abast del delicte d'injúries a la monarquia. La decisió del TC belga va ser la d'abolir aquest tipus penal en favor de la llibertat d'expressió. La norma era del 1847.
Un dels arguments de defensa que ha fet servir Valtònyc en aquest procés, assessorat per Boye i també per Paul Bekaert, és un tuit del president del govern espanyol Pedro Sánchez, quan encara no havia aterrat a la Moncloa. "El mal gust no pot ser castigat amb la presó. La llibertat en l'expressió artística és un dret que ens empara col·lectivament. Que un raper entri a la presó és molt mal símptoma sobre l'estat de la nostra democràcia", va tuitejar Sánchez el febrer del 2018. Malgrat els tocs d'alerta d'organismes europeus, no s'ha modificat la llei mordassa de l'etapa del PP.
Puigdemont, pendent (en llibertat) del TJUE
Una de les lliçons d'aquest 2021 que ja s'acaba és que Carles Puigdemont, líder i eurodiputat de Junts, continua sent lliure a tot Europa menys a Espanya. Es va acabar de comprovar amb l'alliberament pràcticament immediat a Sardenya després de ser detingut a finals de setembre. Tot i perdre la immunitat parlamentària, la justícia europea manté que no se'l pot privar de llibertat davant l'euroordre dictada pel Suprem, que està pendent de què diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Un cop el magistrat Pablo Llarena va veure que l'extradició de Lluís Puig -ara diputat de Junts al Parlament sense límit en les funcions més enllà de no poder assistir físicament als plens- no prosperava, va decidir enviar qüestions prejudicials al TJUE per dilucidar l'abast exacte de les euroordres. El tribunal va admetre les preguntes al maig d'enguany i, de mitjana, no es resolen fins al cap de setze mesos, de manera que encara caldrà esperar fins ben entrat el 2022 per conèixer el terreny de joc que dissenya la justícia europea per la batalla legal de les extradicions.
El cas de Puigdemont forma part de la mateixa carpeta que els de Toni Comín i Clara Ponsatí. En el cas d'aquesta última, Escòcia va tancar el procés d'extradició perquè ara resideix a Bèlgica com a eurodiputada. Llarena ha anat col·leccionant negatives arreu d'Europa -cap més sonada que la d'Alemanya, on el tribunal d'Schleswig-Holsteinva descartar la rebel·lió el juliol del 2018- i veu com casos similars, a l'estil del de Valtònyc, continuen sembrant ombres al voltant de l'estratègia exterior del Suprem.
Els ideòlegs d'aquesta estratègia, amb Gonzalo Boye al capdavant, poc es podien imaginar que al cap d'uns mesos haurien de fer front a un cas relacionat amb un raper mallorquí i la llibertat d'expressió. L'extradició de Valtònyc, reclamada pel Tribunal Suprem, va camí de resoldre's definitivament a favor del cantant després que el Tribunal d'Apel·lació de Ganthagi decidit denegar-la. Només un recurs de la Fiscalia davant del Tribunal Constitucional belga, una maniobra complexa perquè se n'accepten més aviat pocs, podria reobrir el cas. La decisió de la justícia flamenca, per tant, torna a posar de manifest el fracàs -si més no, per ara- del Suprem a l'hora d'aconseguir l'entrega dels exiliats, pendent també del criteri de la justícia europea.
El cas Valtònyc modifica la doctrina del TC belga
La condemna contra el raper mallorquí va arribar el 22 de febrer del 2017 per delictes d'enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la Corona. El Suprem la va ratificar un any després, moment en el qual va ordenar l'ingrés a presó de Valtònyc, que va optar per marxar a Bèlgica. El cas ha arribat tan lluny al país que, davant dels dubtes que expressava el tribunal de Gant, es va elevar una consulta al Constitucional sobre l'abast del delicte d'injúries a la monarquia. La decisió del TC belga va ser la d'abolir aquest tipus penal en favor de la llibertat d'expressió. La norma era del 1847.
Un dels arguments de defensa que ha fet servir Valtònyc en aquest procés, assessorat per Boye i també per Paul Bekaert, és un tuit del president del govern espanyol Pedro Sánchez, quan encara no havia aterrat a la Moncloa. "El mal gust no pot ser castigat amb la presó. La llibertat en l'expressió artística és un dret que ens empara col·lectivament. Que un raper entri a la presó és molt mal símptoma sobre l'estat de la nostra democràcia", va tuitejar Sánchez el febrer del 2018. Malgrat els tocs d'alerta d'organismes europeus, no s'ha modificat la llei mordassa de l'etapa del PP.
Puigdemont, pendent (en llibertat) del TJUE
Una de les lliçons d'aquest 2021 que ja s'acaba és que Carles Puigdemont, líder i eurodiputat de Junts, continua sent lliure a tot Europa menys a Espanya. Es va acabar de comprovar amb l'alliberament pràcticament immediat a Sardenya després de ser detingut a finals de setembre. Tot i perdre la immunitat parlamentària, la justícia europea manté que no se'l pot privar de llibertat davant l'euroordre dictada pel Suprem, que està pendent de què diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Un cop el magistrat Pablo Llarena va veure que l'extradició de Lluís Puig -ara diputat de Junts al Parlament sense límit en les funcions més enllà de no poder assistir físicament als plens- no prosperava, va decidir enviar qüestions prejudicials al TJUE per dilucidar l'abast exacte de les euroordres. El tribunal va admetre les preguntes al maig d'enguany i, de mitjana, no es resolen fins al cap de setze mesos, de manera que encara caldrà esperar fins ben entrat el 2022 per conèixer el terreny de joc que dissenya la justícia europea per la batalla legal de les extradicions.
El cas de Puigdemont forma part de la mateixa carpeta que els de Toni Comín i Clara Ponsatí. En el cas d'aquesta última, Escòcia va tancar el procés d'extradició perquè ara resideix a Bèlgica com a eurodiputada. Llarena ha anat col·leccionant negatives arreu d'Europa -cap més sonada que la d'Alemanya, on el tribunal d'Schleswig-Holsteinva descartar la rebel·lió el juliol del 2018- i veu com casos similars, a l'estil del de Valtònyc, continuen sembrant ombres al voltant de l'estratègia exterior del Suprem.