28
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:31h
Després de més de nous mesos de negociacions amb els agents socials i un cop segellat un pacte amb patronal i sindicats, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el decret de la reforma laboral, que evoluciona la legislació validada pel PP. L'evoluciona, perquè no la deroga, tal com preveia el pacte entre el PSOE i Unides Podem que va facilitar el govern de coalició. Precisament, l'abast de la reforma validada fa que l'executiu encara no tingui assegurat el tràmit parlamentari del decret, que s'ha de completar en el termini d'un mes. I la introducció de canvis al Congrés podria fer trontollar l'entesa amb patronal i sindicats, de naturalesa dèbil. De fet, la CEOE ja ha dit que no vol que es toqui ni "una sola coma" de l'acord. La Moncloa ha defensat avui la "fortalesa" i la "legitimitat" del pacte amb els agents socials per reclamar suports polítics al Congrés.
Formacions polítiques que integren la majoria que fins ara ha donat suport al govern de Pedro Sánchez -per exemple, en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat que aquest mateix dimarts completen la seva tramitació- han mostrat reticències sobre el text de la reforma laboral, que resta competències autonòmiques i no revisa a l'alça el cost de l'acomiadament, per bé que incideix en la reducció de la temporalitat. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, han venut la reforma com un dels grans passos endavant que ha fet el govern en aquesta legislatura. "Avui no és un dia qualsevol", ha afirmat Díaz per resumir un discurs triomfalista. "És la primera reforma en l'àmbit de la Unió Europa que recupera drets", ha reblat.
La vicepresidenta espanyola ha insistit que la modificació de les relacions laborals "passa pàgina a la precarietat" a l'Estat. Ha insistit en la mateixa idea el ministre Escrivá, que ha recordat que "s'ha de deixar enrere la idea de competitivitat a partir de la devaluació salarial". El govern espanyol espera rebre els suports suficients al Congrés i s'ha receptat persistir en el diàleg. "Ho continuarem fent, amb discreció i amb la convicció que és possible", ha insistit Díaz.
La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que ha precedit Díaz i Escrivá, ha argumentat que l'aprovació dels pressupostos i també de la reforma laboral, així com dels canvis en la política agrària comuna (PAC), evidencien l'"estabilitat" del govern de coalició i li permeten tenir garantit el recorregut fins al final de la legislatura.
La reforma laboral que planteja el govern espanyol posa fi als contractes per obres i serveis, i estableix que tot contracte temporal que superi la duració establerta per llei esdevindrà un contracte fix i també s'incrementen les sancions per frau. Es redueixen a dos els tipus de contracte temporal i es considerarà treballador fix qui encadeni contractes de treball de 18 mesos en dos anys. Amb la reforma, un conveni col·lectiu serà vigent fins que se'n posi en marxa un altre. Aquesta era una de les principals reivindicacions sindicals. El conveni d'una empresa no es podrà imposar sobre el del sector si no suposa una millora de les condicions laborals.
El predomini dels convenis estatals per sobre dels autonòmics és un dels assumptes que ha generat el rebuig de formacions que integraven l'anomenada majoria de la investidura, com ERC, Bildu, PNB o el BNG, que no accepten l'actual text. El líder dels republicans, Gabriel Rufián, ha apuntat que els socis del govern espanyol "venen fum". Rufián ha lamentat que l'executiu de Sánchez ha dedicat "moltes hores" a parlar amb la patronal i "zero hores" a negociar amb els seus socis al Congrés. Bildu, com ERC, no accepta que la norma no derogui la reforma laboral del PP. Sobre el pes dels convenis estatals i el rebuig dels socis parlamentaris, Díaz ha evitat concretar com serà la negociació al Congrés. "La vocació és que la norma quedi com està, mantenint aquest text", ha afegit la vicepresidenta espanyola, que ha insistit en els nous mesos de diàleg amb patronal i sindicats.
La principal reculada que han acceptat els sindicats en les negociacions ha estat acceptar el capítol vigent pel que fa al cost de l'acomiadament. No es recuperen les indemnitzacions per 45 dies sinó que es mantenen les de 20 dies per any treballat, un dels grans canvis de la reforma aplicada pel PP. El govern del PSOE i Unides Podem ha guardat al calaix la paraula derogació.
Pròrroga del salari mínim
El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) de 965 euros al mes fins que es negociï una nova quantitat amb sindicats i empresaris, un diàleg amb els agents socials que s'afrontarà després de l'entesa per la reforma laboral. La intenció de l'executiu, tal com ha avançat Europa Press- és que el salari mínim es pugui incrementar durant el 2022 per assolir el compromís de situar-lo al final de la legislatura en el 60% del sou mitjà a escala estatal.
Formacions polítiques que integren la majoria que fins ara ha donat suport al govern de Pedro Sánchez -per exemple, en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat que aquest mateix dimarts completen la seva tramitació- han mostrat reticències sobre el text de la reforma laboral, que resta competències autonòmiques i no revisa a l'alça el cost de l'acomiadament, per bé que incideix en la reducció de la temporalitat. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, han venut la reforma com un dels grans passos endavant que ha fet el govern en aquesta legislatura. "Avui no és un dia qualsevol", ha afirmat Díaz per resumir un discurs triomfalista. "És la primera reforma en l'àmbit de la Unió Europa que recupera drets", ha reblat.
La vicepresidenta espanyola ha insistit que la modificació de les relacions laborals "passa pàgina a la precarietat" a l'Estat. Ha insistit en la mateixa idea el ministre Escrivá, que ha recordat que "s'ha de deixar enrere la idea de competitivitat a partir de la devaluació salarial". El govern espanyol espera rebre els suports suficients al Congrés i s'ha receptat persistir en el diàleg. "Ho continuarem fent, amb discreció i amb la convicció que és possible", ha insistit Díaz.
La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que ha precedit Díaz i Escrivá, ha argumentat que l'aprovació dels pressupostos i també de la reforma laboral, així com dels canvis en la política agrària comuna (PAC), evidencien l'"estabilitat" del govern de coalició i li permeten tenir garantit el recorregut fins al final de la legislatura.
La reforma laboral que planteja el govern espanyol posa fi als contractes per obres i serveis, i estableix que tot contracte temporal que superi la duració establerta per llei esdevindrà un contracte fix i també s'incrementen les sancions per frau. Es redueixen a dos els tipus de contracte temporal i es considerarà treballador fix qui encadeni contractes de treball de 18 mesos en dos anys. Amb la reforma, un conveni col·lectiu serà vigent fins que se'n posi en marxa un altre. Aquesta era una de les principals reivindicacions sindicals. El conveni d'una empresa no es podrà imposar sobre el del sector si no suposa una millora de les condicions laborals.
El predomini dels convenis estatals per sobre dels autonòmics és un dels assumptes que ha generat el rebuig de formacions que integraven l'anomenada majoria de la investidura, com ERC, Bildu, PNB o el BNG, que no accepten l'actual text. El líder dels republicans, Gabriel Rufián, ha apuntat que els socis del govern espanyol "venen fum". Rufián ha lamentat que l'executiu de Sánchez ha dedicat "moltes hores" a parlar amb la patronal i "zero hores" a negociar amb els seus socis al Congrés. Bildu, com ERC, no accepta que la norma no derogui la reforma laboral del PP. Sobre el pes dels convenis estatals i el rebuig dels socis parlamentaris, Díaz ha evitat concretar com serà la negociació al Congrés. "La vocació és que la norma quedi com està, mantenint aquest text", ha afegit la vicepresidenta espanyola, que ha insistit en els nous mesos de diàleg amb patronal i sindicats.
La principal reculada que han acceptat els sindicats en les negociacions ha estat acceptar el capítol vigent pel que fa al cost de l'acomiadament. No es recuperen les indemnitzacions per 45 dies sinó que es mantenen les de 20 dies per any treballat, un dels grans canvis de la reforma aplicada pel PP. El govern del PSOE i Unides Podem ha guardat al calaix la paraula derogació.
Pròrroga del salari mínim
El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) de 965 euros al mes fins que es negociï una nova quantitat amb sindicats i empresaris, un diàleg amb els agents socials que s'afrontarà després de l'entesa per la reforma laboral. La intenció de l'executiu, tal com ha avançat Europa Press- és que el salari mínim es pugui incrementar durant el 2022 per assolir el compromís de situar-lo al final de la legislatura en el 60% del sou mitjà a escala estatal.