24
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:59h
Benvolgudes i benvolguts, se us gira feina. Arribeu tard, tres anys més tard del que tocaria, tres anys que potser acabaran pesant massa a l'hora de reanimar aquest pacient tan fràgil com és el català al món audiovisual. Però bé, ara ja sou aquí, i no podem perdre més temps en lamentacions que ja hem lamentat trenta-tres mil vegades. Permeteu-nos que deixem els brindis per més endavant, quan hi hagi alguna cosa a celebrar. Ara només hi ha coses a refer.
L'acord que heu assolit tots plegats inclou una sèrie de reptes que, per fortuna, són força sensats, com per exemple adaptar la Corpo al nou paradigma (xupit·to) audiovisual, fer-la avançar de manera decidida en la transició digital, o abordar una reestructuració organitzativa i tècnica que millori l'eficiència d'aquest gegant devorador de recursos. Són objectius sensats, efectivament, però sobretot són objectius urgents.
Si el català al món audiovisual fos el pantà de Sau, ja fa temps que li estaríem veient nítidament el campanar i tot el poble sencer. Cal aigua per l'amor de déu, en aquesta bassa nostra, un temporal que repensi la Corporació de dalt a baix i que la faci útil per acompanyar una llengua minoritzada per les circumstàncies però també per la nostra deixadesa en determinats àmbits.
La Corpo va ser útil, molt útil, durant una època en què tant el país com el context tecnològic eren uns altres. Vam saber aprofitar perfectament allò que la sempre generosa Espanya va regalar-nos i vam construir un imperi envejable. Encara avui en queden algunes edificacions sòlides, de tot allò. Però moltes altres han quedat envellides, antigues, esquerdades; algunes són pura runa. La gent les veu pel carrer i no s'atreveix a ocupar-les. Per l'estat en què es troben, però també perquè a dins hi ha persones vivint-hi; són edificacions que fan de mal ocupar.
Ara cal fer foc nou i és imprescindible no tenir por a fer-lo. Si us fa por, com bé digué el mestre Torrent en el seu moment, aparteu-vos. Encara sou a temps de girar cua al bell mig de la passarel·la del vaixell i entregar la missió a algú altre. Però, si decidiu quedar-vos, feu la feina, perquè n'hi ha molta d'acumulada i comença a fer bola.
No us poseu nerviosos: evidentment, el català no depèn només de vosaltres, només faltaria. Depèn de cadascú de nosaltres en les nostres accions diàries i bla bla bla. D'acord. Però teniu a les vostres mans un artefacte monstruós, una eina potentíssima amb un pressupost escandalós i una capacitat d'influència -si els diners s'inverteixen amb sentit- immensa en la població. No la desaprofiteu, si us plau, que la nostra caixa d'eines és la que és, i en l'àmbit audiovisual encara és més la que és.
No desaprofitar-la voldrà dir prendre decisions impopulars, sí, però penseu que seran decisions popularíssimes pel català i pel futur de la mateixa Corporació. I això és el més rellevant, que aquesta casa pot tornar a ser aquella bèstia parda que va bastir l'imaginari col·lectiu de diverses generacions i que els va permetre viure en una normalitat audiovisual i lingüística.
Des de la vostra posició heu d'empènyer perquè la Corpo recuperi la seva utilitat i perquè la llengua surfegi una conjuntura endimoniada -també- en aquest sector. Feu-ho! Feu-ho per la salut dels mots, per les generacions que venen, perquè us ho han manat els partits, per posar-vos la medalleta, pel què diran, pel que més vulgueu, tant se val. Però feu-ho, perquè és la vostra feina.
L'acord que heu assolit tots plegats inclou una sèrie de reptes que, per fortuna, són força sensats, com per exemple adaptar la Corpo al nou paradigma (xupit·to) audiovisual, fer-la avançar de manera decidida en la transició digital, o abordar una reestructuració organitzativa i tècnica que millori l'eficiència d'aquest gegant devorador de recursos. Són objectius sensats, efectivament, però sobretot són objectius urgents.
Si el català al món audiovisual fos el pantà de Sau, ja fa temps que li estaríem veient nítidament el campanar i tot el poble sencer. Cal aigua per l'amor de déu, en aquesta bassa nostra, un temporal que repensi la Corporació de dalt a baix i que la faci útil per acompanyar una llengua minoritzada per les circumstàncies però també per la nostra deixadesa en determinats àmbits.
La Corpo va ser útil, molt útil, durant una època en què tant el país com el context tecnològic eren uns altres. Vam saber aprofitar perfectament allò que la sempre generosa Espanya va regalar-nos i vam construir un imperi envejable. Encara avui en queden algunes edificacions sòlides, de tot allò. Però moltes altres han quedat envellides, antigues, esquerdades; algunes són pura runa. La gent les veu pel carrer i no s'atreveix a ocupar-les. Per l'estat en què es troben, però també perquè a dins hi ha persones vivint-hi; són edificacions que fan de mal ocupar.
Ara cal fer foc nou i és imprescindible no tenir por a fer-lo. Si us fa por, com bé digué el mestre Torrent en el seu moment, aparteu-vos. Encara sou a temps de girar cua al bell mig de la passarel·la del vaixell i entregar la missió a algú altre. Però, si decidiu quedar-vos, feu la feina, perquè n'hi ha molta d'acumulada i comença a fer bola.
No us poseu nerviosos: evidentment, el català no depèn només de vosaltres, només faltaria. Depèn de cadascú de nosaltres en les nostres accions diàries i bla bla bla. D'acord. Però teniu a les vostres mans un artefacte monstruós, una eina potentíssima amb un pressupost escandalós i una capacitat d'influència -si els diners s'inverteixen amb sentit- immensa en la població. No la desaprofiteu, si us plau, que la nostra caixa d'eines és la que és, i en l'àmbit audiovisual encara és més la que és.
No desaprofitar-la voldrà dir prendre decisions impopulars, sí, però penseu que seran decisions popularíssimes pel català i pel futur de la mateixa Corporació. I això és el més rellevant, que aquesta casa pot tornar a ser aquella bèstia parda que va bastir l'imaginari col·lectiu de diverses generacions i que els va permetre viure en una normalitat audiovisual i lingüística.
Des de la vostra posició heu d'empènyer perquè la Corpo recuperi la seva utilitat i perquè la llengua surfegi una conjuntura endimoniada -també- en aquest sector. Feu-ho! Feu-ho per la salut dels mots, per les generacions que venen, perquè us ho han manat els partits, per posar-vos la medalleta, pel què diran, pel que més vulgueu, tant se val. Però feu-ho, perquè és la vostra feina.