«No vindré a dinar»: com gestionar amb la família el Nadal de la sisena onada

Comunicar que no aniràs al dinar de Nadal amb la família. O bé, sent tu l'amfitrió, gestionar una reducció dràstica de comensals. L'entrada en vigor de les restriccions per la sisena onada de la Covid, que limiten a deu persones les trobades, ha fet entrar en ebullició, amb més o menys intensitat, el debat a les famílies. N'hi ha que ja han replantejat el format. D'altres que han decidit no fer-ho perquè prendran les precaucions que estiguin al seu abast o bé estan disposades a assumir-ne les conseqüències. I moltes altres que potser no saben com encarar una situació que pot provocar friccions i malestar.

Responsabilitat, assertivitat, comunicació fluïda i positiva, salut mental i fugir del conflicte emocional són alguns elements que les expertes en psicologia consultades recomanen perquè aquest segon Nadal en situació d'emergència sanitària no afegeixi tensió a unes famílies ja de per si colpejades per l'anomenada fatiga pandèmica.   

El primer pas: l'assertivitat. La psicòloga Elena Crespi fa una prèvia: tots sabem com són les nostres famílies i tots sabem detectar amb qui serà més senzill i amb qui serà més difícil gestionar la situació. "Amb qui saps que la conversa serà incòmoda, has de preparar què vols dir i utilitzar una tècnica assertiva perquè la conversa no descarrili", explica. Això passa, afegeix, per utilitzar no més de dos o tres arguments i per argumentar de manera positiva.

La psicòloga Carlota Iglesias aterra el com en un exemple: "Si ets l'amfitrió, pots començar la conversa dient la il·lusió que sempre et fa que vinguin i després afegir el però amb els arguments". Aquests arguments poden ser la por al contagi o la voluntat de complir les normes establertes. En cas de ser qui ha de comunicar que no assistirà a una trobada, el mateix: "Comunicar la teva decisió posant per davant el reforç positiu". 

Evitar embrancar-se en el terreny emocional. S'ha d'estar preparat per si el receptor no encaixa bé la decisió. "La conversa ha d'estar pensada prèviament, tenir clar què es vol dir i de quina manera. I si l'altre no vol comprendre, no entrar a discutir. Si t'enfiles en l'onada emocional es poden dir moltes coses i que se'n vagi de mares", afirma Crespi. Iglesias considera que és clau tenir capacitat per dir allò que es vol fixant límits i tenint en compte com es pot sentir l'altre sense renunciar a la pròpia decisió.

El cas es complica si, a més, hi ha una visió confrontada sobre la pandèmia i la vacunació. La recomanació que fan les expertes a l'hora d'afrontar converses amb persones de la família que no s'han vacunat és "intentar tenir empatia amb totes les postures, amb independència de si la comparteixes o no". No serà en una conversa per resoldre una absència en un àpat familiar on es convenci algú de vacunar-se o no vacunar-se. Segurament, admet Iglesias, aquests casos són els més difícils d'abordar perquè s'estan qüestionant decisions que l'altre ha pres. "En aquests casos, sense qüestionar la decisió ni voler saber els seus arguments, s'ha de poder formular que et fa por que vinguin. Però sense estigmatitzar", proposa.  

Mantenir-se en la decisió presa. En aquest tipus de situacions, no és només difícil prendre una decisió i comunicar-la, sinó saber-la mantenir malgrat la insistència de l'altre."Una de les coses que hem de treballar és saber dir que no i mantenir-nos ferms i no fer-nos enrere davant la insistència de l’altre", argumenta Iglesias. Hi ha una fase encara posterior: la de, un cop comunicada la decisió, donar-hi voltes. En aquestes situacions cal, insisteixen les psicòlogues, connectar amb els arguments pels quals has dit que no aniries a dinar o bé has demanat que no vinguin. "Són els teus arguments i els has de validar", subratllen.

Riscos, salut emocional i alternatives. Les restriccions estan pensades per reduir la mobilitat i les interaccions i, per tant, per intentar preservar la salut física. Però si una cosa ha fet evident aquesta pandèmia és que la salut mental no s'ha tingut prou en compte. Per Nadal, hi ha un altre debat que transita en paral·lel al dels riscos de contagi en les trobades: fins a quin punt l'absència pot ser, per a determinades persones, pitjor que la por a la infecció. Sovint el dilema a les famílies pivota en la figura dels avis, que de vegades són els que més empenyen per veure la família malgrat ser, per una qüestió d'edat o de salut feble, col·lectiu vulnerable.

"Aquesta pandèmia ens col·loca en una situació d’entendre quina responsabilitat tenim sobre els actes que fem", raona Crespi. "Ens ve de gust celebrar i passar-ho bé, però hem d'assumir la responsabilitat dels riscos que implica reunir-se. Especialment amb la gent vulnerable", afegeix Iglesias. Però, en el camí del mig, hi ha altres opcions que passen per reduir la quantitat de persones que es reuneixen però sense deixar soles les persones vulnerables, prendre totes les precaucions possibles -tests previs, mascareta, ventilació- o bé buscar fórmules "imaginatives" per trobar-se: des de passejos a l'exterior a reunions sense àpats o bé altres dates més enllà de Nadal. 

"És important tenir en compte què és viure una pandèmia quan s’està al final de la vida i que, en aquest cas, no és el mateix viure el Nadal acompanyat que sol. I sí, evidentment, tot té riscos", assegura Crespi. En "redefinir el ritual familiar" està la clau, segons Iglesias, que convida a tirar de creativitat per trobar nous formats que permetin garantir el caliu que necessiten moltes persones. La salut mental, insisteixen les expertes, pot quedar "aïllada" de l'equació a l'hora de decidir.