Els dolents de la pel·lícula

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Catalunya i Pere Aragonès fent el paper del dolent de la pel·lícula assumint el cost d'endurir les mesures contra la pandèmia. Pedro Sánchez, en canvi, ha optat per posar-se de perfil i evitar assumir més riscos dels necessaris, que a Espanya ja hi ha remor d'urnes. La conferència de presidents es va tancar ahir sense grans acords i només amb l'única ordre destacada de portar mascareta a l'exterior. La resta entren dins del terreny dels bons desitjos i intencions -i de les competències de les comunitats autònomes- com ara accelerar les dosis de reforç, que segur que acabarà tenint bons efectes, però que no servirà per frenar la sisena onada aquestes festes i durant el gener.  

Políticament, hi ha un cert retorn al passat. Es torna al xoc entre el Govern i la Moncloa. Aragonès defensava que les mesures que ha implantat Catalunya -alguna s'ha hagut de recular com ara el confinament per als contactes estrets- tenen l'aval de la comunitat científica. I és cert que l'Organització Mundial de la Salut ha estat especialment contundent sobre els riscos i la capacitat de propagació de la nova variant. El president català va ser molt crític amb la conferència de presidents, no només perquè no s'han pres mesures contundents. El més preocupant és que, per ara, no hi haurà més diners per compensar els sectors afectats per les restriccions. Res de fons covid i res de decretar teletreball o baixes laborals per als pares amb fills confinats. 

Imposar les mascaretes per incrementar la sensació de pandèmia i demanar que s'acceleri la vacunació no semblen les mesures més decidides per frenar la pandèmia. És cert que gràcies a la vacunació els efectes dels contagis no són tan nocius, però que els hospitals triguin més a omplir-se no vol dir que no ho acabin fent. Per ara, la inacció de Sánchez -que no és innòcua i té riscos perquè si la sisena onada fa estralls, els pot pagar cars- deixa en mala posició Aragonès, que haurà de gestionar el malestar ciutadà, i reforça la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que se situa a l'altre extrem i podrà fer seguint oposició pandèmica al govern central i també al personal de la salut madrilenya. Una ocasió perduda.

» I ahir al vespre es va fer públic, aquest cop sense filtracions prèvies, l'acord tripartit -calen majories reforçades- per renovar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Síndic de Gregues i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Tots elles estaven caducats i de renovacions n'han de venir més com ara la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries. El principal acord és el de la CCMA, que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. És rellevant que PSC, ERC i Junts hagin acordat també què cal fer, com cal redimensionar i posar al dia els mitjans públics. Els noms per presidir la CCMA (Rosa Romà) i el CAC (Xevi Xirgo) són professionals de la comunicació amb trajectòries acreditades. Agradaran més o menys, però els seus perfils respecten l'esperit de la llei. Hi ha altres noms que, malauradament, no ho fan per les seves trajectòries alienes a la indústria de la comunicació.

» Aquest és el darrer El Despertador de l'any. Ens retrobem al gener. Tots hauríem volgut unes festes sense restriccions ni haver de guardar distàncies, però no ens queda res més que resignar-nos, ser prudents i seguir el criteri de la medicina. Passeu bon Nadal i comenceu amb bon peu el 2022! 
 

---

Avui no et perdis

»La sisena onada ressuscita el xoc entre la Generalitat i la Moncloa per les restriccions; per Sara González i Bernat Surroca.

»Aragonès titlla d'«insuficients» les mesures de Sánchez per frenar la sisena onada; per Sara González.

»Els contactes estrets vacunats d'un cas positiu no hauran de fer quarantena.

» Fil directe: «El bombo de la gestió pandèmica»; per Sara González.

»Enquesta | Estàs d'acord amb recuperar l'ús obligatori de la mascareta al carrer?

» Ciència en societat: Nous reforços de la vacuna; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Als parlamentaris que són a Madrid»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Qui són els nous presidents de la CCMA i el CAC? I la nova Síndica de Greuges?; per Joan Serra Carné.

»L'acord sobre TV3 i Catalunya Ràdio obre la porta a retallades a la plantilla; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Per què no m'agrada picar el pobre tió»; per Alba Carreres.

» Existeixen les pel·lícules perfectes? N'hi ha 8, segons la crítica; per Víctor Rodrigo.

» Rumbes i flors: Venc dues entrades per Razz; per Paula Carreras.
 

---

 El passadís

El periodista Carlos Quílez acaba de publicar El contragolpe, on se submergeix en totes les clavegueres que van córrer entorn el procés sobiranista. El llibre dona detalls sucosos de molts episodis dels moments més tensos del conflicte polític i entra a fons en les trames judicials i policials. Però també s'endinsa en aspectes d'alta política. Narra la intervenció d'Isidre Fainé (la Caixa) i César Alierta (Telefónica) per intentar evitar el xoc de trens. La idea passava per una "actualització" de la Constitució i un acord entre Mariano Rajoy i Artur Mas basat en un nou sistema fiscal similar al basc. Sembla que Rajoy hauria donat llum verda al projecte. Poc després, però, el president espanyol es va desdir, sense saber-ne els motius. Quílez especula que hauria suposat aquest intent de tercera via en cas de fructificar.

Vist i llegit

"Com podran els països en vies de desenvolupament respondre a aquesta dilatació de la bretxa numèrica i robòtica i al perill que representa per a les seves estratègies de desenvolupament?". S'ho pregunta en un article, entrant no només al fons econòmic sinó també a l'ètic, el professor de la Universitat Ramon Llull Francesc Torralba. Ahir escrivia a El Punt Avui l'article "Neoludites postmoderns".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1975, setmanes després de la mort del dictador Francisco Franco, es forma a Barcelona el Consell de les Forces Polítiques de Catalunya, que aplega gairebé totes les formacions del país que coincidien en les peticions de democràcia, amnistia i autogovern. En formaven part el Partit Carlí, Unió, Front Nacional de Catalunya, ERC, Partit Popular de Catalunya (res a veure amb l'actual PP), Convergència Socialista de Catalunya, PSUC, Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, Esquerra Democràtica, CDC, i Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Demanaven restituir la Generalitat i garantir els drets universals i es van dissoldre com a Consell arran de les primeres eleccions lliures, les de 1977.

 L'aniversari

El 23 de desembre de l'any 1815 va néixer a Centelles, a la comarca d'Osona, l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, que va morir a Cantàbria el 1876. Va estudiar al seminari de Vic, però distanciat de la família es va traslladar primer a Barcelona i després a Madrid. Va provar de ser arquitecte i va acabar optant per l'enginyeria de ponts i camins. De tendència progressista va ser regidor a Barcelona, diputat a Madrid i president de la Diputació de Barcelona.

La seva gran obra és, sens dubte, la urbanització de l'Eixample, que va expandir Barcelona amb la seva singular forma de rajola de xocolata i els xamfrans i interiors d'illa, que ell hauria volgut totalment enjardinats i més oberts. El pla Cerdà es va posar en marxa el 1859 en contra de la burgesia local i per imposició del govern espanyol. El reconeixement a la seva obra li arribaria amb molta posterioritat a la seva mort. En vida va ser molt criticat i va afrontar problemes econòmics. Aquest documental del Canal 33 amb Lluís Permanyer us explica bé la seva figura i obra. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l