23
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
17:37h
"Ara estem pitjor que l'any passat a aquestes altures". Ho va afirmar dilluns la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la compareixença per anunciar les noves restriccions que l'endemà el Govern aprovaria per frenar l'ascens de la pandèmia a Catalunya. És una afirmació contundent que podria fer pensar que, de ser certa, la variant òmicron li estaria guanyant la partida a la vacuna, ja que arriba amb el 76% de la població amb la pauta completa. Ara bé, es així? Realment Catalunya està pitjor que fa un any en relació amb la Covid?
La resposta depèn de quin sigui l'indicador que s'usi per fer la comparació. En la intervenció següent, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va avisar que, amb les dades de què disposava -i que després s'han confirmat-, aquell dilluns seria el dia amb més positius detectats des de l'inici de la pandèmia. En seran més de 12.000 -encara han d'arribar resultats de proves PCR- i aviat també es batrà el rècord d'incidència setmanal. En aquest sentit, per tant, sembla evident que el coronavirus campa més lliure que mai, amb una variant com l'òmicron més transmissible cada cop més estesa.
Ara bé, segurament aquest no és l'únic indicador que calgui analitzar. Ni tan sols potser és el més important. Cada cop més estudis assenyalen que els contagis per òmicron serien més lleus, un efecte que se sumaria al fet que, malgrat no frenar del tot la infecció, la vacuna també evita que se'n desenvolupin patologies greus. De fet, actualment hi ha 1.344 hospitalitzats per Covid i, fa un any, n'eren 1.661, per bé que 356 actualment es troben a la UCI, 34 més que fa un any.
Ara bé, fins i tot aquesta fotografia fixa és enganyosa i cal parar atenció a la tendència, ja que fa un any el país vivia un dels punts més baixos entre la segona i la tercera onada, les quals van assolir totes dues pics de prop de 3.000 ingressats, dels quals fins a 594 i 731 eren crítics, respectivament. Lluny encara de la situació actual, malgrat que aquesta empitjora des de fa dos mesos. La diferència encara es veu més clara amb les defuncions, ja que fa un any es van arribar a viure setmanes amb entre 500 i 600 morts setmanals per Covid, mentre que els últims set dies consolidats n'hi ha hagut 124.
En aquest sentit, el següent mapa permet observar com ha evolucionat cada indicador durant la pandèmia, en relació al punt de pitjors dades de cadascun i marcant la situació de fa un any, la qual es constata que es troba en un parèntesi de bones xifres entre grans onades. I de fet, la diferència pel que fa a ingressats segurament encara és major, ja que Salut només permet descarregar dades dels hospitals públics i, en els moments crítics, es van derivar força pacients a centres privats. En tot cas, es constata que, per ara, la incidència de contagis sí que s'aproxima al sostre, però no les de patologies greus i, en especial, la dels difunts, amb dades encara molt baixes en termes relatius.
El dubte, per tant, és: si ara hi ha més contagis, però la majoria d'aquests són asimptomàtics o poc greus, es pot titllar la situació de pitjor que fa un any? L'efecte de la vacuna és molt evident en aquest sentit i segurament, sense aquesta, les xifres sí que serien ja terrorífiques. La ràtio d'infectats entre la població vacunada se situa per sota de la meitat del de la no vacunada, però l'èxit encara es veu més clar si es posa la lupa en com evolucionen aquests casos en cada grup. El percentatge dels que ingressen a planta o a l'UCI o els que moren és molt menor entre els vacunats, en totes les franges d'edat. Per exemple, en persones de 50 a 59 anys, l'1,6% dels infectats vacunats van haver de ser hospitalitzats l'últim mes, xifra que s'eleva fins al 9,3% en el cas dels no vacunats.
Una altra via per constatar aquest canvi de tendència és observant el percentatge total de positius detectats que acaben en ingrés o mort, al llarg de tot els mesos de pandèmia. El següent gràfic mostra precisament aquesta evolució per als ingressats a planta i UCI i per a les defuncions (posant-ho en relació als positius amb un decalatge d'una setmana i de deu dies, respectivament, el període mitjà entre la detecció del cas i el seu empitjorament). En pràcticament en totes les ocasions es poden constatar pics a l'inici de cada onada i nivells mínims d'afeccions greus a principis de juliol, en plena cinquena onada que impactava en gent jove que no acostuma a passar-ho tan malament.
Si s'aïllen aquests casos extrems, però, la tendència avança cap a una probabilitat cada cop més baixa de patologies greus per cada positiu. Això es veu clarament en el cas de les defuncions, les quals se situen ara en la meitat del percentatge de tota la pandèmia dels casos que hi acaben, però també en les hospitalitzacions total i a les UCI, actualment en pesos similars als de la cinquena onada, malgrat que ara l'afectació dels contagis és molt més transversal que llavors pel que fa a franges d'edat.
Més enllà d'aquests indicadors també n'hi ha d'altres a tenir en compte com l'esgotament dels sanitaris, per ara sobretot a l'atenció primària, qui està fent més de 400.000 proves setmanals PCR i d'antígens per detectar infeccions i administra més de 500.000 vacunes a la setmana. Igualment, encara que l'afectació greu sigui per ara menor que fa un any, aquestes dades no han de servir per argumentar que això es mantindrà així -la tendència és negativa en tots els indicadors- i evitar aplicar mesures per mirar de frenar o revertir el meteòric increment de contagis viscut els darrers dies.
Segons les previsions del comitè assessor de Salut, sense prendre mesures es podria arribar a un escenari de més de 50.000 contagis diaris a mitjans de febrer i, malgrat que una gran majoria siguin asimptomàtics o lleus, calcula que n'hi hauria 1.000 de diaris que requeririen ingrés. Una xifra inassumible. Això implicaria, segons els experts, que es podria arribar als mateixos nivells d'hospitalitzacions de la primera onada si la variant òmicron fos igual de greu que la delta, mentre que, si ho fos només la meitat, el pic d'ingressos duplicaria els de la segona i tercera onada.
Tot i això, aquest és el pitjor dels escenaris. Una altra realitat és que la tercera dosi s'està mostrant molt efectiva entre la gent gran, també davant la variant òmicron. Ja s'ha administrat a més d'un milió i mig de catalans i l'objectiu estatal és que el 80% de persones d'entre 60 i 69 anys ja la tinguin abans d'acabar l'any. I la gent gran és precisament la que més possibilitats té de patir casos greus de Covid, així que protegir aquest col·lectiu és clau per evitar el col·lapse hospitalari. Alguns experts, de fet, dubten que s'arribi a aquest punt crític bàsicament gràcies a aquesta dosi de reforç.
Precisament, les franges d'edat alta ja estan notant el seu efecte, amb un clar canvi de tendència pel que fa a contagis i hospitalitzacions respecte a les setmanes prèvies i, en especial, amb la situació que patien fa un any. El següent gràfic interactiu permet comparar per les diferents franges d'edat i també per gènere l'evolució durant els mesos de novembre i desembre del 2020 i 2021, tant quant a positius com a ingressos generals i UCI i defuncions. Es pot seleccions també més d'un grup per visualitzar millor l'evolució diferencial de cadascun i quins empitjoren més en el moment actual o pateixen formes més greus de la malaltia.
La resposta depèn de quin sigui l'indicador que s'usi per fer la comparació. En la intervenció següent, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va avisar que, amb les dades de què disposava -i que després s'han confirmat-, aquell dilluns seria el dia amb més positius detectats des de l'inici de la pandèmia. En seran més de 12.000 -encara han d'arribar resultats de proves PCR- i aviat també es batrà el rècord d'incidència setmanal. En aquest sentit, per tant, sembla evident que el coronavirus campa més lliure que mai, amb una variant com l'òmicron més transmissible cada cop més estesa.
Ara bé, segurament aquest no és l'únic indicador que calgui analitzar. Ni tan sols potser és el més important. Cada cop més estudis assenyalen que els contagis per òmicron serien més lleus, un efecte que se sumaria al fet que, malgrat no frenar del tot la infecció, la vacuna també evita que se'n desenvolupin patologies greus. De fet, actualment hi ha 1.344 hospitalitzats per Covid i, fa un any, n'eren 1.661, per bé que 356 actualment es troben a la UCI, 34 més que fa un any.
Ara bé, fins i tot aquesta fotografia fixa és enganyosa i cal parar atenció a la tendència, ja que fa un any el país vivia un dels punts més baixos entre la segona i la tercera onada, les quals van assolir totes dues pics de prop de 3.000 ingressats, dels quals fins a 594 i 731 eren crítics, respectivament. Lluny encara de la situació actual, malgrat que aquesta empitjora des de fa dos mesos. La diferència encara es veu més clara amb les defuncions, ja que fa un any es van arribar a viure setmanes amb entre 500 i 600 morts setmanals per Covid, mentre que els últims set dies consolidats n'hi ha hagut 124.
En aquest sentit, el següent mapa permet observar com ha evolucionat cada indicador durant la pandèmia, en relació al punt de pitjors dades de cadascun i marcant la situació de fa un any, la qual es constata que es troba en un parèntesi de bones xifres entre grans onades. I de fet, la diferència pel que fa a ingressats segurament encara és major, ja que Salut només permet descarregar dades dels hospitals públics i, en els moments crítics, es van derivar força pacients a centres privats. En tot cas, es constata que, per ara, la incidència de contagis sí que s'aproxima al sostre, però no les de patologies greus i, en especial, la dels difunts, amb dades encara molt baixes en termes relatius.
El dubte, per tant, és: si ara hi ha més contagis, però la majoria d'aquests són asimptomàtics o poc greus, es pot titllar la situació de pitjor que fa un any? L'efecte de la vacuna és molt evident en aquest sentit i segurament, sense aquesta, les xifres sí que serien ja terrorífiques. La ràtio d'infectats entre la població vacunada se situa per sota de la meitat del de la no vacunada, però l'èxit encara es veu més clar si es posa la lupa en com evolucionen aquests casos en cada grup. El percentatge dels que ingressen a planta o a l'UCI o els que moren és molt menor entre els vacunats, en totes les franges d'edat. Per exemple, en persones de 50 a 59 anys, l'1,6% dels infectats vacunats van haver de ser hospitalitzats l'últim mes, xifra que s'eleva fins al 9,3% en el cas dels no vacunats.
Una altra via per constatar aquest canvi de tendència és observant el percentatge total de positius detectats que acaben en ingrés o mort, al llarg de tot els mesos de pandèmia. El següent gràfic mostra precisament aquesta evolució per als ingressats a planta i UCI i per a les defuncions (posant-ho en relació als positius amb un decalatge d'una setmana i de deu dies, respectivament, el període mitjà entre la detecció del cas i el seu empitjorament). En pràcticament en totes les ocasions es poden constatar pics a l'inici de cada onada i nivells mínims d'afeccions greus a principis de juliol, en plena cinquena onada que impactava en gent jove que no acostuma a passar-ho tan malament.
Si s'aïllen aquests casos extrems, però, la tendència avança cap a una probabilitat cada cop més baixa de patologies greus per cada positiu. Això es veu clarament en el cas de les defuncions, les quals se situen ara en la meitat del percentatge de tota la pandèmia dels casos que hi acaben, però també en les hospitalitzacions total i a les UCI, actualment en pesos similars als de la cinquena onada, malgrat que ara l'afectació dels contagis és molt més transversal que llavors pel que fa a franges d'edat.
Més enllà d'aquests indicadors també n'hi ha d'altres a tenir en compte com l'esgotament dels sanitaris, per ara sobretot a l'atenció primària, qui està fent més de 400.000 proves setmanals PCR i d'antígens per detectar infeccions i administra més de 500.000 vacunes a la setmana. Igualment, encara que l'afectació greu sigui per ara menor que fa un any, aquestes dades no han de servir per argumentar que això es mantindrà així -la tendència és negativa en tots els indicadors- i evitar aplicar mesures per mirar de frenar o revertir el meteòric increment de contagis viscut els darrers dies.
Segons les previsions del comitè assessor de Salut, sense prendre mesures es podria arribar a un escenari de més de 50.000 contagis diaris a mitjans de febrer i, malgrat que una gran majoria siguin asimptomàtics o lleus, calcula que n'hi hauria 1.000 de diaris que requeririen ingrés. Una xifra inassumible. Això implicaria, segons els experts, que es podria arribar als mateixos nivells d'hospitalitzacions de la primera onada si la variant òmicron fos igual de greu que la delta, mentre que, si ho fos només la meitat, el pic d'ingressos duplicaria els de la segona i tercera onada.
Tot i això, aquest és el pitjor dels escenaris. Una altra realitat és que la tercera dosi s'està mostrant molt efectiva entre la gent gran, també davant la variant òmicron. Ja s'ha administrat a més d'un milió i mig de catalans i l'objectiu estatal és que el 80% de persones d'entre 60 i 69 anys ja la tinguin abans d'acabar l'any. I la gent gran és precisament la que més possibilitats té de patir casos greus de Covid, així que protegir aquest col·lectiu és clau per evitar el col·lapse hospitalari. Alguns experts, de fet, dubten que s'arribi a aquest punt crític bàsicament gràcies a aquesta dosi de reforç.
Precisament, les franges d'edat alta ja estan notant el seu efecte, amb un clar canvi de tendència pel que fa a contagis i hospitalitzacions respecte a les setmanes prèvies i, en especial, amb la situació que patien fa un any. El següent gràfic interactiu permet comparar per les diferents franges d'edat i també per gènere l'evolució durant els mesos de novembre i desembre del 2020 i 2021, tant quant a positius com a ingressos generals i UCI i defuncions. Es pot seleccions també més d'un grup per visualitzar millor l'evolució diferencial de cadascun i quins empitjoren més en el moment actual o pateixen formes més greus de la malaltia.