L'espera eterna de persones amb discapacitat per accedir a una plaça residencial

La conselleria de Drets Socials reserva 55,8 milions dels pressupostos per fer front a la problemàtica

Una imatge d'arxiu d'una protesta del col·lectiu
Una imatge d'arxiu d'una protesta del col·lectiu | Albert Hernàndez
Albert Hernàndez / Yael Carrasco
26 de desembre del 2022
El 3 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, des de les institucions, es van organitzar actes per commemorar aquesta jornada amb la intenció de sensibilitzar i donar visibilitat a un col·lectiu que té poc espai a l'aparador mediàtic. I això que als principis de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU de l’any 2006 determinen que, entre d'altres, cal actuar en àmbits com els de l’accessibilitat i la transformació dels serveis residencials cap a un model orientat a la comunitat i a la vida independent.

Precisament, aquesta última és una demanda llargament reivindicada i que topa amb una llista d'espera, que amb el pas del temps ha acumulat centenars de peticions per accedir a una plaça residencial. És el cas del germà de l'Anna Gil, en David que porta quatre anys en una.

"Hi ha molt poques places", critica. I és que a Sabadell, com diu, "hi ha dos pisos amb quatre o cinc habitacions" cadascun, amb personal que els atén i ajuda. Tot i així, la família ha iniciat el procés per a l'altre germà, en Joaquim, ambdós pateixen una malaltia genètica i tenen problemes de visibilitat i oïda.
 

Paradeta del CIPO a l'estació de ferrocarrils Sabadell Plaça Major. Foto: CIPO


Ambdós són usuaris de CIPO des de fa 30 anys, l'entitat de Sabadell que treballa amb aquest col·lectiu en diferents necessitats, i que ajuda la família Gil i d'altres en aquesta problemàtica. Hi ha "3.500 persones per davant" i encara que tingués opció, "s'apliquen criteris" com, per exemple, si "hi ha persones que se'n puguin fer càrrec, el grau d'invalidesa...".

Tots dos "viuen amb la mare [té 78 anys], però s'està fent gran i fins quan aguantarà? Requereix dedicació i pot acabar sent esgotador". I, a més, apunta Gil, els seus germans també envelleixen i "el seus cossos es deterioren més ràpidament i són dependents".

"Fa tres o quatre anys tenien més autonomia, però el David va patir un accident domèstic i va perdre visibilitat en un ull", explica la germana, que qüestiona: "Haig de deixar de treballar per cuidar-los? Perquè l'alternativa són 3.000 o 4.000 euros mensuals, que a la família no podem fer-hi front".

Com afronta el Govern el problema?
El Departament de Drets Socials, que reconeix que un 8,2% de la població catalana té algun tipus de discapacitat, defensa que la partida dels nous pressupostos augmenten fins a un 10% en aquesta matèria i suposa gairebé la meitat dels fons del departament. En total, hi ha 1.739,03 milions d’euros reservats per aquest àmbit, dels quals 55,85 milions van adreçats "a la reducció de les llistes d'espera", amb "noves places", però no només de persones amb discapacitat, també per a gent gran, malaltia mental i prestacions econòmiques vinculades a serveis d’atenció a la dependència.

A més, hi ha prevista una inversió total de 162,16 milions d'euros, per a la remodelació i creació d'equipaments residencials -123,07 milions d’euros-, així com per a la implantació de noves tecnologies i cura de persones -39,09-. Tot plegat, mesures, com sosté Drets Socials, que busquen pal·liar aquestes esperes. I és que, segons les dades que posseeix, el nombre de persones que esperen un lloc per a llar residència discapacitat intel·lectual són de 2.305 i residència discapacitat intel·lectual, 1.076.
 

Venda de productes de Nadal del punt de difusió del CIPO Foto: CIPO


Un perfil pot estar en ambdues (o altres) llistes, malgrat que "són pocs casos" i recorda que hi ha disposició d'altres serveis com l'assistència personal per a activitats laborals, a la pròpia llar i suport a la vida, entre d'altres, així com l'ús de centres de dia especialitzats, atenció precoç, teràpia o serveis ocupacionals.

Uns 113 milions per acabar amb les llistes
La problemàtica a Catalunya es multiplica, tal com assenyala la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), amb demores de més de 15 anys. El director de l'organització, Carles Campuzano, calcula que la inversió necessària per acabar amb les llistes d'espera estaria al voltant dels 113,5 milions d'euros i els comptes catalans suposen un "fre". Exigeix "posar-hi fi amb urgència" i un "compromís ferm" per capgirar una situació que "va en augment" amb el pas dels mesos i avisa que "les famílies estan al límit".

Dincat ha impulsat la campanya sota el títol #STOPLlistesEspera, que persegueix revertir la problemàtica i perquè es faci una aposta clara per aquestes persones "si volem ser una societat realment inclusiva". Entitats com CIPO s'hi han adherit i, pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, van instal·lar-se a l'estació de FGC Sabadell Plaça Major. El seu missatge: "La disCapacitat neix en la mirada dels altres".
Arxivat a