20
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:08h
Divendres, en la vigília de la gran manifestació en defensa de l’escola catalana i de la celebració del congrés del PSC, el gran absent a l’acte, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, es reunia amb la dirigent socialista Esther Niubó, encarregada d’aquesta àrea a nivell orgànic dels socialistes. Més enllà de les declaracions públiques i les fotografies incompletes, el Govern té garantit que el PSC està disposat a implicar-se en el consens per actualitzar el model lingüístic a les escoles catalanes sense percentatges preestablerts.
Així ho confirmen fonts d’ambdues parts que, malgrat el xoc sobre el compliment de les sentències que obliga els centres a implementar un 25% del castellà, comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua vehicular a les escoles i que l’objectiu del model és que, en finalitzar l’educació obligatòria, tots els alumnes tinguin un igual domini tant del català com del castellà. En realitat, el punt d’entesa està, com ha verbalitzat aquest dilluns a RAC 1 el nou líder del PSC, Salvador Illa, en la "flexibilitat" de la immersió que en el seu dia va defensar l’exconseller Josep Bargalló.
Què vol dir aquesta flexibilitat? Que en un centre on la realitat social sigui majoritàriament catalanoparlant es pugui aplicar un reforç de castellà i que en un altre on el castellà sigui predominant en el seu entorn social s’aboquin els recursos per potenciar prou el català i contrarestar la reculada en l’ús de docents i alumnes que acrediten els informes de la conselleria. Fonts del departament confirmen que els socialistes els han transmès la voluntat de ser en els acords que es treballaran a partir del gener en matèria lingüística.
"El model d’immersió ha funcionat raonablement bé, el català ha de seguir sent el centre de gravetat de l’escola catalana", ha defensat Salvador Illa, més clar a l’hora de condemnar "les falsedats" del líder del PP, Pablo Casado, del que ho ha estat aquest cap de setmana el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va evitar mullar-se sobre el conflicte de fons. El dissabte, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, també deixava caure que la Generalitat tenia responsabilitat en la reculada del català.
La principal discrepància exhibida públicament al voltant d’aquesta qüestió amb els partits independentistes pivota en què s’ha de fer amb les sentències que obliguen a implementar el 25% de castellà. El Govern busca contrarestar-les amb mesures com reforços a les aules afectades o augmentant inspeccions, mentre que el nou primer secretari del PSC sosté que les resolucions judicials s’han de complir. En aquest cas, però, ha reconegut que "hagués preferit" que els tribunals no haguessin fet aquesta sentència.
El motiu pel qual els socialistes no van ser a la manifestació del dissabte convocada per Som Escola ha anat mutant i té les seves arrels, en part, en l’estratègia del partit per escalar posicions a Catalunya. Primer van argumentar, per boca de Núria Marín, que no hi podien anar perquè celebraven el seu congrés. Aquest dilluns, Illa ha explicat que en realitat era perquè no volen "fer fronts" amb aquest tema i perquè "manifestar-se no és la solució". Des del seu punt de vista, la mobilització tenia un segell independentista.
La lectura de fons que fan entre bambolines els socialistes, i que ja es va posar de manifest al conclave de fa dos anys quan van fixar el seu full de ruta, és que hi ha una part de la societat catalana que recela de la immersió i que havia aconseguit capitalitzar Ciutadans en la victòria electoral del 2017. El partit d'Albert Rivera i Inés Arribadas van néixer, precisament, abonant el conflicte lingüístic i vinculant-lo directament a l'auge procés.
La rectificació del PSC al congrés de fa dos anys
Els socialistes van arribar a la conclusió que créixer passava per portenciar-se com a partit útil contra el procés i, per tant, recuperar votants que s’havien perdut en benefici del partit taronja. Aquell congrés va estar marcat precisament per un debat intern que es va haver de resoldre amb una rectificació sobre el plantejament lingüístic que es feia en el full de ruta. Fins a una trentena d’esmenes presentades van forçar la direcció a canviar el redactat del document –pilotat per Eva Granados- per incloure el català com a llengua vehicular i introduir el concepte "flexibilització" del model vigent.
Això no vol dir, però, que no hi hagi sectors del PSC que continuen qüestionant que només el català sigui llengua vehicular a l'escola. Altra cosa és què farà finalment la direcció d’Illa, que sosté que vol governar la "Catalunya un sol poble" i que, de portes endins, reconeix que no es pot permetre desmarcar-se d’amplis consensos com el de l’escola. Créixer sota la premissa de "trencar els blocs" implica atraure vot anti-procés, tanmateix sense allunyar-se de la centralitat que diuen ocupar i que veuen més a l'abast mentre continuï la divisió estratègica dels partits independentistes. Sobre aquesta dicotomia transitarà Illa amb la dificultat de garantir la coherència. El PSC, per exemple, no hi va ser a la cimera que va convocar el president Pere Aragonès d'urgència davant la sentència del Tribunal Suprem.
En part, la victòria d’Illa a les eleccions del 14-F corrobora que el PSC va ser capaç de recuperar part de la fuita de suports cap a Cs, però amb una dreta desfermada i en plena ofensiva contra la llengua i els pactes del govern espanyol amb ERC i Bildu, els socialistes volen evitar fer-se fotografies amb els independentistes com la de la manifestació de dissabte. Per contra, sí que volen ser al Pacte Nacional per la Llengua que impulsarà el president Pere Aragonès a principis d'any i no quedar al marge de l'actualització del model d'escola catalana. Tot plegat, mentre el govern de Sánchez, que té per objectiu retenir la Moncloa, intenta passar de puntetes sobre la qüestió enmig del foc creuat amb la dreta.
Així ho confirmen fonts d’ambdues parts que, malgrat el xoc sobre el compliment de les sentències que obliga els centres a implementar un 25% del castellà, comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua vehicular a les escoles i que l’objectiu del model és que, en finalitzar l’educació obligatòria, tots els alumnes tinguin un igual domini tant del català com del castellà. En realitat, el punt d’entesa està, com ha verbalitzat aquest dilluns a RAC 1 el nou líder del PSC, Salvador Illa, en la "flexibilitat" de la immersió que en el seu dia va defensar l’exconseller Josep Bargalló.
Què vol dir aquesta flexibilitat? Que en un centre on la realitat social sigui majoritàriament catalanoparlant es pugui aplicar un reforç de castellà i que en un altre on el castellà sigui predominant en el seu entorn social s’aboquin els recursos per potenciar prou el català i contrarestar la reculada en l’ús de docents i alumnes que acrediten els informes de la conselleria. Fonts del departament confirmen que els socialistes els han transmès la voluntat de ser en els acords que es treballaran a partir del gener en matèria lingüística.
"El model d’immersió ha funcionat raonablement bé, el català ha de seguir sent el centre de gravetat de l’escola catalana", ha defensat Salvador Illa, més clar a l’hora de condemnar "les falsedats" del líder del PP, Pablo Casado, del que ho ha estat aquest cap de setmana el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va evitar mullar-se sobre el conflicte de fons. El dissabte, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, també deixava caure que la Generalitat tenia responsabilitat en la reculada del català.
La principal discrepància exhibida públicament al voltant d’aquesta qüestió amb els partits independentistes pivota en què s’ha de fer amb les sentències que obliguen a implementar el 25% de castellà. El Govern busca contrarestar-les amb mesures com reforços a les aules afectades o augmentant inspeccions, mentre que el nou primer secretari del PSC sosté que les resolucions judicials s’han de complir. En aquest cas, però, ha reconegut que "hagués preferit" que els tribunals no haguessin fet aquesta sentència.
El motiu pel qual els socialistes no van ser a la manifestació del dissabte convocada per Som Escola ha anat mutant i té les seves arrels, en part, en l’estratègia del partit per escalar posicions a Catalunya. Primer van argumentar, per boca de Núria Marín, que no hi podien anar perquè celebraven el seu congrés. Aquest dilluns, Illa ha explicat que en realitat era perquè no volen "fer fronts" amb aquest tema i perquè "manifestar-se no és la solució". Des del seu punt de vista, la mobilització tenia un segell independentista.
La lectura de fons que fan entre bambolines els socialistes, i que ja es va posar de manifest al conclave de fa dos anys quan van fixar el seu full de ruta, és que hi ha una part de la societat catalana que recela de la immersió i que havia aconseguit capitalitzar Ciutadans en la victòria electoral del 2017. El partit d'Albert Rivera i Inés Arribadas van néixer, precisament, abonant el conflicte lingüístic i vinculant-lo directament a l'auge procés.
La rectificació del PSC al congrés de fa dos anys
Els socialistes van arribar a la conclusió que créixer passava per portenciar-se com a partit útil contra el procés i, per tant, recuperar votants que s’havien perdut en benefici del partit taronja. Aquell congrés va estar marcat precisament per un debat intern que es va haver de resoldre amb una rectificació sobre el plantejament lingüístic que es feia en el full de ruta. Fins a una trentena d’esmenes presentades van forçar la direcció a canviar el redactat del document –pilotat per Eva Granados- per incloure el català com a llengua vehicular i introduir el concepte "flexibilització" del model vigent.
Això no vol dir, però, que no hi hagi sectors del PSC que continuen qüestionant que només el català sigui llengua vehicular a l'escola. Altra cosa és què farà finalment la direcció d’Illa, que sosté que vol governar la "Catalunya un sol poble" i que, de portes endins, reconeix que no es pot permetre desmarcar-se d’amplis consensos com el de l’escola. Créixer sota la premissa de "trencar els blocs" implica atraure vot anti-procés, tanmateix sense allunyar-se de la centralitat que diuen ocupar i que veuen més a l'abast mentre continuï la divisió estratègica dels partits independentistes. Sobre aquesta dicotomia transitarà Illa amb la dificultat de garantir la coherència. El PSC, per exemple, no hi va ser a la cimera que va convocar el president Pere Aragonès d'urgència davant la sentència del Tribunal Suprem.
En part, la victòria d’Illa a les eleccions del 14-F corrobora que el PSC va ser capaç de recuperar part de la fuita de suports cap a Cs, però amb una dreta desfermada i en plena ofensiva contra la llengua i els pactes del govern espanyol amb ERC i Bildu, els socialistes volen evitar fer-se fotografies amb els independentistes com la de la manifestació de dissabte. Per contra, sí que volen ser al Pacte Nacional per la Llengua que impulsarà el president Pere Aragonès a principis d'any i no quedar al marge de l'actualització del model d'escola catalana. Tot plegat, mentre el govern de Sánchez, que té per objectiu retenir la Moncloa, intenta passar de puntetes sobre la qüestió enmig del foc creuat amb la dreta.