18
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
20
de desembre
a les
8:10h
Amb l'excepció de la denúncia de la repressió de l'Estat pels fets que emanen de l'1 d'octubre, ara mateix no hi ha cap altre consens que tingui tanta fortalesa entre el sobiranisme com el de la defensa de la llengua, particularment a l'escola. En el blindatge del model d'immersió -així com en la necessitat de la seva actualització-, però també en la protecció de l'ús social del català, hi convergeixen entitats del sector educatiu, associacions que vehiculen el sobiranisme civil, sindicats, docents i una majoria de l'arc parlamentari, des de l'independentisme fins als comuns. Aquesta és la fotografia, àmplia i diversa, que s'ha pogut veure aquest dissabte a la manifestació en defensa del català a l'escola, amb la participació de milers de persones, 35.000 segons la Guàrdia Urbana. És el mur de contenció, civil i polític, per frenar l'ofensiva del nacionalisme espanyol a la riquesa lingüística, que té a Pablo Casado com a abanderat i compta amb l'empara dels tribunals, com demostra l'última resolució del Tribunal Suprem.
En la fotografia de consens d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf de Barcelona hi faltava el PSC. Els socialistes s'han situat en l'equidistància: recorden que sense el seu concurs no hauria estat possible el model d'immersió però, a la vegada, reclamen el compliment de les sentències que demanen un 25% de castellà a les aules catalanes -que no responen a criteris pedagògics-, fins al punt de sumar amb PP, Ciutadans i Vox en mocions al Parlament. Miquel Iceta, que aquest dissabte ha estat avalat com a president del PSC en el congrés que situat Salvador Illa com a primer secretari del partit, ha sintetitzat el posicionament dels socialistes catalans. Primer, ha assenyalat la desmesura de la dreta amb la llengua i l'escola -ha recorregut a la ironia per ridiculitzar la manipulació de Casado- i, després, ha carregat contra el Govern per la reculada de l'ús del català. El ministre de Cultura entén que, si la seva formació liderés la Generalitat, estaria garantit que Catalunya té "una sola escola i no dues" per raó de llengua.
El Govern, però, és en mans de l'independentisme, que compta amb el suport dels comuns en el blindatge del català a les aules. En Comú Podem, que la setmana que ve garantirà l'aprovació dels pressupostos, ha participat en la manifestació promoguda per la plataforma Som Escola -amb el lideratge organitzatiu d'Òmnium-, al costat dels sindicats CCOO i UGT, i una àmplia representació de les associacions educatives del país.
La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha destacat la importància d'una "Catalunya unida en els consensos" per confrontar les "mentides" de la dreta espanyola. L'argumentari, compartit pels dirigents catalans dels dos principals sindicats d'abast estatal, Javier Pacheco i Camil Ros, ha casat amb la defensa del model d'immersió que han fet ERC, Junts, CUP i Demòcrates. Tots, amb matisos, han posat en valor el suport que té l'escola catalana i han criticat la ingerència judicial.
En els discursos dels representants polítics i civils, però també en les proclames al carrer -així com en el manifest de Som Escola-, també hi ha hagut una demanda al Govern perquè actuï amb fermesa per protegir la "conquesta" de la immersió i revertir la reculada en l'ús social del català, com apunten les mateixes enquestes de l'administració. L'executiu es va moure dijous, en la cimera a Palau amb entitats del món educatiu, en què va detallar mesures després de dies en què només s'havien verbalitzat declaracions d'intencions.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar davant de la xarxa associativa que s'incrementaran les inspeccions per garantir que el català no retrocedeix com a llengua vehicular a les aules, es dotarà de docents els centres on s'hagin registrat peticions d'ensenyament bilingüe i es treballarà en un nou cos normatiu que blindi el model. Aragonès ha compartit manifestació amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquesta setmana havia instat Educació a prendre el control de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, una proposta que consellers de Junts no havien validat i que des de l'estructura comunicativa del Govern es va titllar d'"invent". La setmana acaba, però, amb un missatge més cohesionat.
Casado i la manipulació
Han contribuït a actuar en bloc les manipulacions de Casado sobre la realitat de l'escola catalana, que responen a denúncies antigues de fets sense contrastar ocorreguts també fora de Catalunya, com ha documentat NacióDigital. El discurs bel·ligerant i matusser del líder del PP ha motivat pancartes a la manifestació de Barcelona i ha incentivat reaccions polítiques. Després que el Govern anunciés que estudiaria accions legals contra Casado, Junts ha detallat que presentarà una querella per injúries, calúmnies i incitació a l'odi.
La llengua ha marcat l'agenda política en aquest tram final d'any -per la ingerència judicial a la immersió i la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, vinculats al pes del català a la llei de l'audiovisual-, i tornarà a acapar titulars en l'arrencada del 2022, perquè a la Generalitat es treballa per activar el Pacte Nacional per la Llengua. A l'espera d'un recorregut compartit en la carpeta de l'emancipació nacional, la defensa del català és ara el consens més sòlid que pot brandar el sobiranisme.
En la fotografia de consens d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf de Barcelona hi faltava el PSC. Els socialistes s'han situat en l'equidistància: recorden que sense el seu concurs no hauria estat possible el model d'immersió però, a la vegada, reclamen el compliment de les sentències que demanen un 25% de castellà a les aules catalanes -que no responen a criteris pedagògics-, fins al punt de sumar amb PP, Ciutadans i Vox en mocions al Parlament. Miquel Iceta, que aquest dissabte ha estat avalat com a president del PSC en el congrés que situat Salvador Illa com a primer secretari del partit, ha sintetitzat el posicionament dels socialistes catalans. Primer, ha assenyalat la desmesura de la dreta amb la llengua i l'escola -ha recorregut a la ironia per ridiculitzar la manipulació de Casado- i, després, ha carregat contra el Govern per la reculada de l'ús del català. El ministre de Cultura entén que, si la seva formació liderés la Generalitat, estaria garantit que Catalunya té "una sola escola i no dues" per raó de llengua.
El Govern, però, és en mans de l'independentisme, que compta amb el suport dels comuns en el blindatge del català a les aules. En Comú Podem, que la setmana que ve garantirà l'aprovació dels pressupostos, ha participat en la manifestació promoguda per la plataforma Som Escola -amb el lideratge organitzatiu d'Òmnium-, al costat dels sindicats CCOO i UGT, i una àmplia representació de les associacions educatives del país.
La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha destacat la importància d'una "Catalunya unida en els consensos" per confrontar les "mentides" de la dreta espanyola. L'argumentari, compartit pels dirigents catalans dels dos principals sindicats d'abast estatal, Javier Pacheco i Camil Ros, ha casat amb la defensa del model d'immersió que han fet ERC, Junts, CUP i Demòcrates. Tots, amb matisos, han posat en valor el suport que té l'escola catalana i han criticat la ingerència judicial.
En els discursos dels representants polítics i civils, però també en les proclames al carrer -així com en el manifest de Som Escola-, també hi ha hagut una demanda al Govern perquè actuï amb fermesa per protegir la "conquesta" de la immersió i revertir la reculada en l'ús social del català, com apunten les mateixes enquestes de l'administració. L'executiu es va moure dijous, en la cimera a Palau amb entitats del món educatiu, en què va detallar mesures després de dies en què només s'havien verbalitzat declaracions d'intencions.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar davant de la xarxa associativa que s'incrementaran les inspeccions per garantir que el català no retrocedeix com a llengua vehicular a les aules, es dotarà de docents els centres on s'hagin registrat peticions d'ensenyament bilingüe i es treballarà en un nou cos normatiu que blindi el model. Aragonès ha compartit manifestació amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquesta setmana havia instat Educació a prendre el control de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, una proposta que consellers de Junts no havien validat i que des de l'estructura comunicativa del Govern es va titllar d'"invent". La setmana acaba, però, amb un missatge més cohesionat.
Casado i la manipulació
Han contribuït a actuar en bloc les manipulacions de Casado sobre la realitat de l'escola catalana, que responen a denúncies antigues de fets sense contrastar ocorreguts també fora de Catalunya, com ha documentat NacióDigital. El discurs bel·ligerant i matusser del líder del PP ha motivat pancartes a la manifestació de Barcelona i ha incentivat reaccions polítiques. Després que el Govern anunciés que estudiaria accions legals contra Casado, Junts ha detallat que presentarà una querella per injúries, calúmnies i incitació a l'odi.
La llengua ha marcat l'agenda política en aquest tram final d'any -per la ingerència judicial a la immersió i la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, vinculats al pes del català a la llei de l'audiovisual-, i tornarà a acapar titulars en l'arrencada del 2022, perquè a la Generalitat es treballa per activar el Pacte Nacional per la Llengua. A l'espera d'un recorregut compartit en la carpeta de l'emancipació nacional, la defensa del català és ara el consens més sòlid que pot brandar el sobiranisme.