Diu Miquel Iceta que el congrés extraordinari del PSC per rellevar-lo com a líder del partit no és "cap hora dels adéus". De fet, ja fa temps que diu, a cavall entre la ironia i la convicció, que té "vocació d'eternitat". No en va ha recordat que fa 44 anys que abandera el segell socialista. La realitat és, però, que aquest cap de setmana tanca una etapa de set anys i mig per cedir el testimoni a Salvador Illa, que ja fa un any que ha anat assumint les regnes progressivament amb el triomf del 14-F com a carta de presentació de la nova etapa. Iceta, ara des de l'atalaia del ministeri de Cultura, ha tret pit d'entregar-li un partit que, després d'haver tocat fons colpejat pel procés sobiranista, ha ressuscitat fins a tornar-se a situar a la pole position. L'encàrrec del congrés a Illa és que sigui capaç de liderar victòries útils per governar.
"El PSC és el primer partit a Catalunya", ha repetit més d'una vegada Iceta per fer quallar en l'imaginari de les bases que, malgrat que la falta d'aliances no li han permès presidir la Generalitat, fa deu mesos va tornar a ser la formació més votada i lidera l'oposició al Parlament. El lema del conclave, Governar Catalunya, és testimoni de l'objectiu incomplert que a partir d'ara Illa hereta. Raimon Obiols, José Montilla i Pere Navarro han presenciat el relleu des de primera fila. "Hem esdevingut el primer partit en vots, però hem de ser el primer partit en el sindicalisme, en l'associacionisme, entre les dones, els joves i la gent gran i en implantació territorial. La cita del 2023 serà crucial", ha deixat dit Iceta abans del seu Last dance a ritme de Donna Summer.
El líder sortint ha cartografiat els reptes de futur, però sense deixar de fer balanç del seu llegat. Tres són els reptes amb els quals es va situar al capdavant d'un PSC que ha reconegut que el procés independentista "va posar a prova". De fet, l'ha definit com el "termòmetre més sensible" de la societat catalana i, per tant, el "sismògraf més precís" que justifica que fos el primer partit en patir internament el terratrèmol d'un procés que va fer implosionar el sistema de partits catalans.
El 13 de juliol del 2014, després de la renúncia de Pere Navarro, Iceta es va marcar, primer, el propòsit de "recosir" el partit i resoldre la crisi interna. Després, contribuir en la "renovació" del PSOE lligant el destí del PSC a l'aposta per un Pedro Sánchez inicialment defenestrat que va ser capaç de recuperar el lideratge, guanyar una moció de censura i instal·lar-se a la Moncloa. I, finalment, tornar a situar el PSC en una "posició central". Avui, ha celebrat que ha complert la seva triple missió.
De fet, l'ambient festiu plenament monopolitzat pel protocol covid al Centre de Convencions Internacionals al Fòrum, escenifica el balanç satisfactori de l'etapa Iceta i la moral recuperada amb la qual la tropa socialista encara l'era Illa. "Alguns anunciaven abans d'hora la nostra defunció i publicaven la nostra esquela", ha deixat caure el ministre, que ha argumentat que la recuperació del PSC s'explica pel seu projecte "col·lectiu i democràtic" i la "fidelitat" a les seves arrels. Ha assegurat, sense mencionar-los però fent referència a Ciutadans i els comuns -dos projectes que van erosionar la seva bossa de votants anys enrere- que el partit socialista "no és una moda, una anècdota o fruit d’una experiència de laboratori o globus inflat mediàticament".