Parlament

De la protecció de Juvillà al cas de Canet: així es construeix l'estil Borràs

La presidenta de la cambra catalana exerceix el càrrec amb aspiració de marcar criteri propi, si cal davant del Govern, i de ser inflexible amb la crispació protagonitzada per la dreta i l'extrema dreta

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 19 de desembre de 2021 a les 09:09 |
Laura Borràs, durant el ple de Parlament d'aquesta setmana. | Junts
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dilluns al matí, plantejament en una entrevista a RTVE basat en què Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació, pugui assumir la direcció de l'escola de Canet de Mar on ja s'aplica la sentència per imposar el 25% de castellà a les aules. Dimarts a la tarda, expulsió de Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans, de l'hemicicle. I, divendres al matí, aval del ple a la decisió de mantenir l'escó de Pau Juvillà, secretari tercer de la mesa i diputat de la CUP, malgrat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'inhabilita durant mig any. Són tres decisions protagonitzades o bé en les quals hi ha tingut una implicació rellevant Laura Borràs, presidenta del Parlament i un dels lideratges més potents de Junts. I serveixen per explicar quines han estat les línies mestres de la seva trajectòria des que va assumir el càrrec, a mitjans de març, un cop va decidir definitivament no formar part del nou Govern.

No va ser una tria innòcua, ni tampoc senzilla d'abordar. Dirigents del seu partit -entre els quals Jordi Sànchez, secretari general de Junts- li van recomanar establir-se al Parlament, plaça amb visibilitat pública i representació institucional assegurada, per bé que no van faltar veus que l'insistien en la necessitat de sumar-se al nou executiu per condicionar de prop Pere Aragonès des de la vicepresidència. Amb el pas dels mesos, Borràs no amaga certa distància amb les decisions que ha anat adoptant el Govern, especialment pel que fa al diàleg amb l'Estat o les complicacions per bastir una estratègia unitària. Com a dirigent que fa el salt a primera fila l'1-O -malgrat haver tingut càrrecs previs a l'administració, com la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)-, mostra disgust per la manca de full de ruta compartit. 


En clau de procés, però també en altres qüestions nuclears que posen l'executiu davant del mirall de la justícia, com ha passat a Canet de Mar després de l'aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un 25% de castellà a les aules. El plantejament de Borràs per tal que Cambray pugui assumir la direcció del centre va suposar un petit sisme al Govern i als partits que li fan costat, també el seu. Tot i que fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que el missatge no va ser "consensuat" amb la direcció, l'entorn de Borràs manté que aquesta opció -i d'altres que s'han debatut en privat- han estat tractades dins l'executiva i també en el marc d'una comissió específica del grup parlamentari.


Al llarg de dilluns, un cop ERC ja havia mostrat la discrepància en públic, la qüestió va aterrar dins l'executiu. Quan es va començar a preparar la roda de premsa de l'endemà, protagonitzada per la portaveu Patrícia Plaja, es va donar per fet que la qüestió apareixeria en les preguntes plantejades pels periodistes. Fonts de Presidència assenyalen que des de Vicepresidència -departament liderat per Jordi Puigneró, de Junts- es va indicar que no podien "controlar" els missatges que emetia Borràs. Un missatge que també es va fer servir en la comissió de coordinació de comunicació entre els partits del Govern, fundada el 18 de novembre, per referir-se al perfil públic de la presidenta del Parlament, molt activa a Twitter, on acumula més de 136.000 seguidors.

El missatge verbalitzat per Plaja en la roda de premsa de Govern de dimarts al migdia va ser inequívoc: es va referir a la proposta de Borràs com un "invent", i la va descartar. Fonts parlamentàries indiquen que no es va avisar la presidenta ni el seu equip que es faria servir una expressió com aquesta. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va preferir el terme "solucions màgiques" el dia abans per referir-se a la proposta de Borràs. En la part informal de la reunió de l'executiu, segons fonts republicanes, el conseller d'Educació va expressar malestar per la proposta. L'entorn de Borràs, però, clarifica que dilluns els dos dirigents van mantenir una conversa "cordial" a Barberà del Vallès, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi, sobre el cas de Canet. "Parlen amb franquesa i ho aclareixen tot", remarquen aquestes fonts, que neguen qualsevol "picabaralla" o "tensió". La CUP també va plantejar que Cambray es posés al capdavant de l'escola.


El blindatge de Juvillà, aprovat amb suport ampli


El judici contra el diputat anticapitalista i secretari tercer de la mesa va fer que, dins del Parlament i en concret en el marc de la mesa, es procedís a accelerar la resposta a una inhabilitació que es donava per segura. L'entorn de Borràs assenyala que s'ha treballat "molt coordinadament" en clau independentista per fer que Juvillà no perdés l'escó al primer embat judicial. Una actuació que ha servit a la presidenta per diferenciar-se de l'episodi en què Quim Torra va perdre la condició de diputat sense esperar a veure què deia el Suprem -per tant, sense sentència ferma-, motiu de picabaralla entre ERC i Junts. Els de Carles Puigdemont van acusar Roger Torrent, expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa, de no fer prou per protegir l'expresident català.


Torra és, precisament, un dels dirigents més propers a Borràs, amb qui feia pinya l'anterior legislatura juntament amb Francesc de Dalmases i Josep Costa. La presidenta del Parlament també ha tingut interès en dur al ple el dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat que blinda -per ara- Juvillà, i ha vist que tant el PSC com els comuns validaven la decisió. No va passar el mateix quan va plantejar-se en el marc de la mesa la reforma del reglament per tractar-hi, entre d'altres qüestions, la qüestió de si un diputat a qui s'obre judici oral veu suspesa la seva condició de representant. Això està estipulat en l'article 25.4 del reglament, un precepte que serà clau si Borràs es veu obligada a asseure's al banc dels acusats pel cas de presumpta corrupció a la ILC. L'acusació sobre el fraccionament de contractes pot ser la gran ombra que hagi d'afrontar la presidenta del Parlament si la causa continua endavant al TSJC.

Conversa amb Martín Blanco després de l'expulsió


Al marge del cas Canet i del suport a Juvillà, la setmana de Borràs ha estat marcada per l'expulsió de l'hemicicle de Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans. La presidenta del Parlament va arrencar el ple de la setmana amb un discurs de suport al diputat de la CUP -emparat en l'article 169.4 del reglament- i va enervar la formació taronja. En concret, Martín Blanco va voler prendre la paraula i, en ser-li retirada, no va parar de parlar entre protestes de tot el seu grup. L'escena va motivar que Borràs el fes fora en un gest molt aplaudit pels diputats de Junts, que celebren la tolerància zero en aquest tipus de situacions, especialment. "No es consenteix la mala educació", va indicar la presidenta de la cambra en una conversa posterior amb Martín Blanco.


Els tres episodis de la setmana -la frase sobre Cambray, la protecció de Juvillà i la inflexibilitat davant les escenificacions de Ciutadans- retraten com s'està construint el perfil de Borràs. Una presidenta del Parlament que es mou a cavall del suport de les bases independentistes, un cert punt de vers lliure envers el discurs orgànic de partit, un component de contrapoder davant del Govern i la voluntat de marcar diferències amb l'etapa de Torrent. "Si es presentés una altra vegada a les primàries de Junts per ser candidata, arrasaria", manté un dirigent avesat a analitzar enquestes. El futur de la legislatura i el calendari judicial determinaran com continuarà la trajectòria de Borràs.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació