16
de desembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:59h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs d'apel·lació dels activistes Francisco Garrobo i Moisès Fernández contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, que el novembre de 2020 els va condemnat a penes de tres anys i mig i un any de presó, respectivament, pel delicte de desordres públics per haver tallat la Ronda de Dalt durant la vaga general de 2017. D'aquesta manera, la sala d'apel·lacions del TSJC ha anul·lat la resolució de la secció 21 de l'Audiència de Barcelona i ha decidit absoldre els dos vaguistes, que sempre han denunciat una "persecució política" contra l'activisme per desmobilitzar el carrer.
La sentència, de 25 pàgines i feta pública aquest dijous, considera que els fets pels quals es va condemnar Garrobo i Fernández s'emmarquen en el dret de reunió i no poden ser considerats delicte. El TSJC discrepa de la valoració de la prova que va fer l'Audiència i assenyala que cap dels agents dels Mossos que van testificar al judici, ni cap dels altres testimonis, va afirmar que es produïssin amenaces dels manifestants cap als conductors dels vehicles durant el tall de la Ronda de Dalt.
El tribunal reconeix que hi va haver situacions de tensió i conflictivitat, pròpies del tall, però que es va reduir quan els funcionaris policials van parlar amb Garrobo i es va obrir una via alternativa per a la circulació dels vehicles. El TSJC qüestiona la credibilitat d'alguns testimonis i assenyala que no s'ha practicat prou prova per determinar circumstàncies concretes d'alguns dels incidents que l'Audiència va considerar acreditats.
La sentència també desmunta el delicte de desordres públics agreujats pels quals van ser condemnats els activistes i cita nombrosa jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per acabar concloent que l'actuació de Garrobo i Fernández s'emmarca en el dret fonamental de reunió. "El TEDH estableix que queda protegit pel dret de reunió pacífica qualsevol manifestació que pugui molestar o ofendre persones que s'oposin a idees que es pretenen promoure, per molt xocants o inacceptables que pugui semblar a les autoritats determinades opinions", recorda el tribunal. En aquest sentit, assenyala que les reivindicacions independentistes s'emmarquen, també, en el dret de reunió i de manifestació.
Per tot plegat, el TSJC ressalta que no hi ha cap prova que acrediti que els dos acusats van tenir actuacions violentes durant el tall de la Ronda de Dalt, reconeix que l'acció va provocar afectacions importants en el trànsit però que no consta que impedís serveis essencials i conclou que els fets "s'enquadren dins de l'àmbit de protecció material del dret constitucional de reunió", que té com a límit que la reunió deixi de ser pacífica, "cosa que no va succeir en el cas que s'analitza".
El 24 de novembre de 2020 l'Audiència de Barcelona va condemnar Garrobo a tres anys i mig de presó per desordres públics greus i reincidència, i a un any a Fernández pel mateix delicte. Tots dos havien participat a la vaga general del 8 de novembre de 2017, convocada en protesta pels fets de l'octubre de 2017 i l'empresonament del Govern. La sentència considerava provat que els dos activistes havien mantingut "enfrontaments verbals amb gestos" i "actituds amenaçadores" amb els conductores dels vehicles afectats pel tall que es va fer a la Ronda de Dalt, cosa que havia provocat "nombroses situacions de conflicte".
La defensa, pilotada per Alerta Solidària, va anunciar des del primer moment que presentaria recurs contra la sentència, que van qualificar de "purament política" i encaminada a condemnar "totes les persones que lluiten dia a dia" en moviments socials. Ara, un any després, el TSJC els ha donat la raó, ha anul·lat la resolució de l'Audiència de Barcelona i ha absolt els dos activistes.
La sentència, de 25 pàgines i feta pública aquest dijous, considera que els fets pels quals es va condemnar Garrobo i Fernández s'emmarquen en el dret de reunió i no poden ser considerats delicte. El TSJC discrepa de la valoració de la prova que va fer l'Audiència i assenyala que cap dels agents dels Mossos que van testificar al judici, ni cap dels altres testimonis, va afirmar que es produïssin amenaces dels manifestants cap als conductors dels vehicles durant el tall de la Ronda de Dalt.
El tribunal reconeix que hi va haver situacions de tensió i conflictivitat, pròpies del tall, però que es va reduir quan els funcionaris policials van parlar amb Garrobo i es va obrir una via alternativa per a la circulació dels vehicles. El TSJC qüestiona la credibilitat d'alguns testimonis i assenyala que no s'ha practicat prou prova per determinar circumstàncies concretes d'alguns dels incidents que l'Audiència va considerar acreditats.
La sentència també desmunta el delicte de desordres públics agreujats pels quals van ser condemnats els activistes i cita nombrosa jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per acabar concloent que l'actuació de Garrobo i Fernández s'emmarca en el dret fonamental de reunió. "El TEDH estableix que queda protegit pel dret de reunió pacífica qualsevol manifestació que pugui molestar o ofendre persones que s'oposin a idees que es pretenen promoure, per molt xocants o inacceptables que pugui semblar a les autoritats determinades opinions", recorda el tribunal. En aquest sentit, assenyala que les reivindicacions independentistes s'emmarquen, també, en el dret de reunió i de manifestació.
Per tot plegat, el TSJC ressalta que no hi ha cap prova que acrediti que els dos acusats van tenir actuacions violentes durant el tall de la Ronda de Dalt, reconeix que l'acció va provocar afectacions importants en el trànsit però que no consta que impedís serveis essencials i conclou que els fets "s'enquadren dins de l'àmbit de protecció material del dret constitucional de reunió", que té com a límit que la reunió deixi de ser pacífica, "cosa que no va succeir en el cas que s'analitza".
El 24 de novembre de 2020 l'Audiència de Barcelona va condemnar Garrobo a tres anys i mig de presó per desordres públics greus i reincidència, i a un any a Fernández pel mateix delicte. Tots dos havien participat a la vaga general del 8 de novembre de 2017, convocada en protesta pels fets de l'octubre de 2017 i l'empresonament del Govern. La sentència considerava provat que els dos activistes havien mantingut "enfrontaments verbals amb gestos" i "actituds amenaçadores" amb els conductores dels vehicles afectats pel tall que es va fer a la Ronda de Dalt, cosa que havia provocat "nombroses situacions de conflicte".
La defensa, pilotada per Alerta Solidària, va anunciar des del primer moment que presentaria recurs contra la sentència, que van qualificar de "purament política" i encaminada a condemnar "totes les persones que lluiten dia a dia" en moviments socials. Ara, un any després, el TSJC els ha donat la raó, ha anul·lat la resolució de l'Audiència de Barcelona i ha absolt els dos activistes.