Juvillà i una fotografia bona

Rep el butlletí cada matí al teu correu

En una setmana de discursos polítics al Parlament que deuen haver ruboritzat els electors que practiquen el sentit comú -cap de tan estrident i fals com el que va pronunciar Carlos Carrizosa dimecres, en què va comparar Canet de Mar i Ermua, per establir un vincle entre independentisme i terrorisme-, el contrapès a la mala política se sintetitza en la fotografia d'acord que els integrants independentistes de la mesa van escenificar ahir per mostrar unitat en la resposta al cas Pau Juvillà. Les forces independentistes es van entendre per impedir que el diputat de la CUP -ara secretari tercer de la mesa- no perdi l'escó fins que hi hagi una sentència ferma sobre la seva inhabilitació. 

Per què és una fotografia bona la que il·lustra la resposta parlamentària al cas Juvillà? En primer terme, ras i curt, perquè posa el focus en la sobirania del Parlament davant l'ofensiva judicial. I, en segon terme, perquè trenca la dinàmica de divorci de l'anomenada majoria del 25%, reivindicada des de l'escrutini electoral del febrer, però que no s'ha practicat més enllà de la investidura. Els tres partits independentistes van votar per separat les grans qüestions del debat de política general -des de l'ampliació de l'aeroport del Prat fins a la taula de diàleg amb el govern espanyol- i tampoc van sumar per a la tramitació dels pressupostos de la Generalitat, que s'aprovaran de forma definitiva la setmana que ve, un cop el Govern i En Comú Podem han segellat l'acord.

Tanmateix, el pacte antirepressiu també té un ingredient positiu afegit: incorpora els comuns i el PSC, que ahir no van fer acte de presència a la sala de premsa del Parlament, però que comparteixen el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats que es votarà al ple. Tots els grups, a excepció de Vox, Cs i el PP, defensen que Juvillà pot mantenir l'escó fins que la sentència d'inhabilitació per desobediència sigui definitiva. Comuns, socialistes i independentistes entenen que el reglament de la cambra catalana és clar en la protecció dels diputats. L'electe de la CUP pot recórrer al Tribunal Suprem i, mentrestant, exercir les seves funcions a la cambra catalana.

Els representants sobiranistes de la mesa han fet els deures per evitar repetir el cas Quim Torra. En aquell moment, la inacció i el desacord que es va produir amb la retirada de l'escó al llavors president de la Generalitat va ser el germen del final de la legislatura. Amb el precedent de Torra ben viu, ara s'ha optat perquè sigui el Parlament qui voti sobre la protecció de l'escó abans que la Junta Electoral n'ordeni la inhabilitació immediata.

Però l'entesa d'aquest dijous té els límits que té. El primer, que el més probable és que el diputat sigui rellevat quan hi hagi sentència ferma -fins i tot la CUP ha insinuat que no s'hi oposarà. I, el segon, que Juvillà no serà el patró de comportament per altres causes, com el que afecta Laura Borràs per fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Ho deixava clar David Cid, diputat dels comuns, quan deia ahir que la resposta a aquesta sentència "no és comparable amb altres casos de judici oral per corrupció". Un avís per quan entri en escena el cas Borràs, que la presidenta del Parlament emmarca persecució política. 

» El futur del català i la defensa del model d'immersió van centrar la cimera d'aquest dijous al Palau de la Generalitat, en què el Govern i entitats del sector educatiu van debatre la resposta a la resolució del Suprem sobre el 25% del castellà a les aules. Després de jornades sense concrecions el pla de resposta de l'executiu, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van anunciar una ofensiva per garantir el català a les aules, que inclou més presència d'inspectors a les escoles per protegir la llengua, nous docents en centres afectats per denúncies judicials i una reforma del cos normatiu per blindar el model lingüístic. Sobre la salut de la llengua i el seu futur, en vaig escriure una reflexió dimarts -la podeu llegir en aquest enllaç-, que intenta fixar les coordenades que entenc que hauria de seguir el debat polític i l'acció governamental.
 

---

Avui no et perdis

» Manuel Castells deixa el govern espanyol i Joan Subirats el rellevarà com a ministre; per Lluís Girona i Joan Serra Carné.

»El Govern intensificarà les inspeccions per garantir l'ús del català a l'escola; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Opinió: «La llengua pròpia»; per Francesc Colomé.

» Opinió: «La vam oblidar i ara crema»; per Francesc-Marc Álvaro.

»L'espanyolisme ja té la via per generalitzar el 25% de castellà a l'escola; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'astúcia de reconciliar-se»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Sanitat aprova la tercera dosi per a tots els majors de 40 anys.

»El comitè assessor del Govern demana més restriccions per Nadal per frenar contagis; per Víctor Rodrigo i Jordi Velert.

»L'OMS recomana fer un test d'antígens o una PCR abans de les trobades de Nadal.

» L'Agència Europea del Medicament autoritza l'ús de la pastilla de Pfizer contra la Covid.

»Illa tria Èlia Tortolero, dirigent del PSC al Bages, com nova portaveu del partit.

»Manuel Bustos haurà d'entrar a presó pel cas Mercuri; per Bernat Surroca.

»Joan Carles I torna a signar la felicitació de Nadal de la Casa Reial.

»El Primavera Sound es planteja deixar Barcelona el 2023.

» La secció Rumbes i flors: «Les putes del TNC»; per Paula Carreras.
 

---

 El passadís

El PSC, ERC i Junts intercanvien aquests dies propostes sobre com ha de funcionar la nova CCMA. El consell d'administració de l'empresa que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio fa més de tres anys que té el mandat caducat i dels sis membres que tenia només en queden quatre. La renovació, que els partits es van comprometre a acordar abans de final d'any, és urgent i, entre els professionals, un clam. La nova direcció haurà de convocar per primer cop un concurs per escollir nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio. Dimecres es va celebrar la gala del setè Premi de Periodisme d'Investigació que organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils, i que va reconèixer treballs del Sense ficció de TV3 i del SomGarrigues. Als discursos, tant el periodista de TV3 Carles Prats com el president del Grup, Enric Borràs, van fer referència a la necessitat de renovar la CCMA. Els escoltaven els diputats de Junts, ERC i la CUP de la comissió de control dels mitjans públics i també el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que assistia a la gala com a convidat. Borràs va recordar la importància d'una TV3 forta i menys dependent de les estructures governamentals per tirar del carro del sector audiovisual i per la bona salut del català.

Vist i llegit

Pep Masabeu és l'ànima de Braval, el centre que ofereix suport educatiu i activitats esportives a joves de famílies desafavorides del barri del Raval, majoritàriament d'origen immigrant. Al capdavant de l'entitat des del 1998, Masabeu també ha estat l'impulsor en els darrers 15 anys de fins a 117 debats informals per dialogar sobre immigració i integració, que han comptat amb la participació de 600 professionals de diferents àmbits. Les conclusions d'aquestes trobades queden plasmades ara en el llibre Claus de l'èxit per a l'ascensor social, obra de Masabeu i amb pròleg de Núria Gispert, que va ser presidenta de Cáritas i va acompanyar el responsable de Braval en tots els debats. En la presentació de l'assaig, programada aquesta setmana, el filòsof i pedagog Gregorio Luri va destacar el "temps de qualitat" que ofereix l'ONG al centenar d'escolars que atén. La feina de Masabeu i el seu equip -que podeu consultar en aquest enllaç- suma per fer possible la igualtat d'oportunitats en un dels barris amb menys renda de Barcelona.

 El nom propi

La jornadad'aquest dijous va tancar-se amb un relleu de ministre al govern espanyol. Manuel Castells deixa l'executiu per "motius personals" -al seu entorn apuntaven ahir a raons de salut- i el rellevarà Joan Subirats, extinent d'alcalde del govern d'Ada Colau i un dels ideòlegs del projecte polític dels comuns. Persona de la màxima confiança de l'alcaldessa, Subirats va integrar el cercle fundador de la plataforma Guanyem -germen de la candidatura electoral de Barcelona en Comú-, fins al punt que va ser una de les tres persones que el 26 de juny del 2014 va presentar la iniciativa a l'escola Collaso i Gil del barri del Raval. A la taula, davant el nombrós públic, hi havia la mateixa Colau i Jaume Asens, avui president del grup parlamentari d'Unides Podem. Acadèmic de llarga trajectòria, Subirats es va jubilar el juliol passat i va abandonar el govern municipal. Ara, però, torna a l'arena política, per ser ministre.   

 Els imperdibles

Ara que la presència del català a les plataformes audiovisuals ha ocupat titulars, perquè ha estat matèria de negociació entre ERC i la Moncloa per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, cada estrena d'un treball celebrat que no està subtitulat o doblat al català fa més evident la presència minsa de la llengua en els continguts audiovisuals. És el cas de La sangre helada, l'adaptació a la pantalla de la novel·la d'Ian McGuire, disponible des del mes de novembre a Movistar+. Amb un repartiment excel·lent -Jack O'Connell, Colin Farrell, Stephen Graham, Tom Courtenay i Peter Mullan-, el thriller relata la violència que acompanya la tripulació d'un pesquer que caça balenes en aigües de l'Àrtic. Rodada a l'arxipèlag noruec de Svalbard, el punt més septentrional en el qual s'ha gravat una ficció, la sèrie és del tot recomanable, encara que faci venir fred. Bon cap de setmana!

 ​