18
de desembre
del
2021
Falta un any i mig per a les eleccions municipals i els partits comencen a greixar la maquinària. La CUP ha convocat aquest dissabte l'assemblea nacional per començar a preparar aquests comicis, clau per a una formació d'arrel municipalista. La jornada durarà tot el dia i es farà al pavelló poliesportiu Virrei Amat, al barri de Nou Barris de Barcelona. El lloc escollit no és casual: si bé no formarà part estrictament del debat de l'assemblea, la CUP ha situat Barcelona com a objectiu clau dels comicis de 2023 després de quedar fora de l'ajuntament el 2019. L'assemblea, que arrencarà a les deu i s'allargarà fins les nou del vespre, debatrà també el paper de la CUP a les eleccions europees i la creació d'una oficina internacional per potenciar el perfil exterior de la formació.
L'assemblea no és com la que es va reunir per decidir el posicionament de la CUP sobre els pressupostos. En aquest cas, es tracta de l'assemblea nacional, l'òrgan d'expressió de la voluntat de tota la militància i que marca la línia d'actuació general de la formació. Hi participaran unes 500 persones, que debatran i aprovaran dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègica, i les corresponents esmenes presentades. La qüestió central del debat seran les eleccions municipals i l'encaix de les candidatures àmplies -aquells casos en què la CUP es presenta amb altres formacions, com ara Badalona, Girona o Sabadell- a l'organització. Entre la militància hi ha qui aposta per més experiències electorals amb altres partits mentre que altres sectors es decanten per concórrer en solitari.
En clau municipal, Barcelona és clau. Els cupaires van perdre perdre la representació a l'ajuntament l'any 2019, en unes eleccions amb Anna Saliente com a cap de llista. La capital catalana no serà una carpeta que s'abordarà a l'assemblea, però la CUP coincideix que és clau entrar un altre cop al consistori per poder condicionar la governabilitat, especialment després de l'intercanvi entre ERC i comuns per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat a canvi dels de l'ajuntament. Fonts consultades expliquen que fa mesos que s'està treballant per reconstituir l'espai a la capital catalana, i que la CUP s'implicarà a fons per recuperar la representació. La qüestió, en tot cas, és embrionària, i de l'assemblea no en sortiran ni noms ni possibles llistes electorals.
L'assemblea es preveu més organitzativa que no pas política. Les ponències de la CUP acostumen a estar plantejades a dos anys vista -l'última assemblea es va fer a Celrà l'any 2019, i l'any passat no es va poder fer per la pandèmia- i en la carpeta de full de ruta o d'actuació parlamentària no hi ha prevista cap actualització. No es parlarà de la relació amb el Govern, que aquesta setmana ha certificat l'acord amb els comuns pels pressupostos. Sí que es farà una anàlisi de com està el país i sobre com avançar en la implementació de la CUP al País Valencià i les Illes. En un principi, assenyalen fonts consultades, l'assemblea havia de ser només organitzativa, però finalment es van voler incloure-hi debats estratègics i per això també s'actualitzarà aquesta ponència, però no hi haurà grans canvis.
Candidatura al Parlament Europeu?
La trobada de la militància cupaire servirà també per obrir el debat sobre el paper que ha de tenir la CUP a les eleccions europees. La qüestió anirà per llarg. Les eleccions estan previstes per l'any 2024, però la formació vol evitar que la pressió política els obligui a tenir un debat complex de manera precipitada, com va passar amb la participació a les eleccions espanyoles. De fet, l'assemblea també farà una valoració del paper de la CUP al Congrés, on va irrompre l'any 2019 de la mà de Mireia Vehí i Albert Botran. La qüestió europea, però, serà un dels eixos de la jornada. La CUP té clar que l'estat espanyol és "un mur" pel que fa a les reivindicacions catalanes i no acceptarà ni el referèndum ni l'amnistia, les dues carpetes que porta la delegació catalana a la taula de diàleg.
Els anticapitalistes plantegen un referèndum abans de 2024 i volen fer-lo coincidir amb els segon referèndum a Escòcia, previst pel mateix any. "És una nova oportunitat que s'obre a nivell europeu i tornarà a posar el debat sobre la taula de les institucions europees. Catalunya ha de tenir un peu en aquest debat", assenyalen fonts cupaires. La batalla per la internacionalització del procés és clau, i per això la CUP vol enfortir el seu paper a l'exterior. Entre altres coses, això vol dir debatre què s'ha de fer a les eleccions europees. La formació ja s'hi va presentar el 2004, amb l'activista independentista Jesús Artiola al capdavant, quan encara eren un partit estrictament municipalista i no havia fet el salt al Parlament. No van accedir a l'Eurocambra, però la campanya va servir per donar a conèixer el projecte.
La creació de l'oficina internacional
L'assemblea d'aquest dissabte està previst que acordi la creació de l'oficina internacional de la CUP, enfocada a integrar l'àmbit internacional dins la pròpia organització i també lligada a l'estratègia d'internacionalitzar el procés i donar més pes a les relacions internacionals. Des de la CUP insisteixen que aquesta oficina no té res a veure amb el Consell per la República, espai on la formació no participa i que insisteixen que s'ha de replantejar per millorar-ne la transversalitat i clarificar-ne l'objectiu. Una de les preguntes que s'obren a partir de la creació d'aquesta oficina serà el paper que hi podrà tenir Anna Gabriel, exdiputada cupaire durant els anys més intensos del procés i que actualment viu exiliada a Suïssa.
L'assemblea no és com la que es va reunir per decidir el posicionament de la CUP sobre els pressupostos. En aquest cas, es tracta de l'assemblea nacional, l'òrgan d'expressió de la voluntat de tota la militància i que marca la línia d'actuació general de la formació. Hi participaran unes 500 persones, que debatran i aprovaran dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègica, i les corresponents esmenes presentades. La qüestió central del debat seran les eleccions municipals i l'encaix de les candidatures àmplies -aquells casos en què la CUP es presenta amb altres formacions, com ara Badalona, Girona o Sabadell- a l'organització. Entre la militància hi ha qui aposta per més experiències electorals amb altres partits mentre que altres sectors es decanten per concórrer en solitari.
En clau municipal, Barcelona és clau. Els cupaires van perdre perdre la representació a l'ajuntament l'any 2019, en unes eleccions amb Anna Saliente com a cap de llista. La capital catalana no serà una carpeta que s'abordarà a l'assemblea, però la CUP coincideix que és clau entrar un altre cop al consistori per poder condicionar la governabilitat, especialment després de l'intercanvi entre ERC i comuns per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat a canvi dels de l'ajuntament. Fonts consultades expliquen que fa mesos que s'està treballant per reconstituir l'espai a la capital catalana, i que la CUP s'implicarà a fons per recuperar la representació. La qüestió, en tot cas, és embrionària, i de l'assemblea no en sortiran ni noms ni possibles llistes electorals.
L'assemblea es preveu més organitzativa que no pas política. Les ponències de la CUP acostumen a estar plantejades a dos anys vista -l'última assemblea es va fer a Celrà l'any 2019, i l'any passat no es va poder fer per la pandèmia- i en la carpeta de full de ruta o d'actuació parlamentària no hi ha prevista cap actualització. No es parlarà de la relació amb el Govern, que aquesta setmana ha certificat l'acord amb els comuns pels pressupostos. Sí que es farà una anàlisi de com està el país i sobre com avançar en la implementació de la CUP al País Valencià i les Illes. En un principi, assenyalen fonts consultades, l'assemblea havia de ser només organitzativa, però finalment es van voler incloure-hi debats estratègics i per això també s'actualitzarà aquesta ponència, però no hi haurà grans canvis.
Candidatura al Parlament Europeu?
La trobada de la militància cupaire servirà també per obrir el debat sobre el paper que ha de tenir la CUP a les eleccions europees. La qüestió anirà per llarg. Les eleccions estan previstes per l'any 2024, però la formació vol evitar que la pressió política els obligui a tenir un debat complex de manera precipitada, com va passar amb la participació a les eleccions espanyoles. De fet, l'assemblea també farà una valoració del paper de la CUP al Congrés, on va irrompre l'any 2019 de la mà de Mireia Vehí i Albert Botran. La qüestió europea, però, serà un dels eixos de la jornada. La CUP té clar que l'estat espanyol és "un mur" pel que fa a les reivindicacions catalanes i no acceptarà ni el referèndum ni l'amnistia, les dues carpetes que porta la delegació catalana a la taula de diàleg.
Els anticapitalistes plantegen un referèndum abans de 2024 i volen fer-lo coincidir amb els segon referèndum a Escòcia, previst pel mateix any. "És una nova oportunitat que s'obre a nivell europeu i tornarà a posar el debat sobre la taula de les institucions europees. Catalunya ha de tenir un peu en aquest debat", assenyalen fonts cupaires. La batalla per la internacionalització del procés és clau, i per això la CUP vol enfortir el seu paper a l'exterior. Entre altres coses, això vol dir debatre què s'ha de fer a les eleccions europees. La formació ja s'hi va presentar el 2004, amb l'activista independentista Jesús Artiola al capdavant, quan encara eren un partit estrictament municipalista i no havia fet el salt al Parlament. No van accedir a l'Eurocambra, però la campanya va servir per donar a conèixer el projecte.
La creació de l'oficina internacional
L'assemblea d'aquest dissabte està previst que acordi la creació de l'oficina internacional de la CUP, enfocada a integrar l'àmbit internacional dins la pròpia organització i també lligada a l'estratègia d'internacionalitzar el procés i donar més pes a les relacions internacionals. Des de la CUP insisteixen que aquesta oficina no té res a veure amb el Consell per la República, espai on la formació no participa i que insisteixen que s'ha de replantejar per millorar-ne la transversalitat i clarificar-ne l'objectiu. Una de les preguntes que s'obren a partir de la creació d'aquesta oficina serà el paper que hi podrà tenir Anna Gabriel, exdiputada cupaire durant els anys més intensos del procés i que actualment viu exiliada a Suïssa.