Giró compara Madrid amb els paradisos fiscals i defensa un model «progressiu»

El conseller d'Economia retreu al Constitucional haver fet "perdre el temps" a la Generalitat a l'hora d'abaixar els impostos a les rendes més baixes

Jaume Giró, al Parlament.
Jaume Giró, al Parlament. | Junts
15 de desembre del 2021
Actualitzat a les 10:00h
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha equiparat aquest dimecres les prioritats de Madrid en la carpeta dels impostos amb paradisos fiscals de l'estil de Panamà, les Bahames o les Illes Caiman. Ho ha fet en el transcurs d'una resposta a Antonio Gallego, diputat de Vox, durant la sessió de control al Parlament. Davant la demanda de Gallego d'apostar per la "competitivitat fiscal", Giró ha indicat que aquest concepte és més propi de paradisos fiscals i, "potser", de la Comunitat de Madrid. El govern autonòmic liderat per Isabel Díaz Ayuso fa bandera de les rebaixes d'impostos, tot i que el conseller ha recordat que es tracta del territori més "privilegiat" de tot l'Estat.

"En els estats occidentals, preocupa la progressivitat. Quan parlem de fiscalitat, cal progressivitat, justícia social i solidaritat", ha ressaltat Giró, que ha indicat que el concepte de "competivitat" associada als impostos està lligada a les empreses, no a les administracions. El conseller d'Economia ha posat èmfasi en la reforma que ha fet el Govern per tal d'abaixar l'IRPF al 80% dels catalans, és a dir, aquells que ingressen 35.000 euros o menys. La decisió s'ha pres després que el Tribunal Constitucional (TC) tombés la rebaixa a les rendes més baixes inclosa en els comptes de l'any passat.  Si el TC d'Espanya no ens fes perdre temps, aniríem més ràpid en aconseguir un país més just, més solidari i més pròsper", ha resumit el dirigent de Junts.

Segons els càlculs de l'executiu, la reforma tindrà un impacte econòmic assumible per a les seves arques, de l'entorn dels 19 milions. I en concret, el primer tram de la base liquidable de l'IRPF, que fins ara abraçava dels 0 als 17.707,2 euros, es dividiria en dos, tallant pels 12.450 euros, i mentre el segon mantindria el tipus actual el 12%, el primer el reduiria fins al 10,5%. El que fins ara era el segon tram, dels 17.707,2 fins als 33.007,2 euros, també es dividiria en dos, tallant pels 21.000 euros. I les bases liquidables d'entre 17.707,2 i 21.000 euros mantindrien el tipus actual del 14%, i els d'entre 21.000 i 33.007,2 euros l'augmentarien fins al 15%. Finalment, el tram següent, dels 33.007,2 a 53.407,2 euros, incrementaria el tipus del 18,5% al 18,8%.

Tots aquests canvis s'han fet per evitar que la rebaixa als trams inferiors beneficiés també les rendes més altes, ja que cada tipus afecta un tram de renda determinat de cadascuna de les declaracions i no a tota la base liquidable en el seu conjunt. Amb aquests canvis, per tant, el Departament calcula que cap contribuent augmentarà la quota a pagar de l'IRPF i, en canvi, el 80% que ingressa fins a uns 35.000 euros la veurà reduïda, especialment les rendes més baixes.

Aquestes modificacions s'estan acabant de negociar amb els comuns i inclouran altres novetats. Per una banda, s'amplia a a famílies monoparentals la possibilitat de deducció del lloguer com a habitatge habitual, mesura que reduirà la recaptació de la Generalitat en 3,7 milions anuals. Per altra banda, les famílies monoparentals també es podran deduir uns 300 euros en l'IRPF en cas de naixement o adopció d'un fill, un canvi amb un impacte d'1,1 milions a les arques públiques.