14
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:24h
Òmnium Cultural ha concedit aquest dimarts els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia 2021. El principal premi de la nit, el Sant Jordi de Novel·la, ha estat concedit al dramaturg Sergi Belbel per l'obra Morir-ne disset (Proa). El premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha estat per Ricard Sunyol Estadella, amb el recull de relatsDeclaració d'invencions (Proa) El tercer premi de la nit, el Carles Riba de poesia, ha estat per Antoni Vidal Ferrando, per Si entra boira no tendré on anar (Proa).
L'acte ha agrupat la plana major de la cultura catalana aquest vespre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i ha comptat amb la presència del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que en les últimes quatre edicions no hi havia pogut ser perquè estava empresonat. La gala també ha tingut un to reivindicatiu, especialment arran dels embats judicials contra la llengua i l'escola catalana. "Quin futur ens espera?", han preguntat les presentadores Pere Aragonès, Laura Borràs i Natàlia Garriga, principals autoritats presents a la sala.
La Nit de Santa Llúcia ha celebrat enguany la 71a edició i vol ser la nit de referència del calendari cultural dels Països Catalans. Enguany, la gala ha estat dirigida per Martí Torras i Mayneris i ha tingut com a eix central la importància de la llengua i la literatura, i com afecten la vida de la persona. Per això, l'acte ha comptat amb cinc presentadores, que han representat una mateixa persona en diverses edats de la seva vida, dels nou anys als 60.
Consulteu tots els premis a continuació:
Morir-ne disset, de Sergi Belbel, premi Sant Jordi de Novel·la
L'autor, director i traductor teatral Sergi Belbel, exdirector del TNC i president del patronat de la Fundació Sala Beckett, ha guanyat el premi Sant Jordi de Novel·la amb l'obra Morir-ne disset. El jurat l'ha premiat perquè es tracta d'una "resposta enjogassada i càustica" al debat sobre la naturales del gènere novel·lístic. L'obra explica la història d'Ernest Calvo, fill d'una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, que neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra "com el més català dels catalans".
Relata la seva infantesa i la seva joventut, en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l'inquieten al mateix temps, i es confessa autor d'una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertit, audaç i ple de talent narratiu, que posa la catalanitat davant d’un mirall.
Declaració d'invencions, de Ricard Sunyol, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
Ricard Sunyol és llicenciat en Cinema i Televisió per la Blanquerna i treballa a l'agència Codea Studio. Enguany ha guanyat el premi Mercè Rodoreda amb l'obra Declaració d'invencions, un recull de relats escrits en contra d'una concepció excessivament sentimental i ordenada de la literatura. El jurat ha ressaltat l'originalitat de la veu i l'estil que travessa tot el conjunt de l'obra, també per l'"experimentació formal i sonora" i el "joc amb el llenguatge". Els contes juguen amb el llenguatge "i les formes narratives per parlar de qüestions com ara les implicacions polítiques de la mirada, la violació, el fracàs, la ficció televisiva contemporània, les relacions entre pares i fills o el combat entre poètiques i formes diferents d'entendre la vida.
Si entra boira no tendré on anar, d'Antoni Vidal Ferrando, premi Carles Riba de poesia
El premi Carles Riba de poesia ha estat per Antoni Vidal Ferrando per l'obra Si entra boira no tendré on anar. L'autor és poeta i narrador, que a partir d'uns plantejaments arrelats a la seva identitat illenca ha anat construint un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Ha publicat diverses obres, algunes de les quals han estat traduïdes al castellà, l'italià i l'alemany, i també figura en antologies traduïdes al gallec, francès, romanès i altres idiomes. El jurat ha destacat l'evolució de l'escriptura de Vidal i com "la boira del títol sembla dominar els poemes" que conformen l'obra, que és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, els somnis i els amors de la vida de l'autor. El títol fa referència al sentiment d'indefensió nascut del fet d'haver anat envellint sense haver pogut veure un món millor.
Capità Lluc, de Carles Sala i Vila, premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies
Carles Sala, amb Capità Lluc, ha rebut el premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies. Mestre de formació, es dedica a l'escriptura des de 2008 i ha publicat una quarantena de llibres. En aquest cas, l'obra guardonada ens situa al municipi fictici de Vila-remota de Dalt. Els nens i nenes del poble decideixen construir dos vehicles extraordinaris per intentar arribar a Sant Cargol de Mar. El viatge és accidentat i ple d'aventures. El jurat ha valorat l'obra, que planteja una aventura "aparentment forassenyada" per valorar la complicitat entre infants i avis i per imaginar uns territoris i uns artefactes que fan somiar els lectors. També per la capacitat de tractar una temàtica delicada amb una naturalitat insòlita.
Filmin, premi Muriel Casals de Comunicació
Filmin ha guanyat l'edició d'enguany del premi de Comunicació Muriel Casals. Òmnium ha premiat la plataforma audiovisual pel seu tractament de la llengua catalana "en pla d’igualtat a la resta de llengües" i la seva "potència com a producte audiovisual en el complicat context actual". Així ho ha considerat el jurat, que n'han valorat especialment "l'aposta per la qualitat del producte cultural i el bon cinema que ofereix". "Es una clara demostració que, si el projecte és bo, es pot fer negoci normalitzat en català", han valorat des del jurat. Des d'Òmnium han afirmat que "és un orgull reconèixer l'esforç i la professionalitat d'aquesta plataforma per haver decidit no agafar el camí fàcil, pel seu compromís amb el cinema i les produccions independents, i sobretot per defensar la llengua catalana davant d'aquells que la voldrien invisibilitzada".
Ai Weiwei, premi Internacional J.B. Cendrós
L'artista xinès Ai Weiwei ha guanyat l'edició d'enguany del premi Internacional Joan Baptista Cendrós. L'entitat ha premiat el creador pequinès "pel seu compromís a l'hora de denunciar la repressió a Catalunya contra el moviment sobiranista i l'empresonament i exili dels líders socials i polítics", ha explicat en un comunicat. També li reconeix la denúncia de violacions dels drets humans arreu del món, també a la Xina. Òmnium ha assegurat que Ai "és un clar exemple que ni la repressió, ni la presó, ni l'exili poden ser un límit en la defensa dels drets i les llibertats". L'artista va visitar el dirigent d'Òmnium quan estava empresonat a Lledoners i Cuixart recorda la trobada com "una alenada d'esperança i un altaveu internacional de la repressió de l'Estat".
El premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, desert
Aquest premi ha quedat desert perquè segons el jurat cap obra presentada "no reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català". El jurat ha remarcat que la decisió ha estat "difícil però necessària", perquè el premi "continuï sent un referent" per als joves lectors.
L'acte ha agrupat la plana major de la cultura catalana aquest vespre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i ha comptat amb la presència del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que en les últimes quatre edicions no hi havia pogut ser perquè estava empresonat. La gala també ha tingut un to reivindicatiu, especialment arran dels embats judicials contra la llengua i l'escola catalana. "Quin futur ens espera?", han preguntat les presentadores Pere Aragonès, Laura Borràs i Natàlia Garriga, principals autoritats presents a la sala.
La Nit de Santa Llúcia ha celebrat enguany la 71a edició i vol ser la nit de referència del calendari cultural dels Països Catalans. Enguany, la gala ha estat dirigida per Martí Torras i Mayneris i ha tingut com a eix central la importància de la llengua i la literatura, i com afecten la vida de la persona. Per això, l'acte ha comptat amb cinc presentadores, que han representat una mateixa persona en diverses edats de la seva vida, dels nou anys als 60.
Consulteu tots els premis a continuació:
Morir-ne disset, de Sergi Belbel, premi Sant Jordi de Novel·la
L'autor, director i traductor teatral Sergi Belbel, exdirector del TNC i president del patronat de la Fundació Sala Beckett, ha guanyat el premi Sant Jordi de Novel·la amb l'obra Morir-ne disset. El jurat l'ha premiat perquè es tracta d'una "resposta enjogassada i càustica" al debat sobre la naturales del gènere novel·lístic. L'obra explica la història d'Ernest Calvo, fill d'una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, que neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra "com el més català dels catalans".
Relata la seva infantesa i la seva joventut, en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l'inquieten al mateix temps, i es confessa autor d'una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertit, audaç i ple de talent narratiu, que posa la catalanitat davant d’un mirall.
Declaració d'invencions, de Ricard Sunyol, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
Ricard Sunyol és llicenciat en Cinema i Televisió per la Blanquerna i treballa a l'agència Codea Studio. Enguany ha guanyat el premi Mercè Rodoreda amb l'obra Declaració d'invencions, un recull de relats escrits en contra d'una concepció excessivament sentimental i ordenada de la literatura. El jurat ha ressaltat l'originalitat de la veu i l'estil que travessa tot el conjunt de l'obra, també per l'"experimentació formal i sonora" i el "joc amb el llenguatge". Els contes juguen amb el llenguatge "i les formes narratives per parlar de qüestions com ara les implicacions polítiques de la mirada, la violació, el fracàs, la ficció televisiva contemporània, les relacions entre pares i fills o el combat entre poètiques i formes diferents d'entendre la vida.
Si entra boira no tendré on anar, d'Antoni Vidal Ferrando, premi Carles Riba de poesia
El premi Carles Riba de poesia ha estat per Antoni Vidal Ferrando per l'obra Si entra boira no tendré on anar. L'autor és poeta i narrador, que a partir d'uns plantejaments arrelats a la seva identitat illenca ha anat construint un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Ha publicat diverses obres, algunes de les quals han estat traduïdes al castellà, l'italià i l'alemany, i també figura en antologies traduïdes al gallec, francès, romanès i altres idiomes. El jurat ha destacat l'evolució de l'escriptura de Vidal i com "la boira del títol sembla dominar els poemes" que conformen l'obra, que és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, els somnis i els amors de la vida de l'autor. El títol fa referència al sentiment d'indefensió nascut del fet d'haver anat envellint sense haver pogut veure un món millor.
Capità Lluc, de Carles Sala i Vila, premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies
Carles Sala, amb Capità Lluc, ha rebut el premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies. Mestre de formació, es dedica a l'escriptura des de 2008 i ha publicat una quarantena de llibres. En aquest cas, l'obra guardonada ens situa al municipi fictici de Vila-remota de Dalt. Els nens i nenes del poble decideixen construir dos vehicles extraordinaris per intentar arribar a Sant Cargol de Mar. El viatge és accidentat i ple d'aventures. El jurat ha valorat l'obra, que planteja una aventura "aparentment forassenyada" per valorar la complicitat entre infants i avis i per imaginar uns territoris i uns artefactes que fan somiar els lectors. També per la capacitat de tractar una temàtica delicada amb una naturalitat insòlita.
Filmin, premi Muriel Casals de Comunicació
Filmin ha guanyat l'edició d'enguany del premi de Comunicació Muriel Casals. Òmnium ha premiat la plataforma audiovisual pel seu tractament de la llengua catalana "en pla d’igualtat a la resta de llengües" i la seva "potència com a producte audiovisual en el complicat context actual". Així ho ha considerat el jurat, que n'han valorat especialment "l'aposta per la qualitat del producte cultural i el bon cinema que ofereix". "Es una clara demostració que, si el projecte és bo, es pot fer negoci normalitzat en català", han valorat des del jurat. Des d'Òmnium han afirmat que "és un orgull reconèixer l'esforç i la professionalitat d'aquesta plataforma per haver decidit no agafar el camí fàcil, pel seu compromís amb el cinema i les produccions independents, i sobretot per defensar la llengua catalana davant d'aquells que la voldrien invisibilitzada".
Ai Weiwei, premi Internacional J.B. Cendrós
L'artista xinès Ai Weiwei ha guanyat l'edició d'enguany del premi Internacional Joan Baptista Cendrós. L'entitat ha premiat el creador pequinès "pel seu compromís a l'hora de denunciar la repressió a Catalunya contra el moviment sobiranista i l'empresonament i exili dels líders socials i polítics", ha explicat en un comunicat. També li reconeix la denúncia de violacions dels drets humans arreu del món, també a la Xina. Òmnium ha assegurat que Ai "és un clar exemple que ni la repressió, ni la presó, ni l'exili poden ser un límit en la defensa dels drets i les llibertats". L'artista va visitar el dirigent d'Òmnium quan estava empresonat a Lledoners i Cuixart recorda la trobada com "una alenada d'esperança i un altaveu internacional de la repressió de l'Estat".
El premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, desert
Aquest premi ha quedat desert perquè segons el jurat cap obra presentada "no reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català". El jurat ha remarcat que la decisió ha estat "difícil però necessària", perquè el premi "continuï sent un referent" per als joves lectors.