El Govern situa la inhabilitació de Juvillà com un «atemptat» a la llibertat d'expressió

L'executiu insisteix que està compromès amb la fi de la repressió, qüestió que continua enrocada en les converses existents amb la Moncloa

Reunió del Govern del 14 de desembre del 2021.
Reunió del Govern del 14 de desembre del 2021. | Govern
14 de desembre del 2021
Actualitzat a les 12:48h
La inhabilitació del dirigent de la CUP i secretari de la mesa Pau Juvillà per no despenjar llaços grocs a la Paeria l'any 2019 ha sacsejat aquest dimarts la jornada al Parlament i, de retruc, la del Govern. La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és un "atemptat" contra la llibertat d'expressió i una mostra més de la "causa general contra l'independentisme", segons ha indicat Patrícia Plaja, portaveu de l'executiu, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del gabinet. Plaja també ha indicat que el Govern està "compromès" amb la fi de la repressió, una de les carpetes pendents de la taula de diàleg oberta amb la Moncloa, per ara sense fruits.

La mesa presidida per Laura Borràs s'ha reunit la carpeta candent de Juvillà sobre la taula i aquesta tarda la cambra celebra un ple monogràfic sobre salut mental. La previsió, per ara, és que el diputat, que té dret a presentar recurs, s'assegui a la mesa i continuï sent diputat i, per tant, votant, perquè la sentència no s'ha d'executar fins que no sigui ferma al Tribunal Suprem. La incògnita és, però, si la Junta Electoral intervindrà abans per, com va fer amb Quim Torra, retirar-li l'escó. 

Sigui com sigui, el Parlament torna a estar a expenses de decisions judicials sense que la majoria independentista, incapaç fins ara d'operar amb carpetes clau com els pressupostos, tingui acordat a hores d'ara com procedir en cas que es reclami la retirada de l'escó de Juvillà. De moment, la majoria independentista de la mesa ha expressat el seu "suport personal i polític" al diputat de la CUP.

En casos anteriors, com el d'Artur Mas i Irene Rigau, la sentència d'inhabilitació no es va executar fins que ja havien deixat la política i, per tant, ja no ocupaven un escó. Però el cas de Torra va marcar un precedent que va posar en escac l'aleshores president de la cambra Roger Torrent. Amb la intervenció de la Junta Electoral, es va acatar la retirada de l'escó, malgrat que Torra va continuar com a president uns mesos més.

La pregunta és com procedirà a partir d'ara Borràs un cop s'hagi d'executar la inhabilitació de Juvillà i si hi haurà un tancament de files de la majoria independentista sobre com procedir. L'acció de Torrent amb la retirada de l'escó a Torra va motivar que l'aleshores president sortís a dir públicament que la legislatura no tenia recorregut perquè les confiances estaven trencades i que es convocarien eleccions després dels pressupostos. A més, Junts té gravat com l'antecessor de Borràs no va permetre tampoc la investidura a distància de Carles Puigdemont, acció que sovint continuen retraient als republicans. 

Ara, és Borràs qui es trobarà en la tessitura, més d'hora o més tard, de decidir què passa amb l'escó de Juvillà. La presidenta del Parlament ha defensat en tot moment el dirigent cupaire tot reclamant "respecte" al dret a poder fer política i signant un manifest a favor de la seva absolució. El seu entorn fins ara ha transmès que, en tot cas, "no hi haurà cap moviment" fins que no hi hagi sentència ferma per part del Tribunal Suprem i que, arribat el moment, caldrà esperar què vol fer la CUP, si acatarà o no, i què hi diuen la resta de grups. ERC, en aquest sentit, aposta per una "resposta consensuada i compartida" i també considera que no s'ha de fer cap moviment almenys fins que es reclami l'execució de la sentència. 

La CUP ja ha marcat línia en un comunicat en el qual reclama una "resposta clara, contundent i conjunta" del Parlament per tal de denunciar la repressió de l’Estat contra l’independentisme i alhora, "defensar la sobirania del Parlament i dels seus diputats i diputades davant les ingerències de l’Estat i els seus tribunals". Els anticapitalistes avisen que la sentència és un "atac" a la llibertat d'expressió i als drets polítics fonamentals, com el de la representació. 

Hi haurà una resposta unitària i consensuada de l'independentisme davant del cas Juvillà malgrat que fins ara no ha operat la majoria aconseguida a les urnes? Aquest dimarts, el dirigent de la CUP seguirà ocupant el seu lloc a la mesa i votant quan pertoqui, però caldrà veure què passa quan s'ordeni l'execució de la sentència i si Borràs prendrà una decisió en el sentit contrari que ho va fer Torrent i desobeeix la sentència. En aquest cas, el Parlament tornaria a un escenari de xoc si l'aposta és que Juvillà mantingui l'escó i continuï emetent el seu vot. Per ara, la mesa de Borràs manté el vot delegat de Lluís Puig malgrat les reticències dels partits unionistes. 

De fet, la gestió del cas Juvillà marcarà un punt d'inflexió que pot tenir ressò després en la causa pendent que té Borràs, en aquest cas per presumptes irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes i que ella atribueix a una persecució política. La resposta que doni l'independentisme a una eventual inhabilitació de la presidenta del Parlament i, abans encara, a l'obertura del judici oral, serà determinant. De moment, no hi ha unanimitat en el posicionament.