30
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
03
de gener
del
2022
a les
10:56h
El 2021 ha tornat a ser l'any de la pandèmia, però amb un matís rellevant: la vacunació ha superat el confinament com a paraula que defineix els últims 365 dies. La immunització ha resistit l'avenç de noves variant que, com l'òmicron, han disparat les xifres de contagis i han tornat a portar al límit el sistema sanitari, sobretot l'atenció primària. Les vacunes no han impedit acabar l'any amb restriccions -tan severes com el toc de queda a Catalunya-, però han estat bàsiques per fer disminuir els ingressos i, sobretot, les morts. Els càlculs dels experts i també els de la Generalitat indiquen que s'han evitat uns 10.000 morts. Una xifra de cinc zeros que permet dimensionar l'èxit de la immunització, que va arrencar fa tot just un any i ha arribat al 80% a l'Estat.
Coronavirus al marge, en clau política l'estabilitat i els canvis s'han anat alternant. Cap de més significatiu, en la plana internacional, com l'adeu d'Angela Merkel de la cancelleria alemanya setze anys després d'arribar al càrrec. Li ha agafat el relleu Olaf Scholz, socialdemòcrata, que imprimirà matisos des del cor de la Unió Europea (UE). Els canvis també han estat la tònica predominant a la Generalitat, amb l'arribada de Pere Aragonès, sense oblidar que Pedro Sánchez ha remodelat mig govern espanyol per encarar el final de la legislatura des de la Moncloa. Tots dos, que no es posen d'acord sobre l'abast de la taula de diàleg, tenen presssupostos aprovats.
Quines lliçons més s'han extret aquest any? Que la violència masclista no s'atura, amb desenes de crims i els mateixos problemes estructurals. Que el preu de la llum s'ha disparat, provocant l'augment de la inflació i un sobtat interès de les autoritats per la factura de l'energia. I, també, que el català és un idioma que corre perill, tant per les decisions judicials -la immersió lingüística ha quedat tocada a causa de tot el que envolta l'escola de Canet de Mar- com per una disminució de l'ús social. Aquests són els deu aprenentatges més importants que ha deixat aquest 2021.
Coronavirus al marge, en clau política l'estabilitat i els canvis s'han anat alternant. Cap de més significatiu, en la plana internacional, com l'adeu d'Angela Merkel de la cancelleria alemanya setze anys després d'arribar al càrrec. Li ha agafat el relleu Olaf Scholz, socialdemòcrata, que imprimirà matisos des del cor de la Unió Europea (UE). Els canvis també han estat la tònica predominant a la Generalitat, amb l'arribada de Pere Aragonès, sense oblidar que Pedro Sánchez ha remodelat mig govern espanyol per encarar el final de la legislatura des de la Moncloa. Tots dos, que no es posen d'acord sobre l'abast de la taula de diàleg, tenen presssupostos aprovats.
Quines lliçons més s'han extret aquest any? Que la violència masclista no s'atura, amb desenes de crims i els mateixos problemes estructurals. Que el preu de la llum s'ha disparat, provocant l'augment de la inflació i un sobtat interès de les autoritats per la factura de l'energia. I, també, que el català és un idioma que corre perill, tant per les decisions judicials -la immersió lingüística ha quedat tocada a causa de tot el que envolta l'escola de Canet de Mar- com per una disminució de l'ús social. Aquests són els deu aprenentatges més importants que ha deixat aquest 2021.