13
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
15:22h
El trencaclosques de la refundació del centre catalanista comença a tenir totes les peces a lloc. Una de les més rellevants és Àngels Chacón, que serà la màxima dirigent executiva del nou partit. Aquest moviment fa que tingui tots els números de deixar la secretaria general del PDECat, segons indiquen diverses fonts consultades per NacióDigital. Chacón va arribar al càrrec a mitjans de maig, moment en què la formació postconvergent ja havia quedat fora del Parlament -ella havia estat encarregada de liderar la candidatura-, i al llarg dels últims mesos ha estat en contacte amb la Lliga, Lliures, Convergents, el PNC i Units per Avançar per explorar una entesa que cristal·litzi en unes noves sigles. Tal com ha avançat El Punt Avui, la presentació pública està prevista pels propers dies, tot i que no es descarta que es faci passat Reis.
Tant el PNC, liderat per Marta Pascal, com Units per Avançar, comandat per Ramon Espadaler i aliat amb el PSC al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona, no formaran part del nou partit. En el cas dels de Pascal -primera coordinadora general del PDECat i, abans, portaveu de Convergència-, el desmarcatge ja va arribar fa unes setmanes, abans que Chacón pronunciés una conferència davant 800 persones al Teatre Nacional de Catalunya. L'encara secretària general del PDECat ha participat en la redacció del decàleg ideològic de la nova formació -que inclou que Catalunya és un "subjecte polític" amb el "dret i el deure" de millorar l'autogovern sense trencar amb l'ordenament jurídic, sense excloure la possibilitat d'un referèndum- i ja ha fet saber a tots els actors la seva disposició a ser la màxima dirigent executiva de l'instrument resultant.
El fet que dins de l'equació hi hagi la Lliga, formació liderada per Àstrid Barrio i amb membres com Josep Ramon Bosch, exdirigent de Societat Civil Catalana (SCC), en el nucli dirigent, han fet aixecar suspicàcies dins del PDECat. Fonts de la formació consultades per NacióDigital remarquen que no tindran "res a veure amb SCC", i insisteixen que en cap cas han renunciat al seu independentisme. El partit viu un moment convuls en la mesura que no té representació al Parlament i pateix per si es comencen a produir fugues de primer nivell al món municipal en direcció cap a Junts, que té enllestit un reglament per a les eleccions del 2023 que posa la passarel·la als alcaldes del PDECat. Fins ara, però, impera el silenci entre els actors.
La formació manté influència al Congrés dels Diputats a través dels seus quatre escons -habituals en les votacions al costat del govern espanyol, com en les dues últimes votacions dels pressupostos generals de l'Estat- i aglutina un centenar i mig de batlles, però viu una context econòmic extraordinàriament complex. L'últim expedient de regulació d'ocupació (ERO) va deixar el partit amb només un empleat -el gerent-, i es tem que s'hagin de pagar les conseqüències de la sentència del cas Palau. La institució reclama que tant el PDECat com Junts siguin declarats successors de CDC i que, per tant, també hagin d'afrontar responsabilitats judicials afegides.
A tot plegat s'hi suma el judici pendent a l'Audiència Nacional pel cas del 3%. Tots aquests casos de corrupció que han esquitxat el partit són un dels motius pels quals Junts va voler escindir-se amb els principals lideratges carismàtics de l'espai postconvergent, tant els presos com els exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant. Des que l'expresident de la Generalitat va estripar el carnet, el PDECat ha hagut de repensar el futur, i ara passa per la refundació del centre catalanista amb socis que aixequen suspicàcies de portes endins. De moment, Chacón ja es prepara per deixar la secretaria general i assumir la direcció executiva del nou instrument.
Tant el PNC, liderat per Marta Pascal, com Units per Avançar, comandat per Ramon Espadaler i aliat amb el PSC al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona, no formaran part del nou partit. En el cas dels de Pascal -primera coordinadora general del PDECat i, abans, portaveu de Convergència-, el desmarcatge ja va arribar fa unes setmanes, abans que Chacón pronunciés una conferència davant 800 persones al Teatre Nacional de Catalunya. L'encara secretària general del PDECat ha participat en la redacció del decàleg ideològic de la nova formació -que inclou que Catalunya és un "subjecte polític" amb el "dret i el deure" de millorar l'autogovern sense trencar amb l'ordenament jurídic, sense excloure la possibilitat d'un referèndum- i ja ha fet saber a tots els actors la seva disposició a ser la màxima dirigent executiva de l'instrument resultant.
El fet que dins de l'equació hi hagi la Lliga, formació liderada per Àstrid Barrio i amb membres com Josep Ramon Bosch, exdirigent de Societat Civil Catalana (SCC), en el nucli dirigent, han fet aixecar suspicàcies dins del PDECat. Fonts de la formació consultades per NacióDigital remarquen que no tindran "res a veure amb SCC", i insisteixen que en cap cas han renunciat al seu independentisme. El partit viu un moment convuls en la mesura que no té representació al Parlament i pateix per si es comencen a produir fugues de primer nivell al món municipal en direcció cap a Junts, que té enllestit un reglament per a les eleccions del 2023 que posa la passarel·la als alcaldes del PDECat. Fins ara, però, impera el silenci entre els actors.
La formació manté influència al Congrés dels Diputats a través dels seus quatre escons -habituals en les votacions al costat del govern espanyol, com en les dues últimes votacions dels pressupostos generals de l'Estat- i aglutina un centenar i mig de batlles, però viu una context econòmic extraordinàriament complex. L'últim expedient de regulació d'ocupació (ERO) va deixar el partit amb només un empleat -el gerent-, i es tem que s'hagin de pagar les conseqüències de la sentència del cas Palau. La institució reclama que tant el PDECat com Junts siguin declarats successors de CDC i que, per tant, també hagin d'afrontar responsabilitats judicials afegides.
A tot plegat s'hi suma el judici pendent a l'Audiència Nacional pel cas del 3%. Tots aquests casos de corrupció que han esquitxat el partit són un dels motius pels quals Junts va voler escindir-se amb els principals lideratges carismàtics de l'espai postconvergent, tant els presos com els exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant. Des que l'expresident de la Generalitat va estripar el carnet, el PDECat ha hagut de repensar el futur, i ara passa per la refundació del centre catalanista amb socis que aixequen suspicàcies de portes endins. De moment, Chacón ja es prepara per deixar la secretaria general i assumir la direcció executiva del nou instrument.