17
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
01
de juliol
del
2023
a la
13:08h
Es poden aconseguir ajuntaments neutres climàticament? Aquest objectiu es pot assolir el 2030? L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) considera que, malgrat totes les dificultats, és possible. En aquest sentit, una de les mesures estrella en l'àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i el foment de la transició energètica és tenir uns ajuntaments 100% renovables al final de la dècada.
Un full de ruta per complir els objectius
L'AMB, des de la seva reformulació l'any 2010, té competències en el foment d'energies renovables. Un àmbit on ha realitzat una aposta ferma i l'ha convertit en l'administració local de l'Estat –comptant ajuntaments i diputacions- amb major inversió i potència instal·lada.
De fet, el setembre del 2018 es va aprovar el Pla clima i energia 2030: principal estratègia metropolitana per lluitar contra el canvi climàtic i portar a terme la transició energètica. “És el full de ruta de l'AMB per complir els objectius climàtics acordats a les cimeres internacionals”, explica Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'administració metropolitana.
Dos anys més tard, es va aprovar el Programa marc d'actuacions d'energia i clima (PMEC), que concreta les actuacions en aquest àmbit. Inclou estratègies d'adaptació al canvi climàtic i també l'actuació “Ajuntaments 100% renovables", que preveu la neutralitat d'emissions dels municipis metropolitans el 2030 aconseguint que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin coberts amb energia autoproduïda 100% renovable.
100 MW de producció fotovoltaica
Quanta energia consumeixen els ajuntaments de l'àrea metropolitana? La xifra supera els 235.000.000 de kWh/any, equivalent al consum d'unes 26.000 llars. De fet, s'hi inclou un total de 3.000 equipaments municipals –els de tots els municipis de l'AMB menys Barcelona- així com l'enllumenat públic.
Una de les tasques de l'Observatori Metropolità de l'Energia ha estat precisament fer una diagnosi de tots aquests edificis. Què consumeixen, quan ho fan i quin potencial d'acollir plaques fotovoltaiques a les seves cobertes. Una energia verda i autoproduïda que ha de permetre deixar d'alliberar 32.000 tones de CO2 anual, que actualment requereixen 8.921 ha de bosc per ser absorbides.
Per fer-ho possible cal assolir dos objectius: instal·lar 100 MW de potència fotovoltaica i reduir el consum actual a la meitat a partir d'estratègies d'estalvi i eficiència. Entre els projectes executats i els que tenen ja compromesos, l'AMB s'assegura tancar l'actual mandat amb una inversió de 26 milions d'euros i una potència de 22 MW. Per altra banda, segons explica Gil Lladó, responsable de l'Oficina de Transició Energètica de l'AMB, iniciatives de col·laboració publicoprivada i els Fons Next Generation podrien augmentar les previsions fins a un màxim de 36 MW instal·lats el 2023.
Més enllà de les cobertes solars
Actualment, l'AMB i els ajuntaments metropolitans han actuat en 142 edificis i tenen instal·lada una potència fotovoltaica de 16 MW. “Queda força feina per fer, però tenim temps per fer-ho entre totes les administracions”, explica Gil Lladó. Els projectes es fan en edificis com ajuntaments, centres sociosanitaris, pavellons i escoles, afegint en aquests darrers el valor pedagògic del projecte.
Però les actuacions van més enllà de les cobertes solars en edificis públics. Per exemple, destaquen les instal·lacions de potabilització i depuració d'aigües residuals. “Tenen un potencial enorme i amb les inversions ja previstes s'arribarà al 90% d'aprofitament”, assenyala el cap de l'Oficina de Transició Energètica de l'AMB.
Una altra estratègia és la xarxa metropolitana de fotolineres. Es tracta de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a partir de pèrgoles amb plaques fotovoltaiques. A diferència de les electrolineres, són punts de recàrrega lenta, entre 2 i 6 hores. Molt sovint, a més, estan situats en parks and ride, per col·laborar amb la intermodalitat entre vehicle privat i transport públic. Anna Romero, cap de servei d'Emergència Climàtica i Educació Ambienal, explica que esperen arribar a la xifra de 150 fotolineres en acabar el mandat.
De totes aquestes la més singular és la de Molins de Rei. La pèrgola fotovoltaica està instal·lada al pavelló poliesportiu i quan no cal energia per als vehicles, es destina a l'equipament municipal. Tanmateix, l'element diferencial és que compta amb equip de recàrrega bidireccional –V2G (vehicle-to-grid), com es coneix popularment per les seves sigles angleses-. Aquesta funció permet fer realitat un dels reptes de la implantació d'energies renovables: l'emmagatzematge de l'energia solar mitjançant bateries, sigui dins dels vehicles elèctrics o fixes a les llars.
La fotolinera bidireccional permet que l'energia segueixi el camí oposat, perquè s'injecta a la xarxa provinent de la bateria d'un vehicle elèctric que hi estigui connectat. Aquesta funcionalitat garanteix disposar d'energia solar en els moments en què, per motius meteorològics, hi hagi escassedat.
Un full de ruta per complir els objectius
L'AMB, des de la seva reformulació l'any 2010, té competències en el foment d'energies renovables. Un àmbit on ha realitzat una aposta ferma i l'ha convertit en l'administració local de l'Estat –comptant ajuntaments i diputacions- amb major inversió i potència instal·lada.
De fet, el setembre del 2018 es va aprovar el Pla clima i energia 2030: principal estratègia metropolitana per lluitar contra el canvi climàtic i portar a terme la transició energètica. “És el full de ruta de l'AMB per complir els objectius climàtics acordats a les cimeres internacionals”, explica Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'administració metropolitana.
Les fotolineres permeten recarregar els cotxes amb energia solar. Foto: AMB
Dos anys més tard, es va aprovar el Programa marc d'actuacions d'energia i clima (PMEC), que concreta les actuacions en aquest àmbit. Inclou estratègies d'adaptació al canvi climàtic i també l'actuació “Ajuntaments 100% renovables", que preveu la neutralitat d'emissions dels municipis metropolitans el 2030 aconseguint que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin coberts amb energia autoproduïda 100% renovable.
100 MW de producció fotovoltaica
Quanta energia consumeixen els ajuntaments de l'àrea metropolitana? La xifra supera els 235.000.000 de kWh/any, equivalent al consum d'unes 26.000 llars. De fet, s'hi inclou un total de 3.000 equipaments municipals –els de tots els municipis de l'AMB menys Barcelona- així com l'enllumenat públic.
Una de les tasques de l'Observatori Metropolità de l'Energia ha estat precisament fer una diagnosi de tots aquests edificis. Què consumeixen, quan ho fan i quin potencial d'acollir plaques fotovoltaiques a les seves cobertes. Una energia verda i autoproduïda que ha de permetre deixar d'alliberar 32.000 tones de CO2 anual, que actualment requereixen 8.921 ha de bosc per ser absorbides.
Per fer-ho possible cal assolir dos objectius: instal·lar 100 MW de potència fotovoltaica i reduir el consum actual a la meitat a partir d'estratègies d'estalvi i eficiència. Entre els projectes executats i els que tenen ja compromesos, l'AMB s'assegura tancar l'actual mandat amb una inversió de 26 milions d'euros i una potència de 22 MW. Per altra banda, segons explica Gil Lladó, responsable de l'Oficina de Transició Energètica de l'AMB, iniciatives de col·laboració publicoprivada i els Fons Next Generation podrien augmentar les previsions fins a un màxim de 36 MW instal·lats el 2023.
Més enllà de les cobertes solars
Actualment, l'AMB i els ajuntaments metropolitans han actuat en 142 edificis i tenen instal·lada una potència fotovoltaica de 16 MW. “Queda força feina per fer, però tenim temps per fer-ho entre totes les administracions”, explica Gil Lladó. Els projectes es fan en edificis com ajuntaments, centres sociosanitaris, pavellons i escoles, afegint en aquests darrers el valor pedagògic del projecte.
Però les actuacions van més enllà de les cobertes solars en edificis públics. Per exemple, destaquen les instal·lacions de potabilització i depuració d'aigües residuals. “Tenen un potencial enorme i amb les inversions ja previstes s'arribarà al 90% d'aprofitament”, assenyala el cap de l'Oficina de Transició Energètica de l'AMB.
Les plantes de potabilització i depuracio d'aigua acullen importants instal·lacions fotovoltaiques. Foto: AMB
Una altra estratègia és la xarxa metropolitana de fotolineres. Es tracta de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a partir de pèrgoles amb plaques fotovoltaiques. A diferència de les electrolineres, són punts de recàrrega lenta, entre 2 i 6 hores. Molt sovint, a més, estan situats en parks and ride, per col·laborar amb la intermodalitat entre vehicle privat i transport públic. Anna Romero, cap de servei d'Emergència Climàtica i Educació Ambienal, explica que esperen arribar a la xifra de 150 fotolineres en acabar el mandat.
De totes aquestes la més singular és la de Molins de Rei. La pèrgola fotovoltaica està instal·lada al pavelló poliesportiu i quan no cal energia per als vehicles, es destina a l'equipament municipal. Tanmateix, l'element diferencial és que compta amb equip de recàrrega bidireccional –V2G (vehicle-to-grid), com es coneix popularment per les seves sigles angleses-. Aquesta funció permet fer realitat un dels reptes de la implantació d'energies renovables: l'emmagatzematge de l'energia solar mitjançant bateries, sigui dins dels vehicles elèctrics o fixes a les llars.
La fotolinera bidireccional permet que l'energia segueixi el camí oposat, perquè s'injecta a la xarxa provinent de la bateria d'un vehicle elèctric que hi estigui connectat. Aquesta funcionalitat garanteix disposar d'energia solar en els moments en què, per motius meteorològics, hi hagi escassedat.
Aquest projecte s'emmarca en el Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l'AMB van signar l'any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d'inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l'eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.