11
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
8:58h
Els arguments pedagògics han pesat poc en les crítiques a la immersió lingüística, i encara menys en les sentències que imposen un 25% de castellà a les aules. Nombroses dades acrediten que l'actual model funciona, i permet nivells equiparables de coneixement d'aquesta llengua i del català, un cop se supera l'educació obligatòria. Les diferències entre regions, a més, són limitades, especialment si es comparen amb altres elements que condicionen el conjunt d'aprenentatges, com ho són aspectes socioeconòmics o socioculturals.
Una bona eina per analitzar el nivell assolit en cadascuna de les llengües són les proves d'avaluació dels alumnes de sisè de primària i de quart d'ESO, les quals són realitzades cada any per la totalitat d'estudiants d'aquests cursos, amb la mateixa prova a tot el país i preparada i corregida de forma externa als centres. Són una mena d'exàmens que no computen en les notes però permeten comparar resultats amb força homogeneïtat en les diverses matèries i que, a més, avaluen exactament les mateixes competències i amb el mateix format pel que fa a les assignatures de català i castellà.
És per això un indicador òptim per calibrar el nivell dels alumnes en aquestes llengües i constatar si realment alguna va més coixa. I posant la lupa en els resultats entre 2013 i 2021 en l'avaluació de quart d'ESO -quan acaba l'educació obligatòria i, per tant, cal avaluar-ne l'èxit o fracàs-, es pot constatar en el gràfic inicial com els resultats són pràcticament idèntics en les dues assignatures. La nota mitjana de català se situa en 76,6 sobre 100, fins i tot lleugerament per sota del 77,2 de castellà, matèria en què els estudiants han obtingut una nota mitjana més elevada en els darrers cinc anys.
Tal com es pot observar, a més, l'evolució en les dues llengües és molt similar. Ara bé, la nota mitjana pot no ser del tot representativa i cal analitzar també si gaire estudiants acaben l'educació obligatòria sense els coneixements mínims. El gràfic anterior permet tornar a demostrar que efectivament hi ha un 10,7% que no han assolit el nivell esperat a quart d'ESO (percentatge mitjà entre 2013 i 2021), però de nou es tracta d'una xifra molt similar al 10,9% que tampoc l'ha aconseguit pel que fa a català. I, contràriament, un 28,2% presenta un nivell alt de castellà, lleugerament per sobre del 26,9% que l'acredita en català.
Una altra raó que podria justificar qüestionar el model actual seria que, en determinats territoris on el català és majoritari, no s'assolís el nivell desitjat de castellà. De nou, però, això no sembla que ocorri, ja que les notes mitjanes a les avaluacions de quart d'ESO són molt similars en les dues llengües a cadascuna de les àrees territorials educatives del país. Tan sols a les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central el català obté més puntuació, tot i que amb una diferència irrisòria: 0,6 i 0,4 punts sobre 100 de diferència. En canvi, el castellà supera el català en major mesura (també petita, d'1,5 punts sobre 100) al Baix Llobregat i el Barcelonès (sense Barcelona) - Alt Penedès - Garraf.
Tot i això, de nou cal anar més enllà de la mitjana i preguntar-se si arreu hi ha una proporció similar d'alumnes amb nivells alts de català i castellà, i especialment pel que fa als nivells baixos, atès que això implicaria que no s'han assolit els coneixements necessaris en alguna de les dues llengües. I en això segon hi ha una mica més de diferència, tot i que dins uns marges igualment petits. El percentatge d'estudiants de castellà amb nivells baixos és 2,4 punts superior als del mateix nivell de català a la Catalunya Central, i la diferència és d'1,9 punts a les Terres de l'Ebre i d'1,3 punts a Girona, mentre que, per contra, el nivell baix de català és prop d'un punt superior al de castellà al Baix Llobregat i al Barcelonès - Alt Penedès - Garraf.
Malgrat tot, es tracta de diferències menors en comparació amb la variació de notes per altres motius. Aspectes com el nivell socioeconòmic o sociocultural impacta més en els resultats que la ubicació territorial de les escoles i instituts. Igualment, escassament entre un 4% i un 6% dels alumnes de centres de baixa complexitat obtenen nivells baixos en l'avaluació tant de castellà com de català, rang que ascendeix a entre el 9% i l'11% en els centres de mitjana complexitat i s'enfilen fins a l'entorn del 20% en els centres d'alta complexitat. I en aquests darrers, de fet, el pes dels que no assoleixen els coneixements mínims de català és una mica superior que amb el castellà.
Els estudis públics sobre aquestes avaluacions també posen de manifest que els elements que condicionen el coneixement d'una llengua són molt similars als de l'altra. Prop del 95% dels estudiants que van aprovar la prova de català també ho van fer amb la de castellà i, fins i tot si es comparen les notes mitjanes en aquestes dues assignatures, s'observa una correlació clara per la qual aquell que obté una bona nota en una també l'acostuma a aconseguir en l'altra. Més tècnicament, entre el 50% i el 60% de factors que influeixen en l'assoliment d'unes determinades capacitats en una llengua són compartits amb l'altra.
I en comparació amb l'Estat?
En tot cas, totes aquestes dades senzillament podrien respondre al fet que el nivell assolit en les dues llengües, encara que similar, fos baix. És útil, per tant, comparar-lo amb el nivell de castellà que aconsegueixen els estudiants de la resta de l'Estat. Com? Les proves internacionals PISA no són útils, ja que a Catalunya es fan en català, però sí que és interessant recórrer a les avaluacions generals de diagnòstic comunes que va realitzar el Ministeri d'Educació a tot l'Estat el 2009 a sisè de primària i el 2010 a segon d'ESO.
I en tots dos casos, la nota mitjana estatal per a la prova de competència de comunicació lingüística en castellà va ser de 500 punts i la mitjana catalana, de 502, pràcticament la mateixa. El nivell, per tant, no és inferior a Catalunya a causa de la immersió lingüística, sinó que sembla que és força idèntic en els dos casos. El següent gràfic detalla, per cada territori, quin percentatge dels alumnes es va situar en cada nivell establert en aquest matèria. Els nivells <1 i 1 representen coneixements insuficients en la llengua, els quals van ser acreditats per un 15% dels examinats catalans, per sota del 18% a tot l'Estat.
Encara una altre indicador per comparar el nivell podria ser les proves d'accés a la universitat, malgrat que, en aquest cas, la prova no és homogènia a tot l'Estat. Igualment, no tots els alumnes que acaben l'educació obligatòria segueixen estudiant fins a optar a entrar a la universitat, així que aquest indicador deixa fora part dels alumnes (i en especial, aquells amb recursos més baixos). Tenint en compte això, però, el 84,4% dels examinats catalans va superar la prova de castellà a la selectivitat del 2020, lleugerament per sobre del 83% que ho va aconseguir al conjunt de l'Estat. Per aquesta via, per tant, tampoc no sembla que hi hagi massa diferència.
Una bona eina per analitzar el nivell assolit en cadascuna de les llengües són les proves d'avaluació dels alumnes de sisè de primària i de quart d'ESO, les quals són realitzades cada any per la totalitat d'estudiants d'aquests cursos, amb la mateixa prova a tot el país i preparada i corregida de forma externa als centres. Són una mena d'exàmens que no computen en les notes però permeten comparar resultats amb força homogeneïtat en les diverses matèries i que, a més, avaluen exactament les mateixes competències i amb el mateix format pel que fa a les assignatures de català i castellà.
És per això un indicador òptim per calibrar el nivell dels alumnes en aquestes llengües i constatar si realment alguna va més coixa. I posant la lupa en els resultats entre 2013 i 2021 en l'avaluació de quart d'ESO -quan acaba l'educació obligatòria i, per tant, cal avaluar-ne l'èxit o fracàs-, es pot constatar en el gràfic inicial com els resultats són pràcticament idèntics en les dues assignatures. La nota mitjana de català se situa en 76,6 sobre 100, fins i tot lleugerament per sota del 77,2 de castellà, matèria en què els estudiants han obtingut una nota mitjana més elevada en els darrers cinc anys.
Tal com es pot observar, a més, l'evolució en les dues llengües és molt similar. Ara bé, la nota mitjana pot no ser del tot representativa i cal analitzar també si gaire estudiants acaben l'educació obligatòria sense els coneixements mínims. El gràfic anterior permet tornar a demostrar que efectivament hi ha un 10,7% que no han assolit el nivell esperat a quart d'ESO (percentatge mitjà entre 2013 i 2021), però de nou es tracta d'una xifra molt similar al 10,9% que tampoc l'ha aconseguit pel que fa a català. I, contràriament, un 28,2% presenta un nivell alt de castellà, lleugerament per sobre del 26,9% que l'acredita en català.
Una altra raó que podria justificar qüestionar el model actual seria que, en determinats territoris on el català és majoritari, no s'assolís el nivell desitjat de castellà. De nou, però, això no sembla que ocorri, ja que les notes mitjanes a les avaluacions de quart d'ESO són molt similars en les dues llengües a cadascuna de les àrees territorials educatives del país. Tan sols a les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central el català obté més puntuació, tot i que amb una diferència irrisòria: 0,6 i 0,4 punts sobre 100 de diferència. En canvi, el castellà supera el català en major mesura (també petita, d'1,5 punts sobre 100) al Baix Llobregat i el Barcelonès (sense Barcelona) - Alt Penedès - Garraf.
Tot i això, de nou cal anar més enllà de la mitjana i preguntar-se si arreu hi ha una proporció similar d'alumnes amb nivells alts de català i castellà, i especialment pel que fa als nivells baixos, atès que això implicaria que no s'han assolit els coneixements necessaris en alguna de les dues llengües. I en això segon hi ha una mica més de diferència, tot i que dins uns marges igualment petits. El percentatge d'estudiants de castellà amb nivells baixos és 2,4 punts superior als del mateix nivell de català a la Catalunya Central, i la diferència és d'1,9 punts a les Terres de l'Ebre i d'1,3 punts a Girona, mentre que, per contra, el nivell baix de català és prop d'un punt superior al de castellà al Baix Llobregat i al Barcelonès - Alt Penedès - Garraf.
Malgrat tot, es tracta de diferències menors en comparació amb la variació de notes per altres motius. Aspectes com el nivell socioeconòmic o sociocultural impacta més en els resultats que la ubicació territorial de les escoles i instituts. Igualment, escassament entre un 4% i un 6% dels alumnes de centres de baixa complexitat obtenen nivells baixos en l'avaluació tant de castellà com de català, rang que ascendeix a entre el 9% i l'11% en els centres de mitjana complexitat i s'enfilen fins a l'entorn del 20% en els centres d'alta complexitat. I en aquests darrers, de fet, el pes dels que no assoleixen els coneixements mínims de català és una mica superior que amb el castellà.
Els estudis públics sobre aquestes avaluacions també posen de manifest que els elements que condicionen el coneixement d'una llengua són molt similars als de l'altra. Prop del 95% dels estudiants que van aprovar la prova de català també ho van fer amb la de castellà i, fins i tot si es comparen les notes mitjanes en aquestes dues assignatures, s'observa una correlació clara per la qual aquell que obté una bona nota en una també l'acostuma a aconseguir en l'altra. Més tècnicament, entre el 50% i el 60% de factors que influeixen en l'assoliment d'unes determinades capacitats en una llengua són compartits amb l'altra.
I en comparació amb l'Estat?
En tot cas, totes aquestes dades senzillament podrien respondre al fet que el nivell assolit en les dues llengües, encara que similar, fos baix. És útil, per tant, comparar-lo amb el nivell de castellà que aconsegueixen els estudiants de la resta de l'Estat. Com? Les proves internacionals PISA no són útils, ja que a Catalunya es fan en català, però sí que és interessant recórrer a les avaluacions generals de diagnòstic comunes que va realitzar el Ministeri d'Educació a tot l'Estat el 2009 a sisè de primària i el 2010 a segon d'ESO.
I en tots dos casos, la nota mitjana estatal per a la prova de competència de comunicació lingüística en castellà va ser de 500 punts i la mitjana catalana, de 502, pràcticament la mateixa. El nivell, per tant, no és inferior a Catalunya a causa de la immersió lingüística, sinó que sembla que és força idèntic en els dos casos. El següent gràfic detalla, per cada territori, quin percentatge dels alumnes es va situar en cada nivell establert en aquest matèria. Els nivells <1 i 1 representen coneixements insuficients en la llengua, els quals van ser acreditats per un 15% dels examinats catalans, per sota del 18% a tot l'Estat.
Encara una altre indicador per comparar el nivell podria ser les proves d'accés a la universitat, malgrat que, en aquest cas, la prova no és homogènia a tot l'Estat. Igualment, no tots els alumnes que acaben l'educació obligatòria segueixen estudiant fins a optar a entrar a la universitat, així que aquest indicador deixa fora part dels alumnes (i en especial, aquells amb recursos més baixos). Tenint en compte això, però, el 84,4% dels examinats catalans va superar la prova de castellà a la selectivitat del 2020, lleugerament per sobre del 83% que ho va aconseguir al conjunt de l'Estat. Per aquesta via, per tant, tampoc no sembla que hi hagi massa diferència.