Procés català

La política catalana torna als debats de la casella prèvia al procés

Llengua, infraestructures i finançament centren els fronts que ha de gestionar el Govern i aparquen, almenys per ara, els avenços en la resolució del conflicte amb l'Estat

Salvador Illa observa els membres del Govern en una sessió al Parlament. | Frederic Esteve
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 12 de desembre de 2021 a les 13:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una ullada a la trajectòria de la legislatura permet establir un patró: grans carpetes que havien estat minimitzades en els dies més àlgids del procés català han reviscolat amb força al llarg dels últims mesos. Aquesta setmana n'és un exemple: la sentència sobre el castellà a les aules ha sacsejat una escola de Canet de Mar, la negociació sobre la presència de català en les grans plataformes continua sense resoldre's i el nou model de finançament proposat pel ministeri d'Hisenda ja ha encès les alarmes d'autonomies com Catalunya, que en podria arribar a sortir perjudicada. Dues qüestions -llengua i recursos- que, sumades a una tercera pota tan rellevant com les infraestructures -de l'ampliació del Prat al traspàs de Rodalies-, actuen com a punts de debat principals en un moment en què no es registren avenços en la resolució del conflicte polític.

Aquests són els detalls d'una dinàmica que ha portat els partits independentistes -molt especialment ERC i Junts pel seu paper en el Govern de coalició- i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a destinar més esforços a les carpetes del dia a dia i que, fins ara, havien ocupat menys espai pràctic a la cuina de l'executiu.


1. El debat enverinat sobre el català


El front de la llengua no és ni molt menys nou. L'aprovació de la llei sobre el català de finals dels noranta ja va viure un debat encès -el PP i ERC hi van votar en contra per raons oposades-, i mai ha deixat de planar sobre la política del país. El cert, però, és que la decisió del Tribunal Suprem de validar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% de castellà a les aules i la negociació en marxa per protegir el català en la llei de l'audiovisual que té preparada la Moncloa està tenint impacte diari en el Govern. Els dos flancs contenen elements que els fan indestriables de la dinàmica viscuda a Catalunya en els últims deu anys.


El cas de la immersió és paradigmàtic. La família d'un nen de P5 de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar ha demanat fer complir la sentència del TSJC, que ja és vigent en aquesta classe en concret malgrat l'oposició de la resta de pares. Una oposició que, en missatges a les xarxes per part de simpatitzants independentistes, s'ha verbalitzat amb paraules gruixudes i "amenaces" en forma "d'assetjament", si es fa cas del lèxic utilitzat pels col·lectius favorables a primar el castellà en l'ensenyament a Catalunya. Cada ministre que aquests dies té un micròfon al davant "condemna" aquest "assetjament", amb els altaveus mediàtics habituals i les declaracions enceses -també habituals- de dirigents de Ciutadans, PP i Vox en marxa. La Fiscalia ja ha intervingut i el TSJC ha demanat a la Generalitat no només que compleixi la sentència, sinó que ha reclamat explícitament que es "protegeixi" el menor i la seva família.


Davant d'això, el Govern -que va començar enarborant la posició segons la qual "el català no es toca" a les aules i assegurant a les escoles que no s'haurien de variar els programes lingüístics- ha admès que no té marge per no aplicar el 25% de castellà ordenat pels tribunals. Aquest divendres el focus va ser al carrer, amb una manifestació impulsada pel sobiranisme ben a prop del centre escolar de Canet, i dissabte vinent els carrers de Barcelona seran l'escenari d'una mobilització en defensa del català impulsada pel col·lectiu Som Escola. Les dades sobre la llengua -recollides en aquest especial de NacióDigital- indiquen fins a quin punt l'ús del català ha caigut els últims anys. La immersió, en aquest sentit, torna a ser un debat central al Parlament, on el PSC ha evitat situar-se al costat del català sense fissures i demana complir les sentències.

En paral·lel, la llengua és l'objecte central de la negociació entre ERC i el govern espanyol en el marc de la nova llei de l'audiovisual. A diferència del que es va fer públic a l'hora del pacte entre els republicans i la Moncloa per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, l'objectiu d'una quota de català específica del 6% a les grans plataformes -Netflix, Amazon Prime, Disney Plus i HBO- ja és inviable, i ara s'aspira a blindar almenys 15 milions d'euros per a producció audiovisual. ERC ha presentat esmenes als pressupostos al Senat per allargar la negociació i que tornin al Congrés. La qüestió, com és habitual, ha generat discrepàncies entre socis de Govern.

2. El meló del finançament s'obre amb prevencions


En les reunions que ha mantingut Aragonès amb Ximo Puig, president valencià, i Francina Armengol, la seva homòloga balear, ha escoltat una demanda: sumar-se al vaixell de la reforma del finançament autonòmic, amb rang de lideratge, per aconseguir unes millors condicions generals. Aragonès, en els dos casos, els ha respost que qualsevol demanda catalana podria ser contraproduent en la mesura que seria rebuda d'ungles per part dels territoris governats pel PP. La proposta feta pel Ministeri d'Hisenda, en tot cas, es basa en el càlcul de la població ajustada i atorga més pes a l'educació i a la salut. No ha convençut el conseller d'Economia, Jaume Giró.

El motiu principal és que no resol el dèficit fiscal, i aquesta setmana se n'hi ha afegit un altre: el càlcul del think tank Fedea preveu que Catalunya seria la tercera comunitat més perjudicada del nou sistema. Un nou sistema, per cert, que arriba set anys tard, perquè l'actual va caducar el 2014. Les necessitats atribuïdes al País Valencià caurien en 1,7 punts i les de Catalunya, en 1,58 punts. Els altres territoris que empitjorarien la seva situació serien Madrid (-1,05) i Andalusia (-0,54), mentre que millorarien molt Extremadura (8,62 punts més), Aragó (+7,03), La Rioja (+4,51) i Cantàbria (+4,51). El meló tot just s'acaba d'obrir i hi ha temps fins al final de la legislatura espanyola, el 2023, per acabar-lo de desbloquejar. La Generalitat, en tot cas, no liderarà les reivindicacions, a diferència del que va passar a l'última etapa del segon tripartit.

3. Infraestructures, inversions i incompliments


Aquesta ha de ser la legislatura, repeteix sempre el vicepresident Jordi Puigneró, del traspàs "efectiu" de Rodalies. Hi va incidir després de l'última reunió de la comissió bilateral d'infraestructures, celebrada fa dues setmanes, i en la qual es va pactar encarrilar la cessió definitiva del servei, una versió que la Moncloa va desmentir. En tot cas, l'escena serveix per establir fins a quin punt tot allò que té a veure amb les infraestructures -equipaments i recursos- està tenint impacte en la legislatura catalana. La gestió de Rodalies forma part de l'acord de pressupostos ERC-PSOE i indica fins a quin punt no s'ha avançat des que es va pactar el traspàs a finals del 2010.

Una altra carpeta sobre infraestructures ha comportat reminiscències de fa més d'una dècada: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Si bé el 2007 l'empresariat català va fer pinya per demanar-ne la gestió des de Catalunya i que es convertís en un hub intercontinental, aquest 2021 la petició s'ha centrat exclusivament en la segona opció. Puigneró i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, van pactar les línies mestres de l'ampliació del Prat en una reunió el 2 d'agost a Madrid prèvia a la comissió bilateral -no tots els membres de la delegació catalana n'estaven al corrent, fet que va generar tensions-, però el govern espanyol la va aparcar al cap d'un mes.

Per què? La Moncloa arguïa en aquell moment la "manca de consens" dins del Govern, motiu pel qual va deixar estar una inversió xifrada en 1.600 milions d'euros. Aragonès va expressar malestar sobre com el pla d'Aena afectava la zona protegida de la Ricarda, el Govern la va situar com a "línia vermella" en qualsevol pla de millora del Prat. Puigneró considera que l'ampliació -blindat sempre l'espai protegit- continua vigent, però el debat per part d'ERC està tancat. Una polèmica que va impactar en la relació entre socis i que, com les altres carpetes -llengua i finançament- és més pròpia de l'etapa anterior al procés que no pas als anys més àlgids del camí independentista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació