Els cabdills «lleidatans» recuperen les seves armes

De les nombroses personalitats il·lustres que té la ciutat de Lleida, en destaquen dues per damunt de la resta. Els cabdills Indíbil i Mandoni s’han convertit en icones de la capital de Ponent fins al punt d’haver esdevingut part del paisatge urbà.

Els lleidatans fixen un lloc de trobada sota el pedestal que aguanta l’estàtua de bronze, que ha estat restaurada i que aquest divendres s’ha descobert de nou en un acte multitudinari organitzat per la Paeria a l’Arc del Pont. La rehabilitació d’aquest símbol lleidatà també ha comportat l’afegiment de les armes dels guerrers que havien estat robades: la llança, la falcata enfundada i el grilló. 

Per saber qui eren les dues populars figures "lleidatanes" cal remuntar-se a la Segona Guerra Púnica, any 218 a C, que va enfrontar Roma i Cartago i que va comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici dels romans.

Un d’ells, Indíbil, pertanyia als ilergetes, poble ibèric establert entre els Pirineus, l'Ebre, el Segre i el Gállego, al voltant de la seva capital, Ilerda (l'actual Lleida). L’altre, Mandoni, formava part dels ausetans, establerts al voltant d'Ausa (l'actual Vic). Tots dos van lluitar com a aliats dels cartaginesos contra els romans, quan Roma va atacar la península Ibèrica per contrarestar l'avanç d'Aníbal a Itàlia; Indíbil va participar amb Àsdrubal en la batalla contra Publi Escipió. Però, mentre Àsdrubal preparava una nova campanya contra Itàlia, Publi Corneli Escipió va convèncer Indíbil i Mandoni que els cartaginesos els havien traït i els va atreure al bàndol romà. El sentit de la guerra canviava.
 
Ilergetes i ausetans van col·laborar, doncs, amb els romans en les campanyes que els van portar a prendre la península Ibèrica als cartaginesos, que van haver de recular fins marxar de la península. Indíbil i Mandoni van descobrir aviat, però, que els romans no havien vingut per tornar-los-hi la seva independència, sinó a sotmetre'ls al seu domini, de manera que van continuar la seva lluita en contra d'Escipió. 

Els dos cabdills es van posar al capdavant d'una coalició de pobles diferents a l'àrea aragonesa entre els quals estaven també els celtibers i sedetans, però van ser derrotats. Indíbil va morir en la lluita travessat per una javelina, mentre que Mandoni i els restants caps van ser lliurats pels vençuts i executats per Roma després de ser torturats.

Una estàtua de l’any 1945 que ara recupera les armes
El 1945, la ciutat va reaprofitar una estàtua que l'artista Medard Sanmartí (1855-1891) va dedicar als guerrers cèltics Istolaci i Indortes a la plaça Agelet i Garriga i la va convertir en homenatge als dos cabdills que s’han convertit en símbols de la ciutat i han estat objecte de nombroses atacs i bromes durant anys. 

Ara, el conjunt escultòric llueix nova imatge després dels treballs de restauració que s’han fet al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura. L’actuació ha costat prop de 30.000 euros. 

L'actuació ha inclòs l'escaneig i digitalització de l'escultura i la seva impressió digital 3D en cera recuperant la composició i forma originals. Aquest pas ha estat important per a la reconstrucció i la reposició de la llança, la falcata enfundada i el grilló, que fins ara li mancaven a l'escultura.