Massa embolcalls
Per Anònim el 1 de març de 2011 a les 23:38
Bé, doncs. Entenent el que dius la meva pregunta és i perquè les empreses no simplifiquen els envasos?. Massa plàstic, massa cartrons, en definitiva, massa envàs per haver de llençar-lo després i que tan sols fa que encarir el producte final. No em diràs que no és una llauna. Per a exemple, els envasos de les infusions que, per a accedir al producte, primer has de treure la cinta vermella, després la cel·lofana, després ve la caixa de cartró i a dins d'aquesta, hi ha el producte embolicat en sobres individuals de paper que també has de llençar. Jo recordo abans quan anàvem al "colmado" i compràvem farina, sucre, etc. a pes i ens la posaven en una paperina de paper gruixut i aquest ja feia d'envàs. Amb les botelles, tres quarts del mateix, es retornaven els envasos buits i ens donaven dinerons a canvi o sinò anàvem a la vaqueria i ens omplien la lletera que duiem de casa. Sóc conscient que els temps canvien però, a qui afavoreix tota aquesta cadena d'envasos dins de més envasos, per a la fi, haver de seleccionar i desprès confiar que se'n faci un bon reciclatge?
No ho entenc
Per Anònim el 1 de març de 2011 a les 18:44
Alguns comentaris sembla que els importi molt poc el futur del planeta.
Fa molts anys les deixalles eren bàsicament orgàniques i es "reciclaven" com a adobs i dels olis en feien sabó, sí, sí sabó per a rentar la roba (Pregunteu-ho als més grans). Amb l'aparició dels plàstics i els "avenços" dels darrers 60 anys hom va deixar de "reciclar" les escombraries i la gent s'acostumà a llençar-ho tot junt, barrejat i cada vegada en més quantitat, era la "modernor", deien, la "comoditat"... amb un altíssim cost per a la natura. Però, vet ací, que un dia hom s'adonà que no podiem seguir així i que la cadena natural del "reciclatge" dels nostres avantpassats s'havia trencat del tot i alhora la quantitat de plàstics, purins, olis, vidre, papers, pneumàtics, bateries, piles, deixalles industrials... no sabien on amuntegar-los, a més cap municipi s'oferia com a receptor de més deixalles, ja que la terra, les capes freàtiques, els rius restaren contaminats.
D'uns anys ençà es vol recuperar l'actitud dels nostres avantpassats amb la finalitat d'intentar deixar un país i un planeta un poc més net i endreçat. (Als països més avançats abans, al nostre com sempre, amb retard i malament com sempre).
I encara hi ha gent que ho creu tot plegat una bajanada, altres que solament pensen en qui se n'aprofita d'aquests afers... el nostre país s'ha tornat una mica boig i irresponsable!
Jo vull la indepéndencia, però, alhora un país net, polit i endreçat... i també endreçat urbanísticament, però, això ja és un altre tema.
A propòsit d'això, sabeu quina quantitat d'aigua contamina un litre d'oli?
Imprevisió
Per Josep-Maria el 1 de març de 2011 a les 18:38
Fa una estona he anat a recollir aquest recipient.
Ja no els en quedava cap. Un munt de gent hi haurem de
tornar la setmana vinent, o bé l'haurem d'anar a buscar
a un altre punt, més lluny de casa nostra. Potser que
no abusessin de la bona disposició de la genet.
i qui la fabrica?
Per Malnom el 1 de març de 2011 a les 16:01
Arnau, i tb hauriem de saber a QUI li compra l'ajuntament
Reciclatge domèstic
Per Anònim el 1 de març de 2011 a les 14:53
Amb totes aquestes mesures, el que sí que ja tinc ara mateix, és un safareig ple de brosses. De coloraines però, al cap i a la fi, brossa. Bossa amb papers, bossa amb plàstics, bossa amb ampolles de vidre, bossa amb llaunes, bossa amb piles, cubell per a deixalles orgàniques, altre cubell per a inorgàniques i, ara, arriba el recipient per l'oli. Voleu dir que després de tot plegat, realment l'Ajuntament fa la feina que ens demana a nosaltres?. No sé, permeteu-me que hi tingui els meus dubtes.
Quant costa aquesta xorrada?.
Per Arnau Mir de Tost el 1 de març de 2011 a les 10:13
Quant ha costat als contribuents aquesta xorrada?. Quant s'ha embutxacat de comissió l'espabilat que ho ha encarregat?.
Una garrafa d'aigua buida fa el mateix servei i no costa ni cinc.