06
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:06h
Defensa tancada de la Constitució i pràcticament cap referència a possibles reformes al text durant aquest 6 de desembre que s'ha commemorat a Madrid el 43 aniversari de la seva ratificació en referèndum. En un acte sobri i a l'aire lliure davant del Congrés amb l'única intervenció de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, aquesta ha lloat el contingut de la carta magna i n'ha exigit "respecte i compliment". Fins i tot ha defensat que és "programa de futur", reclamant acords per desenvolupar-la i sense ni acostar-se al debat sobre possibles reformes que els darrers dies el PSOE ja ha anat aparcant.
En aquest sentit, Batet ha asseverat que "no és qüestionable el seu compliment", ja que qui pretén no fer-ho, "per bones que siguin les raons, pretén situar-se per sobre d'ella". Així, ha insistit que "lleialtat a la Constitució no implica acceptar els seus preceptes" i ha subratllat que totes les propostes són discutibles si segueixen els preceptes legals adequats. En aquest sentit, també ha apostat per "reconèixer la legitimitat de l'altre i les seves propostes", com una crítica velada a l'actitud del PP contra l'independentisme, ja que "judicialitzar innecessàriament la política porta a polititzar la justícia"
L'única referència velada a possibles canvis ha arribat per una crida que ha fet a "actualitzar i renovar l'esperit i el compromís original" de la carta magna espanyola, a més de "saber prolongar i desenvolupar-lo amb nous acords" que en mantinguin "la vigència social diària". "La Constitució és un acord que ha de viure cada dia per ser eficaç", ha insistit, per bé que no ha explicitat la necessitat de fer-hi canvis i més tard ha apuntat la possibilitat de fer acords polítics per desenvolupar-la.
La presidenta del Congrés ha començat recordant les persones que han perdut la vida durant la pandèmia i agraint la feina als professionals sanitaris. Igualment, ha inclòs en el seu discurs una cita en català de Joan Margarit i ha acabat amb Almudena Grandes, tots dos morts aquest 2021. Batet ha subratllat que la Constitució suposa un "programa de construcció del futur plenament vigent" i és "expressió d'un consens fonamental" que ha donat lloc a una "història recent d'èxit, amb tots els matisos que es vulguin, però d'èxit".
Igualment, ha alertat que "la democràcia s'enfronta a nous reptes", concretament al "risc d'impulsar una visió populista", i ha avisat que "la política basada en l'enfrontament i la divisió minen la confiança de tot el sistema". Per això, partint de "la Constitució com a pacte i acord fonamental", ha instat a arribar a grans acords per avançar cap a la igualtat efectiva, la millora de drets per a persones amb discapacitats i la consolidació de drets recollits a la carta magna com els de l'habitatge, l'educació o el medi ambient.
Batet ha estat acompanyada de Pedro Sánchez, bona part del govern espanyol, diversos presidents autonòmics i els dirigents al Congrés de quasi tots els grups. No hi eren, com és habitual, els partits independentistes i els nacionalistes, i precisament ERC, Junts, CUP, Bildu, BNG, Més per Mallorca i Més Menorca han subscrit un manifest aquest diumenge reclamant reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a l'autodeterminació. El PSOE, però, ha deixat clar els darrers dies que no preveu fer canvis -que PP i Vox tampoc no assumirien-, encara que al seu congrés de fa dos mesos va nomenar Félix Bolaños com a secretari de Reforma Constitucional del partit.
En aquest sentit, Pedro Sánchez ha fet una breu compareixença davant dels periodistes, just abans de l'acte, en què s'ha limitat a lloar una Constitució que "va costar molt". "La Constitució va portar drets i llibertats on hi havia una dictadura", ha asseverat i, sense possibilitat de preguntes per part dels mitjans, simplement ha demanat "cuidar la Constitució, cosa que vol dir complir del primer a l'últim els seus articles". Falcava el que seria el posterior discurs de Batet en què exigia complir el text, sense ni una sola referència a una possible reforma.
Casado ataca Sánchez
Més s'ha esplaiat el líder del PP, Pablo Casado, qui ha subratllat que "la Constitució no és el problema, és la solució als problemes que té Espanya", i ha denunciat tres fets que considera que la posen en qüestió: la "impunitat a canvi de vots" que identifica en els indults als presos de l'1-O; l'"homologació del braç polític d'ETA com a soci prioritari del govern espanyol", en relació a Bildu; i "el revisionisme de la mateixa Transició, posant en escac fins i tot la llei d'amnistia". En definitiva, ha afirmat que "Sánchez és qui més ha atacat la carta magna en 40 anys"
"Els néts no hem de desfer l'abraçada que van fer els avis", ha clamat, després de recordar que els comunistes i els franquistes van optar per posar-se d'acord en el text constitucional per deixar enrere la dictadura. En referència a una possible reforma, ha lamentat que la demani "un govern incapaç de respondre a les necessitats de la ciutadania" i, en tot cas, creu que els possibles canvis que s'hi puguin fer haurien d'arribar "quan hi hagi consens i no quan hi ha un atac a la Constitució" com el que afirma que estan realitzant els independentistes.
Vox treu pit de les victòries al TC
Macarena Olona, portaveu adjunta de Vox al Congrés, ha atacat igualment el socis del govern espanyol, de qui ha criticat que, "en nom de la pandèmia, han proferit els majors atacs als drets i llibertats de les persones i a la Constitució". Feia referència, en aquest sentit, als recursos que el partit d'extrema dreta va elevar al Tribunal Constitucional contra els estats d'alarma i les mesures preses per limitar la Covid, aconseguint per ara que l'alt tribunal subscrigui els seus arguments.
La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha denunciat que els socis de Sánchez -en referència a ERC o Bildu- "volen atacar la democràcia espanyola" i la seva "norma de convivència". "Sánchez és el primer president que permet que els que ataquen la Constitució estiguin dins del govern i en siguin socis preferents", ha etzibat, i "el partit sanchista està fent una esmena a la totalitat al PSOE". Tot i això, ha assegurat que "cal dir ben clar als socis del govern de Sánchez que no acabaran amb la Constitució espanyola". Un dels elements més comentats, de fet, era la possible coalició a Andalusia entre PP i Cs.
Podem, l'única veu dissonant
Unides Podem ha estat l'única formació d'entre les que han assistit a l'acte que s'ha desmarcat de l'immobilisme respecte la Constitució. El secretari primer de la mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha exigit "canvis de fons" i no només "simples retocs" al text per per assolir una una Constitució feminista i verda "a l'altura del segle XXI" que blindi els drets socials. El dirigent dels comuns també ha reclamat, de fet, una consulta sobre la forma de govern entre la monarquia i la república, i ha recriminat al PSOE que torpedini una comissió d'investigació sobre els negocis de Joan Carles I.
Igualment, el president del grup al Congrés, Jaume Asens, ha alertat que la Constitució ha quedat com "un vestit vell" i que ha de ser "punt de partida i no de trobada". En aquest sentit, ha replicat a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que havia negat que calgués canvis: "Les constitucions que no es poden reformar estan condemnades a morir". Igualment, ha reclamat a Felip VI que, si Joan Carles I torna a l'Estat per Nadal, ha de retre comptes a la societat espanyola i els tribunals arran de les presumptes irregularitats que investiga la justícia: "En una societat democràtica no és de rebut que un ex-cap d'estat pugui tenir carta blanca per delinquir impunement".
Ayuso destaca el greuge contra Madrid
En les intervencions dels líders autonòmics tampoc no hi ha hagut massa matisos en la defensa tancada de la Constitució. La presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que el text uneix els espanyols "d'esquerra a dreta" i ha lloat la monarquia i les forces de seguretat, però també ha criticat la proposta de nou finançament plantejat pel govern espanyol, afirmant que, des de José Luis Rodríguez Zapatero, la seva regió surt sempre perjudicada i, a més, ara Catalunya rep fins a quatre cops més inversió.
En un gest poc habitual en un 6 de desembre, el nou president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha pres la paraula i ha defensat "desenvolupar el sentiment constitucional de proximitat". "Els constituents de Cadis argumentaven que els espanyols havien de ser fidels a la Constitució, i que la Constitució s'havia d'ensenyar a les escoles i establiments militars, i aquest és el repte dels temps presents i el que hem d'impulsar en els temps futurs", ha exposat.
Els recursos per l'1-O
En relació a una eventual reforma, ha afirmat que els catedràtics de dret constitucional actuen en "un context previ" per trobar "un moment de distensió política" que, segons ha insinuat, ara no es dona. En relació a les recusacions de líders independentistes com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras respecte els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel per manca d'imparcialitat, ha promès que es resoldran de manera "diligent i rigorosa".
En aquest sentit, Batet ha asseverat que "no és qüestionable el seu compliment", ja que qui pretén no fer-ho, "per bones que siguin les raons, pretén situar-se per sobre d'ella". Així, ha insistit que "lleialtat a la Constitució no implica acceptar els seus preceptes" i ha subratllat que totes les propostes són discutibles si segueixen els preceptes legals adequats. En aquest sentit, també ha apostat per "reconèixer la legitimitat de l'altre i les seves propostes", com una crítica velada a l'actitud del PP contra l'independentisme, ja que "judicialitzar innecessàriament la política porta a polititzar la justícia"
L'única referència velada a possibles canvis ha arribat per una crida que ha fet a "actualitzar i renovar l'esperit i el compromís original" de la carta magna espanyola, a més de "saber prolongar i desenvolupar-lo amb nous acords" que en mantinguin "la vigència social diària". "La Constitució és un acord que ha de viure cada dia per ser eficaç", ha insistit, per bé que no ha explicitat la necessitat de fer-hi canvis i més tard ha apuntat la possibilitat de fer acords polítics per desenvolupar-la.
La presidenta del Congrés ha començat recordant les persones que han perdut la vida durant la pandèmia i agraint la feina als professionals sanitaris. Igualment, ha inclòs en el seu discurs una cita en català de Joan Margarit i ha acabat amb Almudena Grandes, tots dos morts aquest 2021. Batet ha subratllat que la Constitució suposa un "programa de construcció del futur plenament vigent" i és "expressió d'un consens fonamental" que ha donat lloc a una "història recent d'èxit, amb tots els matisos que es vulguin, però d'èxit".
Igualment, ha alertat que "la democràcia s'enfronta a nous reptes", concretament al "risc d'impulsar una visió populista", i ha avisat que "la política basada en l'enfrontament i la divisió minen la confiança de tot el sistema". Per això, partint de "la Constitució com a pacte i acord fonamental", ha instat a arribar a grans acords per avançar cap a la igualtat efectiva, la millora de drets per a persones amb discapacitats i la consolidació de drets recollits a la carta magna com els de l'habitatge, l'educació o el medi ambient.
Batet ha estat acompanyada de Pedro Sánchez, bona part del govern espanyol, diversos presidents autonòmics i els dirigents al Congrés de quasi tots els grups. No hi eren, com és habitual, els partits independentistes i els nacionalistes, i precisament ERC, Junts, CUP, Bildu, BNG, Més per Mallorca i Més Menorca han subscrit un manifest aquest diumenge reclamant reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a l'autodeterminació. El PSOE, però, ha deixat clar els darrers dies que no preveu fer canvis -que PP i Vox tampoc no assumirien-, encara que al seu congrés de fa dos mesos va nomenar Félix Bolaños com a secretari de Reforma Constitucional del partit.
En aquest sentit, Pedro Sánchez ha fet una breu compareixença davant dels periodistes, just abans de l'acte, en què s'ha limitat a lloar una Constitució que "va costar molt". "La Constitució va portar drets i llibertats on hi havia una dictadura", ha asseverat i, sense possibilitat de preguntes per part dels mitjans, simplement ha demanat "cuidar la Constitució, cosa que vol dir complir del primer a l'últim els seus articles". Falcava el que seria el posterior discurs de Batet en què exigia complir el text, sense ni una sola referència a una possible reforma.
Casado ataca Sánchez
Més s'ha esplaiat el líder del PP, Pablo Casado, qui ha subratllat que "la Constitució no és el problema, és la solució als problemes que té Espanya", i ha denunciat tres fets que considera que la posen en qüestió: la "impunitat a canvi de vots" que identifica en els indults als presos de l'1-O; l'"homologació del braç polític d'ETA com a soci prioritari del govern espanyol", en relació a Bildu; i "el revisionisme de la mateixa Transició, posant en escac fins i tot la llei d'amnistia". En definitiva, ha afirmat que "Sánchez és qui més ha atacat la carta magna en 40 anys"
"Els néts no hem de desfer l'abraçada que van fer els avis", ha clamat, després de recordar que els comunistes i els franquistes van optar per posar-se d'acord en el text constitucional per deixar enrere la dictadura. En referència a una possible reforma, ha lamentat que la demani "un govern incapaç de respondre a les necessitats de la ciutadania" i, en tot cas, creu que els possibles canvis que s'hi puguin fer haurien d'arribar "quan hi hagi consens i no quan hi ha un atac a la Constitució" com el que afirma que estan realitzant els independentistes.
Vox treu pit de les victòries al TC
Macarena Olona, portaveu adjunta de Vox al Congrés, ha atacat igualment el socis del govern espanyol, de qui ha criticat que, "en nom de la pandèmia, han proferit els majors atacs als drets i llibertats de les persones i a la Constitució". Feia referència, en aquest sentit, als recursos que el partit d'extrema dreta va elevar al Tribunal Constitucional contra els estats d'alarma i les mesures preses per limitar la Covid, aconseguint per ara que l'alt tribunal subscrigui els seus arguments.
La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha denunciat que els socis de Sánchez -en referència a ERC o Bildu- "volen atacar la democràcia espanyola" i la seva "norma de convivència". "Sánchez és el primer president que permet que els que ataquen la Constitució estiguin dins del govern i en siguin socis preferents", ha etzibat, i "el partit sanchista està fent una esmena a la totalitat al PSOE". Tot i això, ha assegurat que "cal dir ben clar als socis del govern de Sánchez que no acabaran amb la Constitució espanyola". Un dels elements més comentats, de fet, era la possible coalició a Andalusia entre PP i Cs.
Podem, l'única veu dissonant
Unides Podem ha estat l'única formació d'entre les que han assistit a l'acte que s'ha desmarcat de l'immobilisme respecte la Constitució. El secretari primer de la mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha exigit "canvis de fons" i no només "simples retocs" al text per per assolir una una Constitució feminista i verda "a l'altura del segle XXI" que blindi els drets socials. El dirigent dels comuns també ha reclamat, de fet, una consulta sobre la forma de govern entre la monarquia i la república, i ha recriminat al PSOE que torpedini una comissió d'investigació sobre els negocis de Joan Carles I.
Igualment, el president del grup al Congrés, Jaume Asens, ha alertat que la Constitució ha quedat com "un vestit vell" i que ha de ser "punt de partida i no de trobada". En aquest sentit, ha replicat a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que havia negat que calgués canvis: "Les constitucions que no es poden reformar estan condemnades a morir". Igualment, ha reclamat a Felip VI que, si Joan Carles I torna a l'Estat per Nadal, ha de retre comptes a la societat espanyola i els tribunals arran de les presumptes irregularitats que investiga la justícia: "En una societat democràtica no és de rebut que un ex-cap d'estat pugui tenir carta blanca per delinquir impunement".
Ayuso destaca el greuge contra Madrid
En les intervencions dels líders autonòmics tampoc no hi ha hagut massa matisos en la defensa tancada de la Constitució. La presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que el text uneix els espanyols "d'esquerra a dreta" i ha lloat la monarquia i les forces de seguretat, però també ha criticat la proposta de nou finançament plantejat pel govern espanyol, afirmant que, des de José Luis Rodríguez Zapatero, la seva regió surt sempre perjudicada i, a més, ara Catalunya rep fins a quatre cops més inversió.
En un gest poc habitual en un 6 de desembre, el nou president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha pres la paraula i ha defensat "desenvolupar el sentiment constitucional de proximitat". "Els constituents de Cadis argumentaven que els espanyols havien de ser fidels a la Constitució, i que la Constitució s'havia d'ensenyar a les escoles i establiments militars, i aquest és el repte dels temps presents i el que hem d'impulsar en els temps futurs", ha exposat.
Els recursos per l'1-O
En relació a una eventual reforma, ha afirmat que els catedràtics de dret constitucional actuen en "un context previ" per trobar "un moment de distensió política" que, segons ha insinuat, ara no es dona. En relació a les recusacions de líders independentistes com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras respecte els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel per manca d'imparcialitat, ha promès que es resoldran de manera "diligent i rigorosa".