finançament

Hisenda obre joc pel nou finançament autonòmic

El govern espanyol proposa que sanitat i educació tinguin un major pes en el càlcul mentre que el Govern afirma que "el dèficit fiscal no es podrà corregir amb un nou model"

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 3 de desembre de 2021 a les 17:33 |
La ministra d'Hisenda, María Jesus Montero | Europa Press
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha enviat aquest divendres a les comunitats autònomes de règim comú una proposta de càlcul de la població ajustada, que és la clau del nou sistema de finançament. La població ajustada determina el repartiment dels recursos en funció de les circumstàncies demogràfiques, socials o territorials.

L'enviament del document marca l'inici del debat de fons sobre els criteris que regiran el nou model de finançament que l'executiu espanyol vol acordar en els pròxims mesos. El document planteja que les variables de sanitat i educació tinguin un major pes en el càlcul del repartiment i també introdueix canvis en les variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la dispersió o la despoblació.


L'executiu espanyol assegura en una nota que un cop enviat el document s'obrirà un "diàleg multilateral" que suposarà "un canvi respecte a reformes de models anteriors". Ara, segons Hisenda, el document "rebrà aportacions i observacions de tots els territoris" a partir d'ara i al llarg del mes de gener. El document neix fruit de les tasques prèvies de la Comissió d'Experts i del Comitè Tècnic Permanent d'Avaluació, fet que "significa que s'ha tingut en compte l'opinió de les comunitats autònomes que han participat en aquests fòrums".

L'executiu espanyol considera que la població ajustada "és la variable més representativa de les necessitats de despesa", tot i que també entén que "cal millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa". "Actualment, es disposa de més i millors dades estadístiques que quan es va aprovar el model vigent el 2009", sosté, "i per tant, és possible apostar per un càlcul de població ajustada més realista, sofisticat i amb més estratificació".


El document inclou un examen exhaustiu de múltiples variables que es podran tenir en compte. En concret, segons el Ministeri, s'ha analitzat indicadors bàsics sobre les necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i serveis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics. Segons Hisenda, l'objectiu és "obrir un debat lleial, rigorós, que superi la dialèctica de guanyadors i perdedors" i que "aposti per un model racional on conflueixin els interessos de totes les comunitats".

El Govern ja ha reaccionat a l'escrit. Fonts de la conselleria d'Economia expliquen que "s'estudiarà el document, però l'infrafinançament i el dèficit fiscal difícilment es podrà corregir amb un nou model de finançament". Sobre el concepte de població ajustada, afirmen que "no s'ajusta a la realitat de Catalunya", i que cal tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l’Estat, així com la "paritat del poder adquisitiu i el cost de vida i dels serveis públics".


Per altra banda, el Govern considera que el model de finançament està "esgotat" i que no soluciona "l’infrafinançament ni el dèficit fiscal". Des de l'executiu s'explica que s'estudiarà la proposta perquè "sempre ha dit que vetllarà per tot allò en què estigui en joc els interessos dels catalans". L'executiu català s'ha mantingut sempre en un segon pla en aquesta negociació.

Canvis amb l'anterior model


El nou model de població ajustada planteja incrementar el pes de la despesa sanitària en la ponderació, que passaria del 38% al 40-45% de les variables poblacionals. L'indicador actual divideix les edats en set trams en què s'apliquen uns coeficients que reflecteixen els costs de la sanitat en funció de l'edat dels beneficiaris. La nova proposta implica passar a 20 grups d'edat la qual cosa permet "precisar molt més el cost real sanitari".

Hisenda també proposa augmentar el pes de l'educació fins al 25-30% -actualment és del 20,5%- i incloure en el càlcul etapes acadèmiques com la universitària o la FP. El pes de l'educació no universitària seria del 75-80%.

Dins de la variable de serveis socials, els majors de 65 anys pesarien un 80-90% i els aturats un 10-20%. Del total de la població ajustada, aquesta variable representaria entre un 6 i un 10%. Actualment, té un pes del 8,5%. L'última variable que té en compte el model, sobre la resta de serveis, es reduiria del 30 a entre el 18 i 22% en la ponderació.

Variables correctives de repte demogràfic


El model inclou variables correctives per garantir una adequada prestació de serveis en autonomies en què incideix especialment el repte demogràfic. El pes d'aquestes variables seria d'entre el 3 i el 4% -actualment és del 3%-. La nova proposta manté la variable de superfície -quilòmetres quadrats de la comunitat- així com la dispersió -en què Hisenda fa dues propostes per avaluar-la- i la insularitat.

El document també proposa introduir la variable de despoblament i contempla diverses fórmules, una d'elles és tenir en compte la població necessària perquè cada província assoleixi la densitat mitjana, la qual cosa "permet reforçar el resultat de les comunitats més despoblades". Per últim, una altra de les novetats és la variable lligada als costos fixos o a les economies d'escala.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació