03
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
10:01h
Ja s'ha convertit en tradició als debats de política general. I l'últim, a finals de setembre, no va ser l'excepció. Es van aprovar, a instàncies dels comuns i de la CUP, mocions demanant renovar el consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, caducat des de març de 2018 i amb només quatre dels sis membres que tenia. El compromís dels partits és fer-ho abans d'acabar l'any i les negociacions ja són formals i s'intensificaran en els pròxims dies.
Cal acordar-lo, segons la llei de la CCMA reformada el 2019, per una majoria de dos terços del Parlament. És a dir, són imprescindibles -i per ara únics actors en la negociació- el PSC, ERC i Junts. Els socialistes no esperen la presidència -ara serà per a ERC-, però hi posen condicions: pretenen que la presidència de l'ens gestor de TV3 i Catalunya Ràdio tingui menys poder executiu i capacitat de decisió. La idea és que sigui "més coral" i els seus consellers puguin també "governar" la principal empresa pública del país encara que no la presideixin.
Així ho han explicat a NacióDigital diverses fonts socialistes coneixedores de la negociació. El PSC és el grup majoritari de la cambra i per això volen proposar tres dels set membres del nou consell de la CCMA. ERC i Junts, que en tindrien dos cadascun, no hi posaran problemes malgrat que en algun moment havia estat damunt la taula, atès el "triple empat" a escons dels tres actors en joc, 34, 33 i 32 escons respectivament, que el setè membre del Consell fos per alguns dels grups petits, ja fossin els comuns o la CUP. No se'ls ha convidat, però, a ser a les negociacions i, per tant, cal preveure 3 vocals a proposta del PSC, 2 a proposta d'ERC (el president entre ells) i 2 més en mans de Junts.
Formalment, el PSC demana presidir l'ens, però el partit que en uns dies liderarà Salvador Illa sap que no li tocarà i que se l'asseguraran els partits del Govern. En els acords (no públics) entre Esquerra i Junts, la presidència està assignada als republicans. Fins ara l'havia ostentada Junts, primer amb Brauli Duart i després amb Núria Llorach, al càrrec en funcions des que Duart va marxar el 2018 de número dos d'Interior, quan pensava que el seu mandat a la Corpo tenia els dies comptats. Duart va ser destituït per Miquel Sàmper i fa unes setmanes que l'exconseller Miquel Buch l'ha repescat com a alt càrrec a Infraestructures de Catalunya.
Els socialistes han situat la televisió pública al punt de mira (Illa l'ha titllada diverses vegades "Fox 3") en els darrers mesos i volen fer notar que són el primer grup a la cambra i deixar empremta en la negociació. En aquest sentit, expliquen que participaran de l'acord amb ERC i Junts si "comparteixen el projecte" de gestió per als mitjans públics. Hi ha acord que la CCMA necessita una "refundació".
Refundar "Fox3"
Els objectius, però, són molt diferents. Els socialistes la volen menys "esbiaixada" cap a l'independentisme i menys deficitària -els pressupostos de 2022 hi destinen 243 milions, una quantitat que ha minvat força en comparació al darrer pressupost del govern Montilla, que va ser de 331-, i els sobiranistes volen "revolucionar-la" per convertir-la en un revulsiu per fomentar el català entre els joves i que estiri del carro del sector audiovisual.
El PSC proposa que els seus consellers tinguin també funcions executives que els permetin controlar àrees de gestió de la CCMA. La llei actual de la Corporació preveu amplis poders a la persona que ocupi la presidència, que té vot de qualitat en cas d'empat i que és qui convoca les reunions del consell. Ara, el president coordina també les comissions de treball, executa els nomenaments, i també té la firma en els pagaments i la contractació externa. La presidència pot delegar en els consellers o en el vicepresident algunes de les seves funcions, i el PSC pretén que aquesta sigui una pràctica molt més habitual.
No s'ha entrat en debat de noms
Amb la reforma de la llei hi ha coses que segur que canviaran. Es passa de sis a set membres, el consell ha de ser paritari i el president no l'escullen els consellers, que han de tenir trajectòria professional en el sector, en la seva primera sessió sinó el Parlament. Segons fonts coneixedores de la negociació, els partits encara no han començat a posar noms (i vetos) damunt la taula i el debat se centra en com ha de funcionar la CCMA, "en les línies generals que hem de poder pactar", explica el PSC. Fa tres anys el Consell va estar a punt de renovar-se, però Ciutadans es va fer finalment enrere i es va aparcar.
El nou consell no escollirà directament, a diferència del que passava ara, els directors dels mitjans. En el darrer "repartiment" Junts (abans CDC) va proposar el director de la televisió (Vicent Sanchis) i ERC el de la ràdio (Saül Gordillo) i, fins i tot, van acordar també els caps d'informatius dels dos mitjans. Ara, el nou consell haurà de convocar un concurs obert per triar els directors per garantir-ne més independència política. Definir les bases del concurs serà una de les primeres tasques. Els nous consellers hauran de passar un hearing al Consell de l'Audiovisual de Catalunya per presentar el seu projecte per als mitjans públics i avaluar-ne la idoneïtat.
Renovacions més enllà de la CCMA
I aquesta és també una altra de les claus. No només està en funcions el consell de la CCMA. Ho estan més de 20 organismes. No serà, lògicament, possible acordar-los tots abans d'acabar l'any però PSC, ERC i Junts aspiren a un acord global per renovar els cinc més importants: CCMA, Consell de Garanties Estatutàries, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Síndic de Greuges i Sindicatura de Comptes. Cap dels implicats vol aparèixer només amb un acord per repartir-se la gestió dels mitjans públics. Com a mínim hauran de pactar també el CAC perquè els implicats assumeixen que seria "surrealista" que el Consell de l'Audiovisual (que només té tres dels seus sis vocals i on hi ha majoria unionista) hagués d'avaluar el nou consell de la CCMA.
Cal acordar-lo, segons la llei de la CCMA reformada el 2019, per una majoria de dos terços del Parlament. És a dir, són imprescindibles -i per ara únics actors en la negociació- el PSC, ERC i Junts. Els socialistes no esperen la presidència -ara serà per a ERC-, però hi posen condicions: pretenen que la presidència de l'ens gestor de TV3 i Catalunya Ràdio tingui menys poder executiu i capacitat de decisió. La idea és que sigui "més coral" i els seus consellers puguin també "governar" la principal empresa pública del país encara que no la presideixin.
Així ho han explicat a NacióDigital diverses fonts socialistes coneixedores de la negociació. El PSC és el grup majoritari de la cambra i per això volen proposar tres dels set membres del nou consell de la CCMA. ERC i Junts, que en tindrien dos cadascun, no hi posaran problemes malgrat que en algun moment havia estat damunt la taula, atès el "triple empat" a escons dels tres actors en joc, 34, 33 i 32 escons respectivament, que el setè membre del Consell fos per alguns dels grups petits, ja fossin els comuns o la CUP. No se'ls ha convidat, però, a ser a les negociacions i, per tant, cal preveure 3 vocals a proposta del PSC, 2 a proposta d'ERC (el president entre ells) i 2 més en mans de Junts.
Formalment, el PSC demana presidir l'ens, però el partit que en uns dies liderarà Salvador Illa sap que no li tocarà i que se l'asseguraran els partits del Govern. En els acords (no públics) entre Esquerra i Junts, la presidència està assignada als republicans. Fins ara l'havia ostentada Junts, primer amb Brauli Duart i després amb Núria Llorach, al càrrec en funcions des que Duart va marxar el 2018 de número dos d'Interior, quan pensava que el seu mandat a la Corpo tenia els dies comptats. Duart va ser destituït per Miquel Sàmper i fa unes setmanes que l'exconseller Miquel Buch l'ha repescat com a alt càrrec a Infraestructures de Catalunya.
Els socialistes han situat la televisió pública al punt de mira (Illa l'ha titllada diverses vegades "Fox 3") en els darrers mesos i volen fer notar que són el primer grup a la cambra i deixar empremta en la negociació. En aquest sentit, expliquen que participaran de l'acord amb ERC i Junts si "comparteixen el projecte" de gestió per als mitjans públics. Hi ha acord que la CCMA necessita una "refundació".
Refundar "Fox3"
Els objectius, però, són molt diferents. Els socialistes la volen menys "esbiaixada" cap a l'independentisme i menys deficitària -els pressupostos de 2022 hi destinen 243 milions, una quantitat que ha minvat força en comparació al darrer pressupost del govern Montilla, que va ser de 331-, i els sobiranistes volen "revolucionar-la" per convertir-la en un revulsiu per fomentar el català entre els joves i que estiri del carro del sector audiovisual.
El PSC proposa que els seus consellers tinguin també funcions executives que els permetin controlar àrees de gestió de la CCMA. La llei actual de la Corporació preveu amplis poders a la persona que ocupi la presidència, que té vot de qualitat en cas d'empat i que és qui convoca les reunions del consell. Ara, el president coordina també les comissions de treball, executa els nomenaments, i també té la firma en els pagaments i la contractació externa. La presidència pot delegar en els consellers o en el vicepresident algunes de les seves funcions, i el PSC pretén que aquesta sigui una pràctica molt més habitual.
No s'ha entrat en debat de noms
Amb la reforma de la llei hi ha coses que segur que canviaran. Es passa de sis a set membres, el consell ha de ser paritari i el president no l'escullen els consellers, que han de tenir trajectòria professional en el sector, en la seva primera sessió sinó el Parlament. Segons fonts coneixedores de la negociació, els partits encara no han començat a posar noms (i vetos) damunt la taula i el debat se centra en com ha de funcionar la CCMA, "en les línies generals que hem de poder pactar", explica el PSC. Fa tres anys el Consell va estar a punt de renovar-se, però Ciutadans es va fer finalment enrere i es va aparcar.
El nou consell no escollirà directament, a diferència del que passava ara, els directors dels mitjans. En el darrer "repartiment" Junts (abans CDC) va proposar el director de la televisió (Vicent Sanchis) i ERC el de la ràdio (Saül Gordillo) i, fins i tot, van acordar també els caps d'informatius dels dos mitjans. Ara, el nou consell haurà de convocar un concurs obert per triar els directors per garantir-ne més independència política. Definir les bases del concurs serà una de les primeres tasques. Els nous consellers hauran de passar un hearing al Consell de l'Audiovisual de Catalunya per presentar el seu projecte per als mitjans públics i avaluar-ne la idoneïtat.
Renovacions més enllà de la CCMA
I aquesta és també una altra de les claus. No només està en funcions el consell de la CCMA. Ho estan més de 20 organismes. No serà, lògicament, possible acordar-los tots abans d'acabar l'any però PSC, ERC i Junts aspiren a un acord global per renovar els cinc més importants: CCMA, Consell de Garanties Estatutàries, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Síndic de Greuges i Sindicatura de Comptes. Cap dels implicats vol aparèixer només amb un acord per repartir-se la gestió dels mitjans públics. Com a mínim hauran de pactar també el CAC perquè els implicats assumeixen que seria "surrealista" que el Consell de l'Audiovisual (que només té tres dels seus sis vocals i on hi ha majoria unionista) hagués d'avaluar el nou consell de la CCMA.