El conservador Salvador Cristau, nou bisbe de Terrassa

Roma aposta per la continuïtat en la designació del nou prelat mentre s'esperen nous nomenaments a Girona i Solsona

El bisbe Cristau en un acte a la diòcesi de Terrassa.
El bisbe Cristau en un acte a la diòcesi de Terrassa. | Bisbat de Terrassa
03 de desembre del 2021
Actualitzat a la 13:28h
S'ha desvetllat un dels interrogants que té oberts l'Església catalana pel que fa a la designació de nous prelats. El papa Francesc ha nomenat Salvador Cristau Coll nou bisbe de la diòcesi de Terrassa. El fins ara bisbe uxiliar va ser designat administrador diocesà el passat mes de juny arran del trasllat de José Ángel Saiz Meneses a la diòcesi de Sevilla en ser nomenat arquebisbe. Nascut a Barcelona (1950), Cristau va ser ordenat sacerdot a la catedral de Toledo el 12 d’octubre de 1980. El 18 de maig de 2010 va ser nomenat bisbe auxiliar de Terrassa i un mes després va rebre l’ordenació episcopal. A la Conferència Episcopal Espanyol és membre de la Comissió Episcopal de Clergat i Seminaris.

Què significa la designació de Cristau? Es tracta d'un prelat de perfil conservador, format a Toledo, com ho era el seu cap fins fa poc, Sáiz Meneses. La Santa Seu ha optat per no efectuar un canvi d'orientació en la diòcesi, malgrat que la línia Sáiz-Cristau no és la mateixa que la que pot representar l'home fort de l'Església catalana, el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona. El que no vol dir que Cristau sigui exactament el mateix que el seu predecessor. El nou titular de Terrassa és un home de tarannà conciliador i ben considerat en general per les forces vives de la jerarquia eclesiàstica.   

El canvi de peces de Sáiz per Cristau ha tingut els ingredients d'una gran jugada d'escacs. A Sáiz, aspirant de fa anys a la seu de Barcelona, se l'ha enviat a Sevilla, amb rang d'arquebisbe. Un ascens, o millor un premi de consolació, que alhora l'allunya de Barcelona, on aviat començarà la partida per la successió d'Omella. Tot indica que la correlació de forces que deixarà Omella quan se'n vagi reforçarà el "sector franciscà", obert però ma non troppo, però pagant el preu de fer concessions als sectors més conservadors. Escola jesuïta, la de Francesc, en estat pur.  

El moviment conservador fet per Roma no es pot desvincular del fet que resten pendents els nomenaments de nous bisbes a Girona i Solsona. Caldrà seguir amb molta atenció aquestes designacions. L'Església catalana viu un moment de trasbals després del cas Novell, el bisbe que va renunciar per casar-se amb una dona i que espera ser pare properament. L'arribada de Novell va ser una gran sorprsa en els eu moment i sembla que, si més no a Terrassa, Roma ha decidit no fer experiments.