L'aliança perdurable del Govern amb els comuns

El pacte pels pressupostos i la votació conjunta del decret de renovables posen les bases de la relació de confiança entre ERC i En Comú Podem, amb Junts a l'expectativa i la CUP desplaçada

Pere Aragonès i Jéssica Albiach, en l'escenificació del pacte pels pressupostos.
Pere Aragonès i Jéssica Albiach, en l'escenificació del pacte pels pressupostos. | ACN
04 de desembre del 2021
Actualitzat el 06 de desembre a les 20:03h
Els comuns tenien en marxa la segona jornada la seva assemblea congressual a Montjuïc, amb Yolanda Díaz i Ada Colau com a protagonistes. Quan els discursos d'aquell diumenge al migdia (21 de novembre) encara no havien arrencat, el grup parlamentari d'En Comú Podem ja sabia que a la tarda els esperava la reunió decisiva per tancar l'acord de pressupostos, després que la CUP hagués ratificat que presentaria esmena a la totalitat als comptes.

La cimera final l'havia convocada el Departament d'Economia i Hisenda a l'edifici de la Zona Franca, seu de la conselleria. Però l'operativitat de Palau era més senzilla en diumenge i els comuns també preferien ser a Sant Jaume, per si calia la intervenció de Pere Aragonès. Però mentre Díaz i Colau recollien aplaudiments a l'escenari de Montjuïc, tot va canviar. L'executiva de Junts s'havia reunit per desmarcar-se de les negociacions, un relat que a la tarda alimentaria Jordi Sànchez en roda de premsa. Ni el conseller Jaume Giró ni el seu equip -que des del dijous d'aquella setmana havien mantingut contactes permanents amb els diputats de Jéssica Albiach- van ser finalment a la reunió per segellar el pacte.

L'acord el va capitalitzar Aragonès -en contacte diari des de dimecres amb Albiach-, per bé que Giró només es va perdre la reunió decisiva de diumenge. Fins i tot aquell dia va ser a Palau per conversar amb Aragonès. En paral·lel a missatges altisonants com els de Jordi Sànchez i Elsa Artadi -que acusaven el president de la Generalitat d'esberlar la majoria independentista del 52%-, el conseller d'Economia va arremangar-se en els contactes discrets amb els comuns. Trucades a Albiach i algun cafè amb Joan Carles Gallego mentre els seus col·laboradors, amb Jordi Cabrafiga al capdavant, entraven al detall de la negociació.

Junts feia equilibris per defensar els comptes de Giró i cenyir el pacte a un moviment d'ERC, però els comuns insistien, en públic i en privat, que els pressupostos s'havien pactat amb el Govern. Es van pactar, es van tramitar i s'aprovaran. Ni el discurs abrandat de Joan Canadell al Parlament -que va anar acompanyat de disculpes de consellers de Junts a diputats dels comuns- van suposar un escull. A l'executiu i també a En Comú Podem veuen en el diàleg pels comptes un "punt d'inflexió" en les relacions de la legislatura.

La setmana ho ha demostrat. "La negociació dels pressupostos va bé", insistia Albiach en la sessió de control al Parlament de dimecres per dissipar dubtes i contenir veus contràries a l'entesa. La pregunta formulada a Aragonès a l'hemicicle estava pactada. N'havien parlat prèviament els dos protagonistes i l'havien treballada els equips respectius. El president va detallar que els comptes del 2022 inclourien 80 milions per reforçar les polítiques destinades a la salut mental, amb especial atenció a la població infantil i juvenil, i 50,5 milions més per ampliar els recursos de dentista públic. En la partida destinada a la salut bucodental, els comuns van agrair a ERC la pressió exercida per vèncer les reticències de Junts, pendents de les medalles que es pugui penjar el partit de Colau. Fonts coneixedores de les negociacions apunten que en un termini de deu dies es podria tancar un acord definitiu. "Està ben encarrilat", insisteixen veus parlamentàries implicades en les converses.

En un termini de deu dies es podria tancar un acord definitiu entre el Govern i els comuns pels pressupostos

A les bones sensacions verbalitzades en la carpeta dels pressupostos s'hi va afegir l'entesa amb el decret de renovables, validat també dimecres amb els vots d'ERC, Junts i En Comú Podem. El projecte havia quedat al marge de la negociació dels comptes perquè ja estava treballat prèviament. Coneguda l'oposició frontal de la CUP, la consellera Teresa Jordà havia madurat un pacte amb el diputat Lucas Ferro, que es va traduir en la validació del text. Una altra fotografia, coincident en el temps, del canvi de soci parlamentari del Govern. L'oposició "constructiva" dels comuns -així la defineixen al grup parlamentari- ha ocupat el lloc del discurs crític de la CUP. Aragonès ha insistit que vol refer relacions amb els anticapitalistes i els seus consellers -com Joan Ignasi Elena- diuen que pensen complir els compromisos signats, però ara mateix es percep distància, fins al punt que no es pot determinar si el 2023 hi haurà qüestió de confiança, com resava el pacte d'investidura.

Incert com serà el rol de la CUP, ERC i els comuns admeten facilitat per entendre's en debats sectorials mentre la relació amb Junts és més distant, per perfil ideològic. S'espera que els d'Albiach sumin a favor del Pacte Nacional per la Llengua que abandera Aragonès -ja han participat en els contactes amb l'executiu després de la resolució del Tribunal Suprem sobre el model d'immersió a l'escola- i també han exhibit confiança en la taula de diàleg. "Ens agradaria que fos l'inici d'una nova etapa", apunten fonts parlamentàries d'En Comú Podem, que remeten a la relació franca entre el president i Albiach com a element complementari a la sintonia en assumptes clau de la legislatura. L'aliança teixida a correcuita pels pressupostos -amb contrapartida a l'Ajuntament de Barcelona- té elements per convertir-se en perdurable al Parlament.
Arxivat a