ENTREVISTA

Gonzalo Boye: «Hi ha un objectiu clar de treure'm de circulació»

L'advocat de Carles Puigdemont, crític amb Pablo Llarena, té clar que la justícia europea facilitarà un "marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 7 de desembre de 2021 a les 20:00 |
L'advocat Gonzalo Boye | Frederic Esteve
La seguretat i optimisme que transmet Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) quan parla de la causa judicial dels exiliats independentistes no és la mateixa que quan detalla el procés contra ell que s'investiga a l'Audiència Nacional. No és optimista, en aquesta qüestió, perquè té clar que se'l vol "treure de circulació" després de les diverses victòries obtingudes a Europa en relació a la carpeta catalana. De risc de presó, en el seu cas, n'hi ha, i lamenta el "silenci mediàtic" que s'ha produït en relació a fets "molt greus" que amaga la causa penal. "Espanya ha trencat les regles del joc", denuncia per il·lustrar el seu cas. A l'espera de saber si haurà d'anar a judici, Boye explica que quan acabi tot aquest procediment, "si encara pot", vol traslladar-se a viure a Catalunya. "No vull estar on no em volen", diu.  

En aquesta entrevista a NacióDigital, Boye parla del seu cas, però també detalla alguns dels aspectes centrals de la carpeta de l'exili, en una setmana especialment intensa en clau judicial i pocs dies després que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reiterés al Tribunal Suprem que la causa judicial de l'expresident Carles Puigdemont està suspesa i no pot ser extradit. A l'horitzó proper -de cara al primer semestre de l'any vinent-, la justícia europea ha de resoldre les prejudicials que va presentar el jutge Pablo Llarena, un moment que serà determinant. "Aleshores tindrem un marc jurídic adequat per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats", explica. Retorn de Puigdemont de cara a la primera meitat de l'any que ve? Resposta: "Els càlculs els fa vostè. Jo dic quan acabin els procediments". 


- Porta moltes causes, des de la carpeta dels exiliats, la de Josep Alay, la de Lluís Escola, la de Laura Borràs, i també és un dels advocats en el judici de Villarejo. A més, s'ha de defensar en el procediment que hi ha en contra seva. Com ho porta? 

- Soc una persona sistemàtica i ordenada. Tinc una agenda molt complexa, però ordenada, i sempre he pensat que com més coses faig, més temps tinc. I sobretot treballo en equip: la gent només em veu a mi, però som nou persones. Hi ha la Isabel [Elbal], que és indiscutiblement la persona que més suport em dona i amb qui ho treballo tot, però també hi ha més gent que treballa en tot això i ens repartim la feina. Treballar en equip no és dolent. 


- Se sent al punt de mira per la causa que hi ha en contra seva? 

- La persecució contra mi comença quan vam guanyar a Alemanya. Es pot fer un timeline entre els èxits a Europa i les acusacions en contra meva. Era una cosa esperable. No que fos tan brut, però sí que era esperable, perquè com que no poden amb els exiliats han pensat que han d'anar contra l'advocat. Ara bé, jo penso que això no és una qüestió governamental, sinó que són nuclis de poder dins de l'Estat que van al seu aire i es creuen amos de la veritat i dels mecanismes de l'Estat, i els usen per a això. 


- Les anomenades clavegueres de l'Estat. 

- Sens dubte. Al judici de Villarejo portem una petita defensa i estan quedant en evidència coses gravíssimes que en qualsevol altre estat serien notícia d'obertura en tots els telenotícies i es farien investigacions al respecte. S'estan dient coses molt greus. Aquest dimecres el fiscal reconeixia que Villarejo era un espia de l'Estat. I el tenen assegut al banc dels acusats! Potser s'ho mereix, no ho sé, no m'he estudiat aquesta part de la causa a fons, però és evident que no es pot ser a missa i repicant. 

"Hi ha hagut molt silenci mediàtic sobre coses molt greus del meu procediment"

- Per què surt ara això de Villarejo? 

- Penso que hi ha hagut una baralla personal entre l'anterior director del CNI i Villarejo, i allò personal ho han fet públic i han fet una cosa que no fan en cap país. Als caps dels espies o se'ls dona una jubilació daurada o se'ls fa desaparèixer, però no se'ls asseu al banc dels acusats. Això és el que surt a les pel·lícules i el que es veu als altres països. Villarejo està assegut al banc dels acusats i esperen que no es defensi. Algú espera que no es defensi quan també estan acusats la seva dona, el seu fill... 

- Tornant al cas obert en contra seva. Per què se l'investiga? Es parla de blanqueig de capitals, relacions amb el narcotràfic...

- Bàsicament, perquè hi ha un presumpte assassí que diu que va estar en unes reunions al meu despatx en les quals es va planificar falsificar una documentació per recuperar uns diners que no eren de la persona que jo defensava, sinó de Sito Miñanco. Quan un analitza la causa, està plena de dades, evidències i converses telefòniques entre ells en què queda clar que els diners eren d'aquesta persona, no de Sito Miñanco, i que era un empresari solvent i que ho continua sent. És a dir, a aquesta persona no li han tocat un cèntim i té un patrimoni de milions d'euros. A més, gràcies a la tecnologia, hem pogut veure que cap d'aquestes reunions no es van produir. Els telèfons mòbils posicionen en llocs tan allunyats com Algesires o Colòmbia els dies que suposadament estaven al meu despatx. Això és com la prova de l'ADN. O és teu o no. Si dius que no estàs aquí, però el teu telèfon hi és, et menges el problema. Doncs el mateix, però a l'inrevés. Si el teu telèfon et situa a 600 quilòmetres de distància, això vol dir que no hi va ser en aquesta reunió. 
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- En quin punt es troba la causa?

- Estem en fase intermèdia. S'ha de decidir en algun moment quan hi ha judici oral i si he d'anar a judici o no. 

- Ha acusat la magistrada Tardón d'encobriment d'assassinat.

- Sens dubte, les proves hi són i el Tribunal Suprem no les va voler investigar. Les proves són taxatives i, per molt menys, hi ha gent complint condemna a Espanya, per moltíssim menys.

- Té confiança en com pot acabar el procediment contra vostè? 

- No. Hi ha un objectiu clar de treure'm de circulació. Veurem com acaba. 

- Tem entrar a la presó? 

- És una de les alternatives. 

"Quan acabem de resoldre el meu cas, si encara puc, em traslladaré a Catalunya"

- S'ha sentit sol en tot aquest procediment? Esperava algun suport que no ha arribat? 

- No, a Catalunya he tingut molt suport i els amics que encara tinc a Espanya també m'han donat suport. Sí que hi ha hagut molt silenci mediàtic sobre coses molt greus que hi ha al meu procediment. Quan un presumpte assassí surt en llibertat dies després de declarar contra mi, les preguntes no me les haurien de fer a mi sinó al fiscal del cas. Aquests silencis són silencis còmplices, i no ajuden ni a Espanya ni a la seva democràcia. Una democràcia, d'altra banda, plena d'adjectius qualificatius. Els països autènticament democràtics no necessiten qualificatius.

- No era en relació al seu procediment, però al setembre de 2018 vostè va demanar empara al Col·legi d'Advocats de Madrid i no li van donar

- Va ser una cosa sorprenent. Molts amics meus al·lucinaven. Em van negar a mi el suport i l'endemà van treure una declaració de suport al jutge Llarena. És evident que aquest col·legi no està actuant en representació ni en interès dels advocats, sinó prenent una posició política. 

"A Llarena o l'han enganyat o no sap què està passant en termes del dret de la UE"

- Es planteja deixar aquest col·legi i venir cap a Catalunya? 

- Quan acabem de resoldre el meu cas, si encara puc, evidentment em traslladaré aquí. No vull estar on no em volen. I a Madrid no m'hi volen. 
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Parlem de la carpeta dels exiliats. Quan s'assabenta que han detingut Puigdemont a l'Alguer

- Estava arribant a Brussel·les. Teníem una reunió d'advocats i venia de París, on havia tingut una altra reunió important. Just baixar del tren, em truca Josep Alay i m'avisa que a l'aeroport de l'Alguer hi ha molta policia. Li vaig dir que a l'estació també, per mirar de rebaixar la tensió, però em va respondre que la cosa semblava seriosa. El president no havia aterrat encara, i vam enviar-li un missatge a ell i a la persona que l'acompanyava informant-los del que hi havia. Li vaig dir que hi havia "comitè de benvinguda". Quan van aterrar, em van respondre. Em va trucar el president i em va dir que estava retingut. Li vaig començar a passar documents útils i durant la nit vaig parlar diverses vegades amb la policia italiana. S'havien llegit els documents i em deien que ells creien que jo tenia raó, però que allò excedia la seva competència i ho havia de decidir un jutge. Ens van dir que no ens preocupéssim, que no passaria res. Van ser molt correctes. 

Aquella nit no podíem fer res més. Vam crear una mena de comitè de crisi a través de videoconferència per parlar de temes de comunicació, temes jurídics, vam preparar escrits... Aquell matí teníem reunió a Brussel·les i la Isabel arribava cap a les 9h. A primera hora em va preguntar si encara era necessari que vingués. Li vaig dir que sí, perquè jo hauria d'anar a Itàlia i algú dels dos havia d'estar a la reunió. Ens vam reunir amb el Toni [Comín], la Clara [Ponsatí], la Mars [Marcela Topor, esposa de Puigdemont] i vam fer una roda de premsa. Després vaig haver de fer una trajectòria complexa per arribar a Itàlia: baixar amb tren a París, arribar a l'aeroport, volar a Milà, fer nit allà i, finalment, arribar a l'Alguer. Al setembre és complicat arribar a l'Alguer.

- En algun moment va pensar que la cosa podia anar malament? 

- No. La gent que va estar a la videoconferència durant aquella nit van veure que estava molt tranquil. Sempre li he dit una cosa al president: "Quan em vegis nerviós, posa't nerviós". No penso que algú hagi d'estar nerviós quan ha fet els deures.

- En aquests quatre anys ha estat nerviós en algun moment? 

- La veritat és que no, perquè hem fet les coses pas a pas. Quan al president el detenen el 25 de març de 2018, em truca a les 11.22 minuts. Quan veig que em truca, vaig pensar "Ostres...", perquè sabia que encara no hauria arribat a Bèlgica. Despenjo i li pregunto si va tot bé. "Tot bé, estic aquí amb uns senyors policies alemanys", em va dir. "Ah, molt bé, passa-me'ls", li vaig respondre. Si ell estava així de tranquil, no corresponia que nosaltres ens poséssim nerviosos. Des del dia que van agafar la defensa, justament el 2 de desembre va fer quatre anys i un mes que ens vam personar a l'Audiència Nacional, vaig tenir clar que en un dels països on podíem defensar bé Puigdemont era a Alemanya. I així consta en documents fets en aquelles dates. A partir d'allà, sabíem què havíem de fer. 

Sí que hi ha hagut situacions tenses. Una d'elles, el 2 de juliol de 2019, a la frontera amb França per anar a Estrasburg. Allà hi va haver una situació tensa i jo em vaig haver de posar ferm i dir que no creuàvem, perquè no em sentia còmode amb el que podia passar i sabia que no podríem defensar-lo. Hi ha hagut moments molt estressants, però la base està en mantenir la calma. 

- Com definiria el magistrat Pablo Llarena? 

- Llarena és una persona que o bé l'han enganyat per fer el que està fent o bé no està entenent què està passant en els termes del dret de la Unió Europea. No és cosa seva, només. Hi ha molta gent que s'ha instal·lat en un relat que els impedeix veure quina és la realitat. Tots veiem que la paret és blanca i ells diuen que és vermella. Ens estan arrossegant a una situació que arribarà un moment que algú els haurà de demanar explicacions. 

"Els escrits de Llarena són cada vegada més incomprensibles"

- El coneixia abans de la causa del procés?

- Que jo sàpiga, no. Ell es dedicava molt a les activitats de l'Associació Professional de la Magistratura. No el coneixia.
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Ha detectat algun canvi de comportament o de to, en aquests quatre anys? 

- Els seus escrits i resolucions són cada vegada més incomprensibles. El president Puigdemont va ser posat en llibertat amb una resolució a Itàlia molt clara. I, set dies després, ell demana que detinguin Comín i Ponsatí! Estàvem a la visita a l'Alguer i, quan ho vam saber, ho vam traslladar immediatament a la fiscalia italiana i als jutges italians, perquè si volien detenir-los que sabessin que estaven a la porta del tribunal. 

"Llarena té sortides jurídicament dignes però no les vol prendre"

- Veu certa desesperació, en l'actuació de Llarena? 

- No crec que Llarena actuï sol. Hem entrat en una fase en què sobra la testosterona i els comportaments s'estan regint per la testosterona, que sempre és mala consellera, en lloc de per la fredor, que és el que requereixen les circumstàncies en què ens trobem. Com a defensa hem ofert un ventall de sortides jurídicament dignes a un carreró on s'han ficat ells sols, i ells no volen prendre cap d'aquestes sortides. I totes són dignes. 

- Diu que Llarena no actua sol. Algú li diu què ha de fer? 

- No crec que ningú el coaccioni o l'indueixi a fer el que fa, però crec que ell no està sol en això. La seva manera de veure la realitat és compartida per més persones. Totes les seves resolucions han estat emparades per la sala d'apel·lacions del Suprem. Per tant, com a mínim, cinc magistrats pensen el mateix que ell, si no és que també ho pensa el president de la sala segona [Manuel Marchena].

"Quan la justícia europea es pronunciï, tindrem un marc jurídic adequat per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats"

- Diu que li han ofert un ventall de sortides "jurídicament dignes". Quines són? 

- Podem acceptar la resolució d'Alemanya, podem acceptar la immunitat, poder acceptar la falta d'un jutge imparcial com ha dit Bèlgica, podem acceptar que el principi de lliure circulació obliga a determinades coses, podem acceptar que hi ha primacia del dret de la Unió Europea...

- Fonts del Suprem deien dimecres que el dret espanyol no estava supeditat a l'europeu.

- Jo, com a ciutadà, confio que això no sigui cert. Això ho va dir el Tribunal Constitucional polonès! És sorprenent. Moltes vegades, des d'Espanya, es deia "polacos" als catalans, i resulta que els "polacos" són ells. En tot cas, vull esperar a veure negre sobre blanc la resposta oficial del Suprem. Pot ser que el que va sortir dimecres fos un globus sonda, però també tinc la sensació que hi ha gent que pensa fermament que això és així. Lamentablement, per ells, i, afortunadament, per a tots els ciutadans de la Unió Europea, això no és així. 

- Si, finalment, el Suprem manté que Puigdemont serà detingut si trepitja Espanya, això xoca amb la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE)

- Sí, però aquí el problema ja no és nostre, sinó del govern espanyol, que haurà de veure com respon a un procediment d'incompliment. Quan vam començar amb aquesta causa, als dirigents independentistes se'ls acusava de rebel·lió, però jo penso que el Suprem està entrant en una franca rebel·lió davant dels dictàmens d'Europa. Això és gravíssim. No és una conducta delictiva com a tal, però sí que posa en risc la nostra permanència a la UE.
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Què és un procediment d'incompliment? 

- Bàsicament, quan s'incompleixen les directrius europees i les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) existeix aquest procediment, que a Polònia li està costant un milió d'euros al dia i la retenció de 15.000 milions d'euros. Aquest dijous ha sortit un informe de l'advocat general del TJUE, espanyol, que avala que els fons europeus estiguin condicionats al respecte de l'estat de dret. No hi ha res més incompatible amb l'estat de dret que no complir les resolucions del TJUE. 

"Les prejudicials de Llarena a la justícia europea s'haurien de resoldre entre el març i el maig de l'any que ve"

- Quin són els propers passos en l'estratègia de defensa? 

- Sempre estem fent passos. Els procediments que tenim oberts al TGUE i al TJUE ens demanen pràcticament cada setmana algun escrit. Són procediments molt dinàmics. Rebem escrits d'Espanya, del Parlament Europeu, els responem... Estem en una etapa contenciosa, de presentar escrits. Tenim diversos venciments en els propers dies. És una agenda complexa. Sobre els procediments a Espanya, hem recusat el jutge Llarena, li hem demanat explicacions sobre la resolució del TGUE, tenim les carpetes al TC... Veurem què diu el TC, perquè coneix la resolució del TGUE i veurem què pensen a fer, perquè tenim procediments oberts sobre les euroordres... 

- Un TC que s'ha renovat...

- En part. D'una banda, per a bé. I de l'altra, de manera escandalosa. 

- El TGUE va reiterar fa uns dies que la causa de Puigdemont està suspesa fins que es resolguin les prejudicials al TJUE. Quan s'han de resoldre? 

- Penso que serà entre març i maig de 2022.

- I quan això passi? Sempre ha dit que són importants i que són optimistes.

- Aleshores tindrem un marc jurídic adequat per poder garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats.

- És a dir, que podrà tornar Puigdemont.

- Si les coses van com creiem nosaltres, sens dubte.

- Per tant, calculen que Puigdemont podrà tornar de cara al primer semestre de l'any vinent.

- Les dates les està calculant vostè. Jo he dit que un cop acabin els procediments. 
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Li va sorprendre que Llarena presentés aquelles prejudicials el març d'aquest any?

- Al seu moment, sí. A aquestes alçades ja no em sorprèn res. Quan el 29 d'octubre de 2017 vam elaborar l'estratègia general d'aquest procediment, que no l'hem canviat mai, vam plantejar que el tancament de tota l'estratègia passava per unes qüestions prejudicials, però no aconseguíem ficar-les mai. I, de cop, el jutge Llarena es despenja amb uns temes que no són prejudicials però que ell li dona forma de prejudicials, i allà nosaltres ho hem abocat tot.

"L'objectiu és que allò que representa Puigdemont tingui espai jurídic i llibertat suficient per asseure's a parlar amb l'Estat"

- Vostè sosté que bona part d'aquestes prejudicials ja han estat resoltes per Luxemburg.

- Clar, les primeres cinc preguntes penso que no han estudiat la jurisprudència del TJUE. No li sortirà bé la jugada a Llarena i ha generat tot un seguit de disfuncions. Són perfectament conscients que unes prejudicials suspenen el procediment en què es plantegen. Aquestes prejudicials s'han plantejat al procediment principal i el TGUE ha dit que això suposa la suspensió de les euroordres. Entre el procediment principal i les euroordres hi ha un element al mig, que són les ordres nacionals de detenció. Si el primer i el tercer està suspès, és evident que el segon també. Això s'anomena lògica jurídica. Tota la resta és relat i inventar-se una situació.

- Aquesta setmana l'advocada de l'Estat a la Unió Europea, Sonsoles Centeno, ha demanat una excedència i ha deixat el càrrec. Havia tingut discrepàncies amb el Suprem. 

- No sé què esperaven després de les crítiques que li han fet... Quan va passar allò d'Itàlia, el primer que va fer el Tribunal Suprem va ser donar-li les culpes a ella [Centeno va dir al TGUE que la causa de Puigdemont estava suspesa arran de les prejudicials de Llarena i després el Suprem ho va negar]. Després de la resolució del TGUE de divendres passat, crec que queda clar que no era culpa d'ella, perquè no ha dit res diferent del que ha dit el Tribunal General. A Sonsoles Centeno l'he coneguda enfrontant-me a ella en diversos casos sobre l'exili i penso que és una bona professional que fa la seva feina, però això no implica haver de treure les castanyes del foc al Suprem i menys encara haver d'aguantar el tracte que li van donar. Se la va presentar com la dolenta de la història, quan el que va fer va ser la seva feina. Li tinc molt respecte professional i no hi tinc cap relació personal, més enllà d'haver-nos enfrontat als tribunals. Part del treball jurídic és que hi hagi respecte entre els professionals. 

- La situació actual a Espanya, amb indults, taules de diàleg, certa distensió entre el govern espanyol i el govern català, afecta la seva estratègia? Pot fer que la justícia europea pugui veure diferent la situació catalana? 

- No, i menys després d'Itàlia. Es va intentar vendre la imatge que això estava resolt i al cap de poques setmanes detenen Puigdemont i volen detenir Comín i Ponsatí. A Europa tenen les idees cada dies més clares, molt clares.

- L'objectiu de tota l'estratègia és que Puigdemont pugui tornar a Catalunya? 

- L'objectiu és que el que representa el president Puigdemont tingui l'espai jurídic i la llibertat suficient per asseure's davant de l'Estat i parlar-hi. Es tracta de desjudicialitzar la política i que els polítics tornin a fer política. És una qüestió netament política, mai s'hauria d'haver judicialitzar. Part de la desjudicialització és que Puigdemont, com a legítim president, pugui tornar a Catalunya.

"El Suprem no pot seguir amb aquesta confrontació perquè l'acabarà destruïnt"

- És a dir, l'objectiu és fer que Europa deixi clar que defensar i exercir el dret a l'autodeterminació no és delicte? 

- Bàsicament, que Europa deixi clar a Espanya que fer el que va fer Escòcia no és delicte. 

- Però el que va fer Escòcia no és el que va fer Catalunya. En un cas era pactat i en l'altre va ser unilateral. 

- Clar, però també de passada que deixi clar a Espanya que el dret a decidir és part del sistema democràtic. 
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Què ha de passar perquè el Suprem acati les resolucions d'Europa? 

- S'haurien de llegir les normes i entendre que no poden seguir en aquesta confrontació. Aquesta confrontació acabarà destruint el Suprem, el prestigi d'Espanya i la convivència. 

- Però quina força té el TJUE per fer executar les seves resolucions? 

- Tota. El Suprem té una capacitat -que alguns creuen il·limitada- per fer el que vulguin, però dins de la Unió Europea tots els estats cedeixen una part de la seva sobirania en benefici del bé comú. No oblidem que Espanya té una dependència important dels fons europeus, i una part important va a parar a la justícia. 

- Si ara hi hagués eleccions, recomanaria al president Puigdemont que s'hi presentés? 

- Mai m'he ficat en les coses que tenen a veure en la política i, per tant, mai li recomanaré o li deixaré de recomanar coses que tinguin caràcter polític. 

- Canviem de carpeta. Vostè també porta el cas de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La seva conducta al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes es pot emmarcar en la corrupció?

- No. Després d'analitzar tota la causa i d'encarregar un seguit d'informes, queda clar que no falten diners i, si se'm permet, fins i tot en sobra. La contractació de tots aquells serveis va costar menys diners que en qualsevol altra empresa i això està demostrat, i per això van intentar carregar-se els servidors.

- La causa encara està en instrucció. Té algun horitzó de judici? 

- Està en instrucció al TSJC i encara no hi ha judici previst, però estic molt tranquil. Quan se sàpiga tota la veritat la gent veurà que Borràs és una altra víctima d'una repressió que no s'atura. La tenim amb Alay, amb Escola, amb Buch... 

- També porta la causa de Josep Costa per desobediència. Vostè li va recomanar que no es presentés a declarar al TSJC?

- Josep Costa és un gran jurista i sabia perfectament, sense que jo li hagués de dir, que la millor defensa era no presentar-se a declarar. Un parlament no es pot veure condicionat en la seva activitat política per un tribunal, igual que un tribunal no es pot veure condicionat en la seva activitat jurisdiccional per un parlament. Se'n diu separació de poders.

"A Espanya s'han trencat les regles del joc"

- Per què mantenen que se'l va detenir de manera il·legal

- Perquè la causa no té base legal i, a més, perquè en un delicte com la desobediència, que no comporta pena de presó, no es pot detenir una persona. 
 

Gonzalo Boye Foto: Frederic Esteve


- Tenia entès que si una persona no es presenta a declarar, el jutge pot ordenar que se'l porti a declarar. 

- Depèn del delicte i la pena prevista, i en aquest cas la pena prevista és d'inhabilitació. Si no hi ha pena de presó, perquè hi ha detenció? 

- També porta diverses causes de Josep Alay. Parlem de la trama Russa. L'Agència d'Intel·ligència Europea ha dit que no va elaborar l'informe en què es basa la informació de The New York Times

- Jo parlaria de la "trama The New York Times". Seria interessant que el diari posés sobre la taula aquest suposat informe d'intel·ligència, perquè potser descobrim que l'informe ve d'alguna agència espanyola. Conec la investigació del New York Times i penso que hasta el mejor escribano echa un borrón. No és la primera vegada que ho fan, però en aquest cas és evident que l'Agència Europea no ha reconegut l'informe. Si ells estan tan segurs que és d'una agència europea, que facin públic l'informe. Però que no passi que descobrim qui els el va donar a ells en mà, i on. 

"Jo parlaria de la "trama The New York Times". Seria interessant que el diari posés sobre la taula aquest suposat informe d'intel·ligència, perquè potser descobrim que l'informe ve d'alguna agència espanyola"

- Té alguna sospita? 

- Jo tinc el coneixement d'on es va fer. I també tinc el meu secret professional. Però quan em toquen els nassos no poden pretendre que ens quedem callats. Que posin l'informe sobre la taula i veurem d'on ha sortit i qui el va fer. 

- En aquests últims quatre anys, hauria rebutjat alguna causa que ha acceptat? 

- No. Acostumo a ser autocrític, hi ha coses que podríem haver fet millor, però no em penedeixo de cap de les causes que porto. Nosaltres fem un anàlisi abans d'acceptar-les, i un estudi de viabilitat, i diem als possibles clients si és viable o no defensar-los, o si podem aconseguir l'absolució o reduir la pena. Portem causes molt especials i segur que en alguns casos s'hauria pogut fer millor.

- Ho deia també a nivell de costos personals. 

- Jo defenso palestins a Israel, destacats polítics a Colòmbia, blancs en un país com Djibouti, immigrants il·legals expulsats de la frontera d'Algèria, dissidents polítics en diversos països... I sempre s'ha respectat una cosa que en anglès es diu the rule of engagement, les regles del conflicte. Aquí, a Espanya, no s'han respectat ni aquestes regles i hi ha una cosa que és intocable: l'advocat. A mi m'han aturat pràcticament sempre que vaig a Palestina a l'aeroport Ben Gurion. M'han interrogat i sempre he dit el mateix: secret professional. I mai han intentat entrar al meu ordinador o al meu mòbil. Això són les regles del joc. A Espanya s'han trencat les regles del joc, s'ha trencat el secret professional i s'ha posat en molta gent en perill vital. El dia que expliqui tot el que hi havia al meu mòbil i al meu ordinador se sabrà la irresponsabilitat amb què s'ha actuat. S'ha posat en evidència noms de persones, testimonis i víctimes en països on es juguen la vida. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació