02
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:16h
La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació de cara al judici contra l'antiga mesa del Parlament encapçalada per Roger Torrent. El ministeri fiscal demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per a l'expresident de la cambra i 30.000 euros de multa per haver permès dos debats parlamentaris sobre l'autodeterminació i la monarquia la passada legislatura. És la mateixa pena que demana per Josep Costa i Eusebi Campdepadrós. Per a Adriana Delgado, la pena demanada és d'un any i quatre mesos i la multa de 24.000 euros. En cas de condemna al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Torrent hauria d'abandonar el càrrec de conseller d'Empresa i Treball. Els precedents no conviden a l'optimisme.
L'escrit d'acusació sosté Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa van actuar amb voluntat conscient d'infringir le mandat de les resolucions del Tribunal Constitucional, que prohibeixen el debat sobre l'autodeterminació i la monarquia al Parlament. En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del rei.
A principis de mes el TSJC va tancar la instrucció i va deixar a punt de judici l'antiga mesa. La magistrada Maria Eugènia Alegret va assegurar que el Parlament "no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa". Així, va admetre que la mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el TC. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d'expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.
L'escrit d'acusació sosté Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa van actuar amb voluntat conscient d'infringir le mandat de les resolucions del Tribunal Constitucional, que prohibeixen el debat sobre l'autodeterminació i la monarquia al Parlament. En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del rei.
A principis de mes el TSJC va tancar la instrucció i va deixar a punt de judici l'antiga mesa. La magistrada Maria Eugènia Alegret va assegurar que el Parlament "no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa". Així, va admetre que la mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el TC. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d'expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.