05
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
06
de desembre
a les
20:02h
En un punt del primer debat d'investidura, quan ja sabia que Junts no li faria costat i podia intuir que la negociació s'abocaria al límit, Pere Aragonès va voler rescatar unes paraules de Carles Puigdemont. Inspirant-se en la "cadena de confiances" que el líder a l'exili va verbalitzar quan va posar rumb al "referèndum o referèndum", el dirigent d'ERC va defensar "vitaminar" aquestes confiances, malmeses per la tardor del 2017 i esberlades durant la legisltaura de Quim Torra a Palau, tendra com era encara la ferida de la repressió i de la desunió estratègica. Sis mesos i mig després, Aragonès encara es troba immers en aquesta tasca de "vitaminar" les relacions amb Junts -dins del Govern però amb un deix opositor al Parlament- i amb la CUP, distanciada ara del Govern després d'oposar-se als pressupostos i veure com els comuns ocupen el seu espai.
La decisió dels anticapitalistes de posicionar-se en contra dels pressupostos ha servit per posar l'independentisme davant del mirall i observar com de fràgil era el 52% obtingut a les urnes el 14-F. Una data després de la qual van arribar les -habituals- negociacions maratonianes per conformar un executiu de coalició que porta el segell d'Aragonès i de Jordi Sànchez, secretari general de Junts. La relació entre tots dos va ser fluïda en els primers compassos del mandat -Sànchez és un interlocutor que està, com a mínim, al nivell del vicepresident Jordi Puigneró en l'escala de comandament del partit que lidera Puigdemont-, però ha patit sotragades en les últimes setmanes. A la discrepància sobre l'alineació catalana en la taula de diàleg s'hi suma el desmarcatge en el tram final de la negociació de pressupostos, exemple del "tacticisme" que des de Palau es retreu a Junts, on observen "multitud de veus" que "dificulten" la coordinació.
No és el mateix, en aquest sentit, Joan Canadell que Jaume Giró, conseller d'Economia, que malgrat la negativa del seu partit a permetre-li l'assistència física a la reunió clau amb els comuns pels comptes va estar monitorant com avançaven les converses, tasca que va compartir amb el seu número dos, Jordi Cabrafiga. Aragonès i Giró disposen de bona relació -ja existent quan el president era conseller d'Economia i el rebia sovint al despatx de la Zona Franca, a vegades per avaluar decisions tan rellevants com la fusió de Caixabank amb Bankia-, i els pressupostos no l'han esquerdat. Sí que s'ha esquerdat la relació amb Sànchez i, en major mesura, amb la CUP. Els diputats anticapitalistes no són aliens a la dinàmica de Palau -no es fa estrany veure'ls als despatxos de la Generalitat-, però ara han estat arraconats pels comuns.
Ho certifica la votació dels pressupostos, però també el decret de renovables. La percepció a Presidència és que, després d'avalar la investidura d'Aragonès, ara "tocava" desmarcar-se del Govern, un gir sobre el que va decidir la CUP en campanya sobre la implicació en la governabilitat al llarg d'aquesta legislatura. Per tant, ara queda en l'aire -no són pocs els dirigents d'ERC que la donen per completament descartada- una de les mesures estrella incloses en el pacte d'investidura: sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat. Un mig mandat que coincideix amb la celebració de les eleccions municipals, nova data fixada en el calendari -i en el mapa del país- per dirimir l'hegemonia entre ERC i Junts. Tot i que Aragonès ha expressat en més d'una ocasió la voluntat ferma d'esgotar el mandat, ningú és capaç de posar la mà al foc per garantir que, en cas d'arribar al 2025, ho farà amb tots els consellers de Junts a Palau.
Les tensions entre les dues formacions han tingut a veure amb qüestions sectorials -Hard Rock, Jocs Olímpics d'Hivern, ampliació de l'aeroport del Prat- però, sobretot, amb carpetes estratègiques com el diàleg amb l'Estat i la coordinació -per ara inexistent- entre les dues formacions al Congrés dels Diputats a l'hora de votar els pressupostos de Pedro Sánchez. Les comissions de coordinació incloses en el pacte de legislatura no han acabat d'engreixar les relacions, i algunes han trigat fins a mig any en posar-se en marxa, com és el cas de la de comunicació. Els grups de Signal en els quals els dirigents d'ERC i Junts gestionen el dia a dia són terreny abonat pels comentaris àcids, com quan van topar -captures de pantalla de tuits incloses- per com s'havien de pagar les fiances davant del Tribunal de Comptes en la causa oberta per l'acció exterior.
Les dificultats per abordar la sortida al conflicte
Aquesta causa és només una de les que conformen el paisatge de la judicialització del procés, dificultat que torpedina poder arribar a una sortida acordada al conflicte obert amb l'Estat. Aragonès i Pedro Sánchez disposen d'una relació cordial -aquesta setmana, per exemple, han estat en contacte després del terrabastall per l'incompliment de la quota de català a les plataformes pactada per ERC en la nova llei de l'audiovisual-, però la percepció a Palau és que cada negociació és un "part". Ho va ser portar Sánchez a la taula de diàleg celebrada a Barcelona al setembre, i també cada demanda dels republicans al Congrés dels Diputats, on actua de soci estable del PSOE.
Les confiances amb el govern espanyol estan permanentment en dubte, circumstància que sovint aprofita Junts, però el rumb d'Aragonès no es veurà alterat perquè, interpreten a Presidència, és "l'única" alternativa possible. Oriol Junqueras, com a president d'ERC, no interfereix públicament en les qüestions del dia a dia, però sí que s'ha implicat en converses vinculades als pressupostos generals de l'Estat i la quota de català en l'audiovisual. Els republicans exerciran ara pressió al Senat -els comptes han rebut ja el seu vist-i-plau al Congrés, maniobra concretada abans de conèixer el redactat de la norma audiovisual-, però encara confien en arribar a un acord.
Com ha viscut Aragonès aquests mesos a Palau, emmarcats en un context de pressions tan internes com externes? El seu equip habitual manté que "porta molt temps" preparant-se per aquest moment, i que mantindrà el rumb, en part perquè un dels components del seu caràcter -a banda de l'apel·latiu d'home "endreçat" que sempre l'acompanya- és la "tossuderia". De moment, manté el repte pendent de vitaminar unes confiances corcades i que suposen la principal amenaça per la seva estabilitat.
La decisió dels anticapitalistes de posicionar-se en contra dels pressupostos ha servit per posar l'independentisme davant del mirall i observar com de fràgil era el 52% obtingut a les urnes el 14-F. Una data després de la qual van arribar les -habituals- negociacions maratonianes per conformar un executiu de coalició que porta el segell d'Aragonès i de Jordi Sànchez, secretari general de Junts. La relació entre tots dos va ser fluïda en els primers compassos del mandat -Sànchez és un interlocutor que està, com a mínim, al nivell del vicepresident Jordi Puigneró en l'escala de comandament del partit que lidera Puigdemont-, però ha patit sotragades en les últimes setmanes. A la discrepància sobre l'alineació catalana en la taula de diàleg s'hi suma el desmarcatge en el tram final de la negociació de pressupostos, exemple del "tacticisme" que des de Palau es retreu a Junts, on observen "multitud de veus" que "dificulten" la coordinació.
No és el mateix, en aquest sentit, Joan Canadell que Jaume Giró, conseller d'Economia, que malgrat la negativa del seu partit a permetre-li l'assistència física a la reunió clau amb els comuns pels comptes va estar monitorant com avançaven les converses, tasca que va compartir amb el seu número dos, Jordi Cabrafiga. Aragonès i Giró disposen de bona relació -ja existent quan el president era conseller d'Economia i el rebia sovint al despatx de la Zona Franca, a vegades per avaluar decisions tan rellevants com la fusió de Caixabank amb Bankia-, i els pressupostos no l'han esquerdat. Sí que s'ha esquerdat la relació amb Sànchez i, en major mesura, amb la CUP. Els diputats anticapitalistes no són aliens a la dinàmica de Palau -no es fa estrany veure'ls als despatxos de la Generalitat-, però ara han estat arraconats pels comuns.
Ho certifica la votació dels pressupostos, però també el decret de renovables. La percepció a Presidència és que, després d'avalar la investidura d'Aragonès, ara "tocava" desmarcar-se del Govern, un gir sobre el que va decidir la CUP en campanya sobre la implicació en la governabilitat al llarg d'aquesta legislatura. Per tant, ara queda en l'aire -no són pocs els dirigents d'ERC que la donen per completament descartada- una de les mesures estrella incloses en el pacte d'investidura: sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat. Un mig mandat que coincideix amb la celebració de les eleccions municipals, nova data fixada en el calendari -i en el mapa del país- per dirimir l'hegemonia entre ERC i Junts. Tot i que Aragonès ha expressat en més d'una ocasió la voluntat ferma d'esgotar el mandat, ningú és capaç de posar la mà al foc per garantir que, en cas d'arribar al 2025, ho farà amb tots els consellers de Junts a Palau.
Les tensions entre les dues formacions han tingut a veure amb qüestions sectorials -Hard Rock, Jocs Olímpics d'Hivern, ampliació de l'aeroport del Prat- però, sobretot, amb carpetes estratègiques com el diàleg amb l'Estat i la coordinació -per ara inexistent- entre les dues formacions al Congrés dels Diputats a l'hora de votar els pressupostos de Pedro Sánchez. Les comissions de coordinació incloses en el pacte de legislatura no han acabat d'engreixar les relacions, i algunes han trigat fins a mig any en posar-se en marxa, com és el cas de la de comunicació. Els grups de Signal en els quals els dirigents d'ERC i Junts gestionen el dia a dia són terreny abonat pels comentaris àcids, com quan van topar -captures de pantalla de tuits incloses- per com s'havien de pagar les fiances davant del Tribunal de Comptes en la causa oberta per l'acció exterior.
Les dificultats per abordar la sortida al conflicte
Aquesta causa és només una de les que conformen el paisatge de la judicialització del procés, dificultat que torpedina poder arribar a una sortida acordada al conflicte obert amb l'Estat. Aragonès i Pedro Sánchez disposen d'una relació cordial -aquesta setmana, per exemple, han estat en contacte després del terrabastall per l'incompliment de la quota de català a les plataformes pactada per ERC en la nova llei de l'audiovisual-, però la percepció a Palau és que cada negociació és un "part". Ho va ser portar Sánchez a la taula de diàleg celebrada a Barcelona al setembre, i també cada demanda dels republicans al Congrés dels Diputats, on actua de soci estable del PSOE.
Les confiances amb el govern espanyol estan permanentment en dubte, circumstància que sovint aprofita Junts, però el rumb d'Aragonès no es veurà alterat perquè, interpreten a Presidència, és "l'única" alternativa possible. Oriol Junqueras, com a president d'ERC, no interfereix públicament en les qüestions del dia a dia, però sí que s'ha implicat en converses vinculades als pressupostos generals de l'Estat i la quota de català en l'audiovisual. Els republicans exerciran ara pressió al Senat -els comptes han rebut ja el seu vist-i-plau al Congrés, maniobra concretada abans de conèixer el redactat de la norma audiovisual-, però encara confien en arribar a un acord.
Com ha viscut Aragonès aquests mesos a Palau, emmarcats en un context de pressions tan internes com externes? El seu equip habitual manté que "porta molt temps" preparant-se per aquest moment, i que mantindrà el rumb, en part perquè un dels components del seu caràcter -a banda de l'apel·latiu d'home "endreçat" que sempre l'acompanya- és la "tossuderia". De moment, manté el repte pendent de vitaminar unes confiances corcades i que suposen la principal amenaça per la seva estabilitat.