Constitució

La Constitució, 43 anys després: drets en reculada i un TC en mans de la dreta

Els juristes Mercè Barceló, Enoch Albertí i Javier Pérez Royo analitzen la interpretació cada cop més regressiva de la Carta Magna per part del Constitucional

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 5 de desembre de 2021 a les 20:00 |
L'entrada a la seu del Tribunal Constitucional. | José M. Gutiérrez

Aquest 6 de desembre l'estat espanyol celebra el dia de la Constitució. Han passat 43 anys des d'aquell dia del 1978 en què la ciutadania va avalar el text elaborat pels diputats constituents en l'inici de la Transició. Les il·lusions primeres que havia generat el canvi polític aviat cedirien el lloc al que es va anomenar el desencant. Però el cert és que la nova Constitució venia després d'una dictadura que semblava eterna i que havia promulgat la seva pròpia llei de lleis amb el nom de Fur dels Espanyols. Res no podia ser pitjor.

Si es posa la mirada en aquell 1978 i en el moment actual, es percep la paradoxa que l'entusiasme entorn la Constitució ha canviat de bàndol. La Carta Magna va ser rebuda amb hostilitat per l'extrema dreta i amb evident menyspreu per la dreta conservadora. Just els mateixos sectors que ara mateix l'enarboren amb més escalf. Recentment, ha estat elegit un nou president del TC, Pedro González-Trevijano, de perfil accentuadament conservador.



Cal recordar que el títol VIIIè, el que regula el sistema autonòmic, va ser rebut amb ferma oposició des dels rengles de la dreta. Fins i tot va provocar una fractura interna en l'aleshores minoritària Aliança Popular, on un sector ultra es va enfrontar a un Manuel Fraga convençut que, malgrat les autonomies, calia "empassar-se" la Constitució. Un jove José María Aznar va mostrar el seu rebuig al text. Ara n'és un dels seus guardians.

Què ha passat per aquest intercanvi de papers? Quina regressió s'ha produït en la interpretació del text per part del Tribunal Constitucional (TC) perquè ara sigui la bandera de l'Espanya més rància? Hem demanat a tres constitucionalistes que ens ho expliquin. Són Mercè Barceló, professora de la UAB, exlletrada del Tribunal Constitucional i exmembre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, exmembre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i exdegà de la Facultat de Dret, i Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. 


Una llei del PP ho canvia tot


En l'evolució ideològica del TC hi han jugat diversos factors. La politització dels magistrats s'ha accentuat a mesura que els processos d'elecció i renovació de l'organisme s'han convertit en una batalla crucial per part del PSOE i el PP. Però per Enoch Albertí, un factor determinant va ser la llei orgànica 15/2015, que va reformar la normativa que regulava el TC: "Va suposar una modificació del paper del tribunal a l'hora d'executar les seves decisions, establint les multes coercitives o la possibilitat de dur a la fiscalia casos en què es consideri que no s'han complert les sentències del TC, fins i tot amb la possibilitat de suspendre càrrecs públics. És un tipus de facultats que no té cap altre TC del nostre entorn democràtic".


Albertí recorda que aquesta llei va ser aprovada amb l'únic suport del PP, aleshores en el poder, per tràmit d'urgència i en lectura única. "La llei ha convertit el TC en un vigilant d'ofici del compliment de les seves pròpies sentències. És inaudit". Aquest gir donat en l'actuació del TC té la seva explicació en el procés: "Es produeix quan avança el procés sobiranista i després de la consulta del 9-N".         

Sense referèndums ni debats


També s'ha reinterpretat en sentit restrictiu la competència per convocar referèndums. "A partir del procés sobiranista, qualsevol consulta és considerada un referèndum pel TC, quan abans això no era així", explica Enoch Albertí. Però el professor de la UB creu que el que és més greu és que "el TC fins i tot es permet controlar el que debaten els parlaments". "Ha succeït a Catalunya, quan en aplicació de la llei del 2015, va prohibir un debat sobre la monarquia. Ja no és que deroguin una determinada declaració, és que impedeixen la celebració d'un debat. És una qüestió gravíssima", afegeix.  

Enoch Albertí: "El TC fins i tot es permet controlar el que debaten els parlaments, és una qüestió gravíssima"

El canvi de doctrina del TC pel que fa a condicionar debats parlamentaris ha estat brusc i "coincident" amb el procés. És posterior al 2014. Fins aleshores, com han assenyalat alguns juristes, el TC esperava a la porta del Parlament, però a partir d'aquest moment, decideix entrar-hi. Així, una sentència del 25 de març del 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la moció de gener del 2013 del Parlament de Catalunya sobre "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya", malgrat tractar-se d'una declaració sense caràcter vinculant ni valor jurídic. Cal recordar que el 1991, el mateix TC va assegurar que no es podien vetar iniciatives legislatives. El judici contra la mesa de Carme Forcadell va evidenciar la inflexió regressiva del tribunal: a mesura que avançava el procés, s'enduria la doctrina del TC.

El mateix va succeir en el cas Atutxa. L'expresident del Parlament basc, Juan Mari Atutxa, i els membres de la mesa van ser inhabilitats pel Suprem per haver-se negat a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak de la cambra, que era considerat l'hereu de la il·legalitzada Batasuna. A finals del 2013, el TC va negar l'empara a Atutxa, que va recórrer a la justícia europea. El TEDH va emetre sentència, quatre anys més tard, en favor dels polítics bascos.

L'alineament del TC en les posicions més intransigents en la repressió de l'Estat contra el procés ha estat una constant en els darrers anys. I gairebé sempre amb sentencies i decisions adoptades per unanimitat. Més recentment, algunes decisions lligades al conflicte polític s'han pres amb algunes veus discrepants. Com va ser quan, aquest novembre, dos magistrats van discrepar de la condemna a Carme Forcadell. 

Retrocés en model territorial


Mercè Barceló destaca que en l'esperit del text del 1978 "es contemplava una organització territorial asimètrica, només es tenia al cap una autonomia política per a Catalunya, Euskadi i Galícia". "El cafè per a tots vindria després. La disposició addicional primera reconeixia l'especificitat fiscal basca", apunta. Cal recordar aquí que la disposició transitòria quarta del text obre la porta per a la unió de Navarra al País Basc. Una possibilitat que molt aviat es va veure com a inviable.

La sentència del TC sobre el nou Estatut, l'any 2010, va barrar el pas al projecte d'organització territorial en base a les vegueries. La Constitució de 1978 no estableix el règim local com una competència de l'Estat i la Generalitat semblava tenir aquí cert marge de maniobra. Però el projecte de nou Estatut va irritar un sector potent de la dreta espanyola, que va fer de tot avenç en l'autogovern un objectiu a abatre. El constitucionalista Joan Ridao s'ha referit en alguna ocasió al model territorial com a "víctima colateral" de l'hostilitat amb què es va rebre en el cor de l'Estat el projecte estatutari.  

El cert és que l'article 83 de l'Estatut del 2006 establia l'organització territorial de Catalunya en base a municipis i vegueries, que havien de substituir les quatre diputacions. El TC, però, va decidir una altra cosa i va sentenciar que les vegueries no podien eliminar les diputacions i que tota modificació de l'estructura territorial havia de ser autoritzada pel Congrés.

Els "intocables" de la Constitució


Quaranta-tres anys després, hi ha molts àmbits sensibles que esperen un desenvolupament o reforma que ni es planteja. Un d'ells és el de la forma de govern. Per Javier Pérez Royo, "el poder constituent no s'ha estès a la monarquia", que encara espera una llei orgànica que reguli aspectes com la inviolabilitat, els controls i la transparència en el funcionament de la Casa Reial. 

Javier Pérez Royo: "El TC sintetitza el deteriorament de la Constitució, ho veiem quan un exercici del dret de manifestació esdevé en una condemna per sedició"

Pérez Royo esmenta altres intocables: "Un altre és el Senat, definit a la Constitució com a cambra de representació territorial. Però els senadors, en la seva majoria, són elegits per les províncies, que són un territori no legitimitat democràticament. És un avortament. Un altre són els acords amb la Santa Seu, impropis d'un estat democràtic i que es negocien abans de promulgar la Constitució".

Vade retro, drets


En el camp dels drets i llibertats, la regressió ha estat enorme. Mercè Barceló considera que el capítol de drets "ha quedat obsolet" i caldria "constitucionalitzar" drets socials com són el d'habitatge, la salut o el consum, en què la Constitució es remet a una llei posterior "els dona una protecció que, a la pràctica, és nul·la". Barceló també subratlla el retrocés en el dret de protesta: "Els efectes de la crisi econòmica i el procés han generat un enduriment del legislador per anorrear les protestes, com s'ha vist amb la llei mordassa".  

Enoch Albertí assenyala la marxa enrere en drets individuals: "Va ser significativa en aquesta deriva la sentència del TC desestimant el recurs d'empara de dues persones condemnades per cremar un retrat del rei Joan Carles I durant una visita a Girona". El TC es va referir, fins i tot, a un delicte d'odi. Els condemnats van recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que el 2018 va sentenciar que s'havia violat el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Albertí recorda un altre cas polèmic: "La sentència Barrio també és simbòlica. Una regidora ironitza sobre la mort d'un torero, és condemnada a pagar una indemnització per vulnerar el dret a l'honor del torero Víctor Barrio. El TC va considerar que no estava emparada per la llibertat d'expressió. És una decisió molt discutible, que coarta la llibertat d'informació i topa amb la doctrina del TEDH".   

Pèrdua de legitimitat


Pel catedràtic Javier Pérez Royo, "el TC sintetitza el deteriorament de la Constitució produït en aquests anys" i subratlla el context històric en què va ser aprovada: "La Constitució ha tingut aspectes positius, però es va fer com es va poder, en un moment en què el franquisme preservava el seu poder i restaven moltes hipoteques del passat immediat". 

"S'ha de renovar el principi de legitimitat -assegura Pérez Royo- perquè la Constitució no va ser un exercici de poder constituent i arrossega un dèficit de legitimitat d'origen". Pel catedràtic de Constitucional, "en el conflicte amb Catalunya és on s'ha delatat més la degradació del TC" i assenyala l'actuació davant el processament dels Jordis: "Un pur exercici del dret de manifestació esdevé en un procés i condemnes per sedició".

Mercè Barceló: "La relectura regressiva del text de la Constitució suposa la ruptura del pacte constituent"

Pérez Royo assenyala també el paper del TC contra els estats d'alarma: "Ha estat un posicionament escandalós, que no s'ha produït en cap altre estat. Comparem-ho amb l'actitud del Consell Constitucional francès. I no oblidem que el TC emet sentència a instància de Vox. És un cop de l'extrema dreta contra l'ordre constitucional".    

La ruptura del pacte constituent


Mercè Barceló és contundent quan fa un balanç del que ha donat de si la Constitució vigent: "La mateixa forma d'estat, la monarquia, està molt qüestionada en una part de l'Estat. El model autonòmic està mort i no respon a les necessitats de Catalunya i Euskadi. Cal un nou llistat de drets per garantir uns mínims essencials d'existència per a tothom". Per Barceló, "amb la lectura regressiva feta del text, el pacte constituent s'ha trencat".  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació