La història de superació d'en Munic, un jove de Sabadell que afronta el futur entre la música i el futbol americà
En Múnic és un jove de Sabadell amb dues passions: la música i el futbol americà
|
Fundació la Caixa
NacióDigital
07
de desembre
del
2021
CaixaProinfància és el programa de la Fundació “la Caixa” contra la pobresa infantil. L'objectiu és clar: trencar el cercle de la pobresa que es transmet de pares a fills i oferir als més petits oportunitats de futur.
Un exemple d'èxit és en Munic i els seus germans. Fills de Sabadell, però d'una família d'origen gambià, afronten el futur amb optimisme malgrat ser criats en una situació de precarietat. El jove, després d'acabar els estudis, debat sobre si dedicar-se a la música o al futbol americà.
Col·laboració de 400 entitats CaixaProinfància és un programa que compta amb la col·laboració imprescindible de 400 entitats. Treballen en xarxa i s'encarreguen d'atendre de manera directa les famílies, prioritzar les ajudes i fer un seguiment de cada cas.
La iniciativa de la Fundació “la Caixa” s'adreça a famílies amb menors en situació de pobresa i exclusió social. Hi ha dos tipus de serveis. Per una banda, els vinculats a l'educació: reforç educatiu i equipament escolar, centres oberts, campaments i activitats d'estiu, així com tallers educatius familiars. Per una altra, els vinculats a la salut: alimentació i higiene infantil, ulleres i audiòfons i el suport psicològic.
En Munic, al centre, en un entrenament de futbol americà. Redaccional Fundació la Caixa
En definitiva, Caixa Proinfància treballa per aconseguir:
Afavorir el desenvolupament de les competències dels nens i adolescents i les seves famílies que permetin millorar els seus processos d'integració social i autonomia.
Promoure el desenvolupament social i educatiu de la infància i l'adolescència en el context familiar, escolar i social.
Desenvolupar i implementar un model d'acció social i educativa integral que contribueixi a millorar les oportunitats de desenvolupament social i educatiu de la infància i les seves famílies.
Contribuir a sensibilitzar i mobilitzar la societat en l'erradicació de la pobresa infantil.
Uns resultats palpables El programa Caixa Proinfància va destinar l'any 2020, coincidint amb la pandèmia, un total de 62 milions d'euros. Una aportació que, des del 2007, arriba fins a 624 milions.
Aquesta inversió ha tingut resultats palpables. Amb històries personals com la d'en Munic, però també amb dades concretes. Per exemple, el 76% dels menors participants han millorat el rendiment escolar, més del 93% han promocionat a ESO en acabar la Primària i el 65% milloren en autonomia i hàbits d'estudi.
Una xifra molt destacada és el percentatge d'usuaris que es graduen a Secundària. Arriba a un 78%, una xifra pràcticament igual a la mitjana –1,2 punts menys-, però que supera en 25 punts els resultats previsibles en alumnes amb condicionants socioeconòmics similars. Per altra banda, la millora també es nota en les famílies ja que la seva integració en la dinàmica escolar augmenta un 80%.
Una vida entre dues passions En Munic té dues passions, la música i el futbol americà. La primera va començar precisament a la Ludo –com anomenen l'entitat Ludo Margarida Bedós, considerada la ludoteca amb més història de Catalunya-. Allà va participar en un taller amb un cantant de Sabadell i va fer la primera cançó. “Era un way out, una manera de sortir dels meus problemes”, explica en Munic.
Té records molts positius de l'etapa d'infantesa en aquest entorn. “Fer amics, jugar, fer els deures plegats... coses que no hauria tingut si no hi hagués anat”, explica. “I sobretot aprendre valors i aprendre a respectar”, afegeix.
Ara, de ple en el món de la música trap, en Munic ha passat de ser el nen que anava als tallers a ser el jove que els imparteix. Col·labora amb la iniciativa 6UrbanArt_Sabadell que acosta joves de barris com les Termes i Espronceda a la música i al teatre social. “És una manera de tornar el favor, entre cometes, donant un servei”, explica.
En Munic i els seus dos germans hagin tirat endavant gràcies a l'esforç d'una mare que “mai va perdre el somriure”, de l'ajuda d'entitats com la Ludo Margarida Bedós i la Fundació “la Caixa”, així com de dosis de disciplina i autoresponsabilitat. Una recepta que ell mateix s'ha aplicat en el món del futbol americà. Va començar per provar-ho i admet que al principi “era dolent, molt dolent”. “Vaig veure que tocava posar-me les piles en cada entrenament”, explica. Ara, temps després, no descarta dedicar-s'hi.
