Vacunes o vacunes

La solució a la pandèmia té una recepta global: no hi haurà garanties per a la nostra salut si no es té en compte la salut aliena. També són notícia el buit del PP a Cayetana Álvarez de Toledo, l'infrahabitatge a Catalunya, Joan Manuel Serrat i Federico Fellini

03 de desembre del 2021
Actualitzat a les 6:44h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

No hi ha solució més eficaç per protegir-nos de la pandèmia que la vacunació. Pot semblar una obvietat, però és assenyat repetir-ho, atès que el percentatge de població immunitzada (84% amb pauta completa a Catalunya) indica que encara hi ha una bossa de ciutadans que hi mostren reticència. Entre els no vacunats per convicció -problemes mèdics al marge-, la casuística és dispar: hi ha negacionistes -que, de forma sorprenent, encara gaudeixen de quota mediàtica-; ciutadans que es remeten a la desinformació sobre la solvència de les dosis; egoistes que només s'activaran quan se'ls exigeixi el passaport Covid per accedir a la restauració; i també veïns tan vulnerables que, malauradament, viuen al marge dels altaveus públics.

La pobresa també és una explicació, sí. Només cal observar la diferència de vacunats entre barris a Barcelona: 23 punts percentuals de diferència entre la zona més vacunada i la que presenta una xifra més baixa (Raval Sud). Les àrees bàsiques de salut amb menys ciutadans immunitzats -en totes les franges d'edat- estan situades a Ciutat Vella. Les desigualtats es poden observar a escala micro -la capital catalana- o al conjunt de la població mundial, on els països del front occidental presenten unes taxes de cobertura que no poden exhibir els més pobres. Per això la pandèmia encara no té fi.    

Ara ens ocupa la sisena onada -des de Brussel·les ja s'ha obert el debat de la vacunació obligatòria a Europa- i tornarem a debatre sobre les restriccions a mesura que s'acostin les festes de Nadal -les administracions procuraran no afegir malestar a les famílies si s'ho poden estalviar-, però la solució de fons per deixar enrere la Covid-19 no arribarà si la immunització no és massiva. I, per aconseguir-ho, calen solucions que passin per la solidaritat, que són també un acte d'egoisme. No hi haurà garanties per a la nostra salut si no es té en compte la salut aliena.

Per aquest cap de setmana us estem preparant un article que pretén recollir les claus per sortir del túnel de la pandèmia. I els experts consultats posen com a primera condició inundar de vacunes els països més endarrerits. Tancar fronteres no aportarà cap solució definitiva. La recepta més eficaç és garantir dosis per a tothom i fer-les arribar on en falten més, per canals directes.

I com s'ha de coordinar una resposta d'aquesta envergadura? L'Organització Mundial de la Salut (OMS) podria exercir la funció de lideratge, sempre que vagi acompanyada de recursos i confiança dels estats. Quan el coronavirus va irrompre, es va acusar l'OMS de no tenir la cintura suficient per actuar sobre el terreny. Resulta, però, que la lentitud responia a una debilitat estructural: avui és una organització massa dependent dels països, que li han retirat una capacitat d'intervenció local que abans sí que havia exercit. Una OMS forta faria més senzill el repte de la vacunació global, amb l'ajuda econòmica indispensable dels països rics. Perquè, ara mateix, l'alliberament de les patents -un altre acte de solidaritat- no sembla una alternativa viable ni desplegable en el curt termini.  
 

Avui no et perdis

»Canvi en el sistema per descarregar el certificat Covid: així pots aconseguir-lo; per Jordi Velert.

» Com funcionarà el certificat Covid per a bars, restaurants i gimnasos?; per Jordi Velert.

»Confirmats els dos primers casos de la variant òmicron a Catalunya; per Lluís Girona.

»Salut obre la dosi de reforç a tots els majors de 60 anys; per Lluís Girona.

»T'has de posar dosi de reforç? Quan et tocarà? Guia sobre la nova fase de vacunació; per Albert Vilanova.

»Alemanya aposta per la vacunació obligatòria i imposa restriccions als no vacunats.

»L'eutanàsia ja s'ha aplicat a 24 persones a Catalunya des del juny; per Bernat Surroca.

»Obligar Netflix amb el català: qüestió de voluntat política i no de directives; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «De Netflix al referèndum»; per Oriol March.

»Un ens de la Diputació retira de l'enquesta anual la pregunta on guanyava el «sí» a la independència; per Roger Tugas Vilardell.

»La Fiscalia demana inhabilitar Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado per desobediència al TC; per Bernat Surroca.

»ERC i Junts certifiquen la discrepància sobre el projecte de Hard Rock; per Sara González.

»Nova llei de trànsit: els set canvis que afectaran els conductors; per Lluís Girona.
 

 El passadís

L'acte organitzat aquest dimecres per l'organització de joves espanyolistes S'Ha Acabat i l'entitat CLAC -presidida per la jurista Teresa Freixes- amb Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas a Barcelona va tornar a escenificar el buit de la direcció del PP a la diputada i exportaveu de la formació al Congrés. Si la manca de presència de dirigents del PP ja es va fer evident amb motiu de la presentació del llibre d'Álvarez de Toledo (Políticament indesitjable) a Madrid, a la xerrada de Barcelona va tornar a passar el mateix. Mentre la primera fila de l'acte s'omplia de membres de Ciutadans -de Carlos Carrizosa a Anna Grau o Nacho Martín Blanco-, cap dirigent del PP va gosar treure-hi el cap. Ni tan sols el president dels populars catalans, Alejandro Fernández, tot i que Álvarez de Toledo el va elogiar, desfermant un fort aplaudiment. Fernández és també motiu de comentaris elogiosos per part de la diputada en el seu llibre, que posa a caldo Pablo Casado i la plana major de la formació. La diputada i el cap del PP de Catalunya comparteixen un detractor mutu: el secretari general Teodoro García Egea.

Vist i llegit

La mort d'una parella i els seus dos fills dimarts en l'incendi d'un local ocupat a la plaça Tetuan -espai on malvivien, amb peatge econòmic afegit a les màfies- ha actualitzat el drama de l'infrahabitatge a Catalunya, especialment rellevant a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sobre l'abast d'aquesta xacra hi aprofundia aquesta setmana Andreu Merino al programa Planta Baixa de TV3. Amb el testimoni d'afectats, el periodista descrivia el cas d'una nau desallotjada la setmana passada a l'Hospitalet de Llobregat, en la qual s'aixoplugaven 70 persones, de les quals una vintena eren menors d'edat. El reportatge detallava un dels nombrosos exemples de persones que viuen a la intempèrie per constatar la dificultat de les administracions per atendre el dèficit d'atenció a les persones en situació de pobresa extrema.

 El nom propi

Joan Manuel Serratha confirmat que s'acomiadarà dels escenaris. Ho farà després d'una gira de llarg recorregut, El vicio de cantar, que començarà el 27 d'abril al Beacon Theatre de Nova York i finalitzarà al Palau Sant Jordi el 23 de desembre. Després de 65 anys de carrera i de la inactivitat forçosa provocada per la pandèmia, el cantautor del Poble-sec ha pres la determinació de dir adeu "en persona", per desempallegar-se dels condicionats fixats per la Covid-19. Així ho verbalitzat en una entrevista a El País, firmada per Juan Cruz, en la qual dota d'argumentari la seva decisió. La gira de comiat, que també passarà per l'Amèrica Llatina, serà un cant als seus grans èxits i s'hi esperen sorpreses, com la companyia d'amics amb qui ha compartit escenari.  

 Els imperdibles

Si teniu la sort de gaudir d'aquest pont llarg, us proposem que dediqueu una estona a l'exposició sobre Federico Fellini que es pot visitar al Born Centre de Cultura i Memòria, organitzada conjuntament amb l'Institut Italià de Cultura a Barcelona. La mostra, que és un trajecte pel perfil més personal del cineasta, inclou material abundant sobre la seva trajectòria cedit per arxius públics i col·leccionistes privats: des d'una vuitantena d'imatges de la seva vida quotidiana i de l'activitat a plató fins a dibuixos personals, passant per peces de vestuari, guions o cartells originals de les seves pel·lícules. Submergiu-vos en Fellini i no us perdeu tampoc l'estrena de l'últim film de Paolo Sorrentino, È stata la mano di Dio, de reminiscències fellinianes i que té Nàpols com a escenari narratiu. Ja es pot veure als cinemes i el 15 de desembre arriba a Netflix. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi